Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
fredolic metzinós
Fredolic metzinós
David Rust (CC BY-SA 3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de més de 7 cm d’alt i un barret de color gris de fins a 20 cm en exemplars madurs.
Provoca intoxicacions greus, però rarament mortals, caracteritzades per trastorns gastrointestinals, amb vòmits i diarrea, que es presenten al cap de poca estona d’haver consumit els bolets Es pot confondre amb el fredolic Tricholoma terreum aquest és més petit i propi de la terra baixa, mentre que el fredolic metzinós és més gran i es dóna en boscos de bastant altitud A més, el Tricholoma pardinum té la superfície del barret amb escames més grans que les del fredolic, i la seva carn té olor farinosa, mentre que la del fredolic desprèn un olor suau, no farinós
sumac metzinós
Botànica
Jardineria
Arbust de la família de les anacardiàcies, d’1 a 3 m d’alt, caducifoli, de branques enfiladisses o reptants, de fulles trifoliolades, de flors verdoses, agrupades en raïms axil·lars, i de fruits drupacis, arrodonits, glabres i groguencs.
És originari de l’Amèrica del Nord i és plantat en parcs i jardins
cortinari
cortinari metzinós
Biopix: JC Schou (CC BY-NC 3.0)
Micologia
Gènere de fongs d’aspecte variable, de la família de les cortinariàcies, capell viscós o sec, amb el marge reunit a la cama (que és cilíndrica o bulbosa) per una cortina que es trenca en obrir-se el capell i resta entorn del peu en forma de filaments tenyits per les espores, que són sempre de color ferruginós i poc o molt verrucoses.
Bé que és extremament ric en espècies, l’única apreciada com a comestible és el cortinari gros C praestans , bolet massís i carnós, de capell bru fosc El petit cortinari metzinós C orellanus , de tonalitats vermelloses, és considerat tòxic i mortal S’ha d’anar amb compte de no confondre cap d’aquestes espècies de cortinaris amb les cames de perdiu Chroogomphus rutilus i semblants que, a diferència d’aquests, tenen el barret viscós o humit i les làmines també fosques, però clarament decurrents
sulfur de bari
Química
Compost obtingut escalfant en un forn elèctric el sulfat de bari amb carbó.
És emprat com a depilatori i vulcanitzador És metzinós
orella de gat blanca
orella de gat blanca
© Fototeca.cat
Micologia
Bolet, de l’ordre de les pezizals, de 3 a 15 cm d’alt, blanc o blanquinós, de barret en forma de sella i de cama profundament solcada.
Es troba a la tardor, sobre sòls argilosos, en indrets boscats Cuit és comestible, però cru és metzinós
cianogen
Química
Pseudohalogen de fórmula (CN) 2
obtingut per oxidació dels ions cianur, per exemple, amb coure (II):
És un gas intensament metzinós, emprat en síntesi orgànica, com a fumigant i com a combustible de coets
òxid de bari
Química
Substància blanca o grogosa que és obtinguda quan hom calcina el nitrat o el carbonat bàric.
Conegut també amb el nom de barita És metzinós i provoca irritació a la pell Hom l’empra com a agent deshidratant en la indústria, i com a additiu en olis lubrificants
àcid oxàlic
Química
El més simple dels àcids dicarboxílics.
És un sòlid cristallí, metzinós, soluble en aigua, alcohol i èter, que es fon a 187°C Hom l’obté industrialment en forma de sal sòdica, per escalfament a 400°C en autoclau del formiat sòdic És emprat en tintoreria, blanqueig de la palla, fabricació de tinta i com a additiu alimentari
pentasulfur d’arsènic
Química
Sòlid groc brillant, metzinós.
És obtingut passant un corrent de sulfur d’hidrogen per una solució àcida d’arsenat Soluble en àcid nítric i àlcalis amb els quals forma tioarsenats tioarsenat sòdic Insoluble en aigua És emprat com a pigment per a pintures i per a l’obtenció de composts d’arsènic
pixacà
Pixacà
© Xevi Varela
Micologia
Bolet de la família de les amanitàcies, de 5 a 15 cm d’alt, de capell més o menys convex, de color bistre, marró o bru ocraci, esquitxat d’esquames blanquinoses, i de cama blanca, amb la base bulbiforme, amb un anell membranós, penjant i fugaç, i amb una volva friable, sovint reduïda a una garlanda flocosa.
Es fa sobretot en boscs de coníferes sobre terreny silici És molt metzinós, però d’efectes no sempre mortals Es pot confondre amb la cua de cavall Amanita rubescens i la cua de cavall grossa Amanita spissa , d’aspecte molt semblant Es pot confondre també amb la pentinella Amanita vaginata en el cas d’exemplars vells, quan el pixacà pot haver perdut l’anell i les berrugues del barret i el marge d’aquest presenta un aspecte estriat