Resultats de la cerca

Fou professor de dibuix a Sant Lluís Gonçaga i un dels vitalitzadors de la vida rossellonesa amb l’equip d’Albert Bausil Autor de fins medallons, d’estatuetes simples i també d’obres fortes

El 1751 fou nomenat director de l’Académie de France a Roma Cal destacar-ne els medallons del palau Soubise París, la cúpula de San Luigi dei Francesi Roma i els cartons amb la Història del Quixot per a la fàbrica de tapissos de Beauvais Ais de Provença

El seu origen ve del costum, corrent a l’antiguitat clàssica, de penjar a les parets dels temples els escuts conquerits als enemics vençuts El Renaixement posà de moda els medallons, i foren molt utilitzats en l’estil plateresc Els motius més freqüents que hom hi troba són caps humans i d’animals, emblemes, allegories, monogrames i motius històrics o llegendaris

Deixeble de Josep Llimona i de la Llotja de Barcelona S'establí un temps a París el 1910, i hi fou societari del Salon d’Automne Participà en exposicions oficials barcelonines i guanyà el primer premi de medallons amb l’efígie de Pi i Margall 1932 Exposà a La Quinzaine d’art espagnol de París 1942 a la Galerie Charpentier Hi ha obres seves a París i a Nova York Es caracteritzà per una simplificació primitivista de la realitat força insòlita dins l’art català de l’època

El més destacat fou Luca Della Robbia Florència ~1400 — 1482, potser deixeble de Ghiberti, d’activitat documentada entre el 1431 i el 1469 Una de les seves primeres obres fou una cantoria de marbre per a la catedral de Florència avui al Museo dell’Opera del Duomo Tanmateix, la seva principal aportació foren les escultures de ceràmica vitrificada, gènere del qual hom li atribueix la paternitat i que constituí la base d’una florent indústria familiar són composicions en relleu, de tema religiós, amb figures blanques sobre fons blau, orlades amb flors i fruits policromats Madonna delle rose i…

Premi de Roma del 1811 Es relacionà amb Canova a Itàlia Membre de l’Institut de França i professor de belles arts a París 1826 Les seves millors obres són els nombrosos medallons-retrat de grans contemporanis, de continguda vehemència, a mig camí entre el fogós Romanticisme francès i les suavitats de l’estil germànic Tingué molta relació amb els intellectuals i els artistes alemanys, i fins i tot en retratà alguns Goethe, Schiller, Tieck, CDFriedrich, etc També és autor de diverses estàtues i busts Contrari a Lluís Napoleó, s’exilià el 1851, però tornà l’any següent

Estudià a l’Escola de Nobles Arts de Barcelona i a l’Escuela Superior de la Academia de San Fernando, a Madrid En escindir-se el gremi d’escultors i de tallistes a Barcelona, optà per acollir-se al gremi d’aquests darrers Durant l’ocupació napoleònica treballà a Mallorca són obra seva els medallons del presbiteri de l’església de la cartoixa de Valldemossa i el mausoleu del marquès de la Romana conservat a la seu de Palma Mallorca Posteriorment exercí els càrrecs de vicesecretari de l’Academia de San Fernando i d’escultor de cambra de Ferran VII

En les seves primeres novelles analitza la psicologia de la dona de classes benestants D’aquest primer període són les novelles Książe ‘El príncep’, 1907 i Narcyza ‘Narcís’, 1911 Posteriorment emmarcà aquesta temàtica en el context de la lluita de classes, com es reflecteix a Granica 1935, Romans Teresy Hennert ‘L’aventura amorosa de Teresa Hennert’, 1923 i Niecierpieliwi ‘Els impacients’, 1939 La dimensió social de la seva obra anà prenent més i més importància, i culminà amb les narracions de Medaliony ‘Els medallons’, 1947, sobre la vida als camps de concentració polonesos Fou…

Practicada ja per egipcis, grecs i romans, especialment en màscares funeràries o figures amb finalitat rememorativa, assolí una certa importància a l’edat mitjana gràcies als exvots i als ciris decorats, modalitats que encara perviuen Al s XVI i sobretot al XVII cobrà un nou auge, especialment en medallons, com els d’Alessandro Abondio ~1580-1651, que treballà per a la cort imperial a Praga i a Viena Gaetano Giulio Zumbo Siracusa 1656 — París 1701 feia relleus policromats amb escenes allegòriques i treballà també en models anatòmics Antoine Benoist Toigny 1632 — París 1717, “…

Atenent a la forma, pot ésser muntada en filera o en semicercle, segons que sigui a la nau central de l’església o a l’àbsis Comunament de fusta, la decoració a partir del segle IX s’anà depurant, i conquerí la màxima riquesa artística durant els períodes gòtic i barroc En el període gòtic tardà són decorades amb exuberància totes les parts de les cadires amb motius vegetals i animals el cadirat de la catedral de Barcelona, obra conjunta de Pere Sanglada, Pere Joan i Macià Bonafè, entre eltres, és dels segles XIV-XV Durant el Renaixement foren introduïts en la decoració, més austera, elements…