Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
matallums
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les crucíferes, de 20 a 80 cm d’alçària, de fulles runcinades o pinnatífides, de flors grogues i petites i de fruits en síliqua.
Es fa en vores de camins, camps incultes, runes, solars suburbans, etc Té propietats antiescorbútiques
crucíferes
Botànica
Família de readals integrada per uns 380 gèneres que apleguen unes 3.000 espècies de plantes herbàcies, anuals o vivaces, de distribució cosmopolita, però pròpies sobretot de la regió mediterrània i de l’Àsia central i del sud-est.
Presenten fulles simples, alternes i sense estípules flors hermafrodites, actinomorfes, amb l’ovari súper i amb quatre sèpals, quatre pètals —disposats en creu— i sis estams tetradínams, agrupades en raïms i fruits siliqües o silícules Força crucíferes són conreades des de molt antic i tenen una gran importància econòmica, sobretot les del gènere Brassica d’altres són conreades com a ornamentals Crucíferes més destacades Nom científic Nom vulgar Aethionema saxatile pedrosa Alliaria petiolata alliària , allenc Alyssum alyssoides herba de la ràbia Alyssum maritimum caps blancs , semprenflor,…
Les brassicàcies o crucíferes
Brassicàcies o crucíferes 1 Coletxó Moricandia arvensis a brot florit i fruitat x 0,5 b flor seccionada longitudinalment, que mostra els dos estams curts i els quatre llargs que caracteritzen les flors de les crucíferes x 1,5 c fruit en síliqua a mig obrir, amb dues rengleres de llavors a cada banda de l’envà central x 1,5 2 Brot de ravenissa blanca Diplotaxis erucoides, x 0,5 3 Draba hispanica a planta en flor, de fulletes menudes i aglomerades en roseta basal x 0,5 b peu fruitat, amb nombroses silícules ellíptiques x 0,5 4 Aspecte general d’Erophila verna, menut teròfit molt primerenc x…
Els ambients ruderals
Nitrificació dels riberals Les retingudes dels rius dipositen a la ribera nombroses restes orgàniques que produeixen, espontàniament, una nitrificació, raó per la qual hom troba en aquests indrets el fons florístic de les comunitats ruderals riu Llobregat, a Monistrol, Bages J Nuet i Badia El darrer d’aquesta sèrie d’ambients que hostatgen comunitats permanents és també el menys agraciat, i la vegetació que hi viu, la més desprestigiada Es tracta dels erms, runams, cledes i amorriadors del bestiar, vores de camins i llocs habitats, indrets, tots ells, on el factor ecològic decisiu és la…
Els pseudofongs
Els pseudofongs es configuren com un grup molt particular, que conserva molts caràcters algals Molts viuen en aigua dolça, com a sapròfits o com a paràsits d’algues, de fongs i fins i tot d’animals diversos L’aparell vegetatiu pot ésser unicellular com en moltes lagenidials i en molts hifoquitriomicets, o format per cèllules disperses en una xarxa filamentosa en els labirintulomicets, però en general està constituït per filaments sifonats sense septes, excepte a la base dels òrgans reproductors Les zoòspores tenen dos flagels, l’anterior, amb mastigonemes tubulars, i el posterior, llis, a…