Resultats de la cerca

Germà petit d’Esteve Chaix Pensionat pel govern, estudià a París i collaborà amb Pierre Méchain en el mesurament de certs angles de l’arc de meridià entre els Pirineus i Barcelona 1792-94, i, amb Jean-Baptiste Biot i Francesc Aragó, al llarg de la costa valenciana cap a Eivissa 1806-08 Publicà treballs sobre càlcul diferencial i integral 1802, funcions logarítmiques i exponencials 1807, així com observacions i càlculs astronòmics Fou vicedirector de l’observatori de Madrid

Sacerdot i prior de l’abadia de Rille, a Anjou, fou un dels primers a ocupar-se de l’astronomia de posició moderna i, amb Adrien Auzout, ideà 1667 el micròmetre de fils mòbils per donar més precisió a les observacions astronòmiques Entre els anys 1669 i 1670 efectuà la primera mesura precisa de la longitud del grau de meridià entre Sourdon prop d’Amiens i Malvoisin prop de París El 1677 féu una sèrie d’investigacions per determinar la velocitat del so

Estudià medicina i física experimental Determinà la velocitat de la llum i construí el pèndol que duu el seu nom per demostrar el moviment de rotació de la Terra Inventà el giroscopi per conèixer la direcció del meridià del lloc sense necessitat d’observacions magnètiques 1852 Construí un prisma anomenat de Foucault i un sistema òptic de superfícies esfèriques molt simples per a telescopis de reflexió amb mirall de vidre argentat Perfeccionà un regulador automàtic per a llums d’arc voltaic

En aquest darrer cas rep diversos qualificatius d’acord amb l’orientació esciatera En els casos de quadrants verticals adossats en un mur o una paret orientada parallelament o perpendicularment al meridià, el quadrant és anomenat occidental, oriental, meridional o septentrional segons el punt cardinal vers el qual és orientat En cas d’una orientació diversa d’aquestes dues, és anomenat quadrant declinant Quan hom el colloca parallel a l’equador amb el gnòmon orientat segons l’eix de la Terra, és anomenat quadrant equatorial

Fou el primer Giovanni Domenico Cassini , el qual fou succeït a l’observatori de París pel seu fill Jacques Cassini París 1677 — Thury, Clarmont 1756, que mesurà l’arc del meridià des de Dunkerque a Perpinyà 1713 El seu fill César François Cassini de Thury París 1714 — Thury 1784 heretà la direcció de l’observatori i inicià els treballs d’aixecament del mapa topogràfic de França, tasca que acabà el seu fill i successor a l’observatori, Jacques Dominique Cassini París 1784 — Thury 1845

Ajudà els astrònoms Cassi-La-Hire en la mesura del meridià Fou professor d’artilleria a París, i arribà a membre de les acadèmies de ciències d’Anglaterra i Prússia Serví en els exèrcits francès i alemany, i el 1758 fou nomenat inspector de l’arsenal de París Publicà nombroses obres d’enginyeria civil i militar Science des ingénieurs 1729, Bombardier français, ou l’art de jeter les bombes avec précision 1731 i una monumental Architecture hydraulique 1737-82, de la qual foren fetes dues edicions

Cridat el 1359 a Barcelona pel rei Pere el Cerimoniós, amb el seu mestre Pere Gilbert , per tal de fixar la posició i moviment exacte dels planetes, el 1361 construí una esfera armillar i el 1366 acabà de redactar, mort ja Pere Gilbert, un almanac, en llatí, i unes taules astronòmiques segons el meridià de Barcelona, taules que més tard adequà el jueu Jacob Corsuno texts editats el 1962 El 1379 redactà per a l’infant Joan una obra sobre els eclipsis i el 1381 encara una altra obra major d’astrologia

Situada a la vora dreta del Tàmesi, té una àrea industrial vora el riu, mentre que les àrees residencials s’estenen pels vessants de Shooters Hill, entorn dels antics nuclis d’Eltham, Blackheat i Kidbrooke Al parc de Greenwich hi ha installat l’antic observatori des del qual hom fixà 1884 la posició del meridià inicial, el National Maritime Museum —en un edifici d’Inigo Jones 1616-35— i el gran Royal Naval College, obra mestra de John Webb i de sir Christopher Wren ss XVII-XVIII En 1965-85 fou, juntament amb Woolwich, un dels districtes del Gran Londres

Hi consten, tabulats en funció del dia, l’hora i el meridià de Greenwich, tots els elements variables dels astres que són necessaris per a la navegació astronòmica El càlcul d’aquestes dades és fet pels observatoris amb una anticipació que pot arribar a ésser d’anys A França començà a ésser publicat un almanac nàutic l’any 1702, amb el nom de Connaissance des temps a la Gran Bretanya, el 1767, i a Alemanya, el 1776 L’observatori de la Marina espanyola de San Fernando començà a publicar l' Almanaque Náutico el 1792 als EUA és publicat des de l’any 1855

Fou professor d’astronomia del Collège de France i secretari perpetu de la secció de matemàtiques de l’Académie des Sciences L’any 1781 elaborà les primeres taules d’efemèrides del planeta Urà, a les quals seguiren les del Sol, Saturn, Júpiter, etc Participà en la mesura de l’arc de meridià comprès entre Dunkerque i Barcelona, la qual cosa serví de base per a imposar el metre com a patró de longitud Féu també estudis d’història de les ciències Entre les seves obres es destaquen Tables de Jupiter et de Saturne 1789 i Histoire de l’astronomie 1817-27