Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Menelik II d’Etiòpia
Història
Negus d’Etiòpia (1889-1913).
Ras de Shoa, amb l’ajut d’Itàlia, amb la qual signà el tractat d’Uccialli 1889, s’emparà del tron El 1889 fundà la nova capital Addis Abeba Obtingué, contra els invasors italians, la victòria d’Adua 1896, que tingué com a conseqüència que la independència d’Etiòpia fos reconeguda per les grans potències, i que féu augmentar considerablement les seves possessions Fou un monarca reformista
Kefa
Geografia històrica
Regió històrica d’Etiòpia, al S del llac Rudolf.
La població, d’installació molt antiga, fou islamitzada al s XVI Independent fins el 1897, Menelik II la integrà al conjunt d’Etiòpia Fins el 1991 formà una regió administrativa, amb capital a Jima
negus
Història
Títol amb què, a l’Etiòpia semítica i cristiana, era designat el monarca.
És un abreujament de l’expressió antiga něgusa nagast corresponent a la grega βασιλεύς βασιλέων, ‘rei de reis’ i significa ‘rei’ i ‘emperador’ Tornà a formar part del protocol reial a partir de Menelik II
salomònida
Història
Nom donat a l’Occident a cadascun dels membres de la dinastia dels negus d’Etiòpia inaugurada per Yekuno Amlad (1270-85), que pretenien descendir de Salomó i de la reina de Sabà
.
La llegenda apareix per primera vegada al Kebra nagast ‘Glòria dels reis’ del s XIV, que els considera descendents de Menelik I, fill de Salomó i de la reina Makoda L’heràldica dels darrers negus ha consagrat la tradició
Alula
Història
Ras del Tigre.
Gendre del negus Joan IV Es revoltà contra Menelik II després que aquest fou proclamat negus d’Etiòpia 1889 Derrotà els italians a les batalles de Dogali 1887 i Adua 1896, la qual cosa obligà Itàlia a renunciar llavors a la seva empresa colonial
Taitú
Història
Emperadriu d’Etiòpia.
El seu nom de fonts era Walatta Mikā'ēl Pertanyent a una família feudal de la regió de Semyen, es casà el 1883, després de quatre matrimonis anteriors, amb el ras de Shoa, el qual, el 1889, esdevingué negus d’Etiòpia amb el nom de Menelik II Exercí una gran influència sobre ell, principalment orientant-lo en una política antieuropea, i en posar-se greument malalt es féu càrrec de la regència, que exercí amb poders illimitats fins el 1910, que en fou desposseïda
Addis Abeba
Ciutat
Capital d’Etiòpia, a la regió estat homònima, situada al peu dels monts Entotto i a l’E de l’altiplà de Shewa, a 2.370 m alt.
Addis Abeba es troba en una regió agrícola, fèrtil i ben regada la ciutat, d’aspecte modern, és un nucli de comunicacions ferrocarril a Djibouti 784 km des del 1917, carreteres i aeroport internacional Els habitants són etíops, amb immigrats iemenites, grecs, armenis, siris, indis i europeus dedicats al comerç i a la indústria lleugera preparació de cafè, tabac, adob de pells Centre cultural i universitari Universitat d’Addis Abeba És seu de l’OUA i de la Comissió Econòmica per a Àfrica de les Nacions Unides ECA La creació d’Addis Abeba fou l’obra de Menelik II, el qual, per tal…
campanyes d’Etiòpia
Història
Denominació donada als episodis bèl·lics internacionals que tingueren com a escenari l’imperi etiòpic a les acaballes del segle XIX i a la primera meitat del segle XX.
La pretensió d’Itàlia d’imposar el seu protectorat sobre Etiòpia, basada en una interpretació tendenciosa del tractat d’Uccialli 1889, conduí a l’enfrontament militar d’ambdós països 1894 L’exèrcit italià, sota el comandament del general Oreste Baratieri, vencé els etiòpics a Koatit i Adigrat i ocupà la província de Tigre, però l’emperador Menelik II el derrotà a Amba Alaji, a Makalle i, com a victòria decisiva, a Adwa març del 1896 Pel tractat d’Addis Abeba octubre del 1896 Itàlia reconegué la independència d’Etiòpia El 1935 els afanys imperialistes de Mussolini i la necessitat…
amhàric
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua semítica del grup de llengües etiòpiques, oficial d’Etiòpia, parlada per uns 5 milions de persones a les zones centrals.
Sense veritables dialectes, conserva algunes particularitats regionals a Gonder, al N de la regió d’Amhara i capital d’Etiòpia des del s XVII fins al XIX a la província de Gojam i a la de Shewa, on hi ha la capital moderna, Addis-Abeba L’amhàric, amb profunda influència del substrat cuixític, s’ha desenvolupat a partir del gueez o etiòpic antic arran de la constitució, al s XIII, del nou imperi aleshores era usat en la correspondència oficial, en l’ensenyament del gueez llengua sàvia i litúrgica i d’altres matèries religioses Essencialment llengua parlada, se'n coneixen poques restes…
Etiòpia
![](/sites/default/files/media/FOTO2/ES041_N1.jpg)
Estat
Estat del NE d’Àfrica, entre Eritrea al N, Sudan i Sudan del Sud a l’W, Kenya al S, Somàlia al SE i Djibouti a l’E; la capital és Addis Abeba.
La geografia física El país es divideix en tres grans regions al N el massís etiòpic, alt i molt erosionat, que es caracteritza per muntanyes de vessants abruptes i cims aplanats que passen dels 3500 m Ras Dashen, 4620 m al SE, l’altiplà gallasomali, inclinat cap al SE inclou les regions àrides de la plana de Harerge i d’Ogaden separa aquestes dues regions la fossa tectònica de l’Àfrica oriental, anomenada Fossa dels Galles, que, orientada de SW a NE, inclou nombrosos llacs, entre els quals el d’Abaya, i la vall de l’Awash Al N, parallela a la mar Roja, s’estén la depressió desèrtica de…