Resultats de la cerca

Josep Fiter i Ayné va crear la seva empresa de blondes i sederies el 1845, a Barcelona Com féu Margarit, no hi havia fàbrica sinó puntaires que treballaven per a ell a preu fet El fil de seda es comprava al País Valencià, es preparava a Barcelona i era cedit a les puntaires amb l’encàr-rec concret En Fiter hi posava el dibuix i la comercialització del producte acabat Medalles rebudes pels Fiter a dalt i adjudicació de la medalla de l'exposició de Londres 1851 El 1848 era el president de la secció de sederia de l’Institut Industrial de Catalunya Les altres seccions de l’Institut estaven…

Etiqueta Brunet i Serrat fou la primera empresa que mecanitzà el tissatge de lli a la seva fàbrica de Granollers L’empresa Brunet i Serrat fou la primera que mecanitzà el tissatge del lli en la seva fàbrica de Granollers, al voltant del 1862 o 1863 Els socis eren tres Josep Brunet i Bellet, el capdavanter i el principal partícip, Josep Serrat i Borràs, fill de l’Ametlla del Vallès, i Salvador Romanyó, de Granollers, on tenia una filatura de cotó amb 200 obrers El nom del tercer soci no apareix en la denominació social, potser pel fet de ser el titular únic d’una filatura de cotó, però el que…

És especialment adequat per a metalls o aliatges d’una gran duresa o per a afaiçonar peces de forma complicada

Unes primeres reaccions als Països Catalans, contra la introducció de maquinària en el procés de la producció i contra l’atur forçós que resultava de la mecanització, es produïren a Alcoi 1821, Camprodon 1823, Barcelona 1835 i Igualada vers el 1847 Les selfactines foren introduïdes al Principat vers el 1844 El 1849 funcionaven amb aquestes màquines 91468 fusos L’any 1854 els fusos en moviment eren ja més de 200000 A Barcelona, aquestes màquines ocupaven el 1854 uns 1200 filadors En ocasió de la revolució progressista, es produïren a Barcelona entre el 14 i el 16 de juliol de 1854…

El mandrinatge és fet normalment mitjançant una mandrinadora amb una o més eines d’un sol tall, però pot ésser feta també amb un torn mitjançant una eina de tornejar interiors o bé amb una màquina de foradar mitjançant una barrina

La conformació dels metalls pot ésser feta en fred a la temperatura de l’ambient o en calent, sia per doblegament, per extrusió, per estiratge, per laminatge, per forja o per estampació En el primer cas es produeix una gran consolidació del metall, que augmenta considerablement de resistència i esdevé dur i trencadís agre, cosa que no s’esdevé en la deformació en calent En la metallúrgia de les pólvores la conformació és feta per mitjà del premsatge del compacte de pólvores que permet d’assolir peces amb unes densitats majors i unes toleràncies dimensionals més estretes Una gran deformació…

Actualment, la mecanització ha donat lloc a l' esquadró de caros , a l' esquadró mecanitzat , etc

Són destacables la indústria i la construcció de maquinària Té un institut pedagògic i de mecanització de l’agricultura

Des de la seva institució fins a l’any 1992, l’ETSEAL formà part de la Universitat Politècnica de Catalunya A partir del 1992 s’integrà a la recentment creada Universitat de Lleida A l’ETSEAL s’imparteixen les titulacions d’enginyer agrònom, enginyer de la forest, enginyer tècnic agrícola en les especialitats d’explotacions agropecuàries, hortofructicultura i jardineria, indústries agràries i alimentàries i mecanització i construccions rurals, enginyer tècnic forestal en les especialitats d’explotacions forestals i d’indústries forestals i llicenciat en ciència i tecnologia dels aliments El…