Resultats de la cerca

Les seves constitucions foren impreses el 1697 Arran de la guerra de Successió a la corona d’Espanya restà inactiva, però fou restablerta el 1747 El 1754 el rei confirmà les antigues constitucions i el 1775 n'aprovà unes de noves El seu govern és a càrrec d’un germà major que ha d’ésser un membre de la casa reial i, des de Ferran VII, ha estat sempre el rei, un tinent de germà major, un fiscal, dos padrins, un secretari, un tresorer, dos capellans, cinc quadrillers, dos diputats i dos comissaris Es disposà que el capità general de València en fos jutge protector Per a ingressar-hi cal provar…

Reconstrucció d’una drassana romana del segle II dC Des dels primitius rais fins als actuals transatlàntics, la construcció naval ha evolucionat molt i, doncs, semblantment s’ha esdevingut amb les drassanes Llur forma més rudimentària aparegué quan la construcció de vaixells adquirí una gran importància i es féu especialitzada, com s’esdevingué amb els antics egipcis, els fenicis i els grecs Bé que durant el segle XVIII hom començà a bastir embarcacions de mides considerables, és des de la segona meitat del segle XIX, amb l’aplicació de l’acer i la introducció de la màquina de vapor, quan es…

Situat a 1299 m, a l’oest del riu de les Truites, és el límit històric dels regnes de València i d’Aragó, al centre de la regió muntanyosa anomenada les Batllies de Cantavella Només l’agricultura cereals i la ramaderia oví, que hiverna a Tortosa, resten com a fonts de riquesa, desapareguda la tradicional indústria adobera Fou conquerida per Alfons I de Catalunya-Aragó el 1170 i donada el 1195 als templers, que fortificaren l’antic castell de Cantavella , a la dreta de la rambla de Cantavella, el qual dominava el camí de Morella a Terol Durant la Primera Guerra Carlina es palesà novament la…

Féu motlles per a l’estampat d’indianes Entrà a la mestrança de Barcelona, i es dedicà també a treballar la banya i el vori féu uns retrats al boix de Carles IV i de Maria Lluïsa que li valgueren el títol de mestre torner S'exilià durant l’ocupació napoleònica Féu, després, una collecció de figures matemàtiques per a l’Acadèmia de Ciències i Arts, on ingressà com a membre artista el 1817

Setè marquès de Villores Carlí, ocupà ben aviat càrrecs importants en el partit Fou cap legitimista de València i, arran de l’escissió de Vázquez de Mella 1919, que tingué molts partidaris al País Valencià, defensà la posició del pretendent Jaume de Borbó, que el nomenà cap delegat de la Comunió Tradicionalista i secretari general polític a Espanya Alfons Carles de Borbó 1931 el ratificà en el lloc Treballà en la formació d’una aliança de les forces dinàstiques, carlines i alfonsines, en els primers anys de la Segona República Pertangué a la Mestrança de València i a diverses…

Constitueix la vall mitjana del riu de Vilamalefa riu de Vilafermosa o Major, que penetra al terme pel NW, procedent d’Aragó Puertomingalbo, i el deixa al congost de Cedraman, al SE El terme és extremament abrupte un 30% és cobert de pinedes i alzinars i un altre 30% de conreus de secà, i hi ha unes 145 ha de regadiu Els conreus principals són els cereals, els llegums i les patates La superfície mitjana per explotació és de 20 ha L’arrendament i la parceria cobreixen unes 600 ha en conjunt La vila 365 h agl 2006 755 m alt és situada al vessant de la serra de Salvatierra, entre el riu de…

Vista aèria de les drassanes, un conjunt molt unitari, únic a Europa, que es va començar a bastir durant el regnat de Pere el Gran, al final del segle XIII ECSA – JTodó Una de les principals creacions del gòtic civil català són, sens dubte, les drassanes reials de Barcelona Gairebé totes les grans ciutats marítimes europees es van dotar, durant la baixa edat mitjana, d’un espai cobert on construir, reparar i aixoplugar les seves embarcacions Als Països Catalans van disposar de grada, a més de la Ciutat Comtal, Cotlliure, Sant Feliu de Guíxols, Tortosa, València, Dénia i la Ciutat de Mallorca…

El 1857 ingressà a l’exèrcit i inicià la seva formació militar El 1868, obtingué el grau de capità Cooperà a sufocar les revoltes federalistes de Barcelona 1869 i Gràcia 1870 Intervingué, en contra dels carlins, en diverses accions de la III Guerra Carlina a Navarra, de les quals cal destacar la de Discastillo, la batalla de Montejurra 1873 i la de San Pedro de Abanto i Murrieta 1874 El 1875, arran de la seva participació en l’aixecament del bloqueig de Pamplona i també per la presa de Monte Esquinza i dels pobles de Lácar i Lorca, fou nomenat tinent coronel El mateix any passà a Cuba, on…