Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
militarisme
Militar
Tendència dels aparells militars d’una nació o un estat (forces armades, paramilitars, burocràtiques i serveis secrets) a assumir un control sempre creixent sobre la cultura, l’educació, els mitjans de comunicació, la religió, la política i l’economia nacional, a expenses de la institució civil, sia per mitjans militars (preparació de la guerra, adquisició d’armaments, desenvolupament de la indústria militar), sia pels valors militars (centralització de l’autoritat, jerarquització, disciplina i conformisme, combativitat i xenofòbia).
El militarisme es refereix, així, a la cursa d’armaments, al paper creixent de l' establishment militar en els afers interns o internacionals, a l’ús de la força com a instrument de domini i de poder polític i a l’increment d’influència dels militars en els afers civils És un fenomen multidimensional i variat, amb diferents manifestacions segons el context en què es troba, que depèn del fons històric, les tradicions culturals, l’estructura de classe, les condicions socials, el cos institucional d’un país i la situació internacional Adquireix una veritable dimensió quan el procés…
Theodor Plievier
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Políticament radical, en les seves primeres novelles denuncià el nou militarisme alemany, com a Der Kaiser ging, die Generale blieben ‘L’emperador se n'ha anat, els generals s’han quedat’, 1932, la qual cosa l’obligà a exiliar-se des del 1933 al 1945, any que s’installà a la RF d’Alemanya Aquí obtingué una gran popularitat amb la seva trilogia sobre la guerra sovieticoalemanya Stalingrad 1946, Moskau 1952 i Berlin 1954
Antoni Słonimski
Literatura
Teatre
Poeta, comediògraf i crític teatral polonès.
Cofundador del grup poètic Skamander dels anys vint, fou autor d’articles polèmics, satírics, etc Enemic del feixisme i del militarisme i defensor dels ideals humanistes, tornà a Polònia 1951 després de la seva estada a París i Londres durant la guerra Dels seus poemes, uns impregnats de pessimisme i altres dedicats a temes contemporanis, cal destacar Czarna wiosna ‘Primavera negra’, Okno bez krat ‘Finestra sense reixes’, Alarm, Wiek klęski ‘Edat de la derrota’, 1945, Poezje ‘Poesies’, 1961 Fou un notable traductor de la poesia russa
Jacques Offenbach
Música
Compositor francès d’origen judeoalemany.
El 1833 s’establí a París, on fou violoncellista de l’Opéra-Comique Més tard dirigí els teatres Français 1850-55, Champs-Élysées i Bouffes-Parisiens en aquest estrenà comèdies musicals frívoles pròpies i operetes, entre les quals sobresurten Orphée aux enfers 1858, La belle Hélène 1864, La vie parisienne 1866, La grande-duchesse de Gérolstein 1867, sàtira del militarisme prussià, La Périchole 1868, Les brigands 1869, etc El 1880 acabà la seva òpera i obra mestra, Les contes d’Hoffmann És considerat el millor autor de l’opereta francesa del Segon Imperi
Heinrich Mann
Literatura alemanya
Escriptor alemany, germà de Thomas Mann
.
Es destacà sobretot com a novellista Viatjà per Itàlia, i la impressió que li produí la sensibilitat meridional es tradueix, en les seves primeres obres, per una influència de l’esteticisme de D’Annunzio Im Schlaraffenland ‘Al país de Xauxa’, 1900 i Die Göttinnen oder die drei Romane der Herzogin d’Assy ‘Les deesses o les tres novelles de la duquessa d’Assy’, 1902-03 A Professor Unrat 1905 presenta una caricatura, patètica i a la vegada irònica, de l’ambient alemany sota l’imperi de Guillem II Ferm defensor de la democràcia, atacà el militarisme i el nacionalisme naixents en una…
Jack Levine
Pintura
Pintor nord-americà.
Pertanyent a una família de jueus lituans, es formà amb Denman Ross a Harvard Fou pintor de la WPA Works Progress Administration el 1935 Se serví d’un expressionisme barroc per a crear una obra dominada per la sàtira social Retratà sobretot els ambients freqüentats per potentats, per denunciar el gran capital, la corrupció política, el militarisme i el racisme, subratllant la distinció entre víctimes i opressors En les seves pintures sovint són recognoscibles personatges públics caricaturitzats fins al grotesc La seva obra, que reflecteix la influència de Velázquez i d’…
futurisme
Música
Moviment artístic aparegut a Itàlia al principi del segle XX i que s’escampà per altres països europeus.
El futurisme, que es manifestà sobretot en les arts plàstiques i la poesia, representava l’exaltació de la novetat i el dinamisme de les innovacions tecnològiques en contraposició als conceptes artístics i ideològics del passat Potser l’expressió més contundent dels principis d’aquest moviment és la que apareix en el manifest redactat pel poeta FT Marinetti i publicat el 1909, on hi ha la famosa frase "un cotxe a tota velocitat és més bell que la Victòria de Samotràcia" Al seu costat apareixen també idees que deixen veure afinitats amb el feixisme italià, com ara l’afirmació de "glorificarem…
Historias de amor y masacre
Cinematografia
Pel·lícula del 1975-1978, Animació, 80 min., dirigida per Jordi Amorós i Ballester, Ja.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Ediciones Amaika Carlos Navarro, Barcelona GUIÓ JAmorós FOTOGRAFIA Xavier Font truca MUNTATGE Emilio Ortiz MÚSICA Enrique Escobar DIRECCIÓ D’ANIMACIÓ Víctor Luna ANIMACIÓ José Jorna, Marta Moragas, Rosa Maria Amorós, Anna Maria Virgili COORDINACIÓ Lola Fernández Julià SO Sonoblok ESTRENA Madrid, 16041979, Barcelona, 01061980 PREMIS Zagreb 1978 Hace un porrao de años o más , d’Ivà Sinopsi Cinta estructurada en sis episodis dibuixats per humoristes collaboradors de la revista "El Papus" El film comença amb una paròdia en imatge real de les presentacions de…
xintoisme
Religió
Religió nacional dels japonesos, que l’anomenen shinto (‘el camí dels [kami] déus’), per oposició a butsudbō (‘el camí de Buda’).
Hom pot distingir un xintoisme primitiu de moltes altres formes influïdes pel confucianisme, el taoisme i el budisme, com també d’una sèrie de formes populars, entre les quals sobresurt el Tenri-kyō, molt estès també fora del Japó i que disposa d’una organització eclesiàstica molt potent Religió bàsicament animista o politeista, no té fundador, ni escriptures, ni dogmes, però si una rica mitologia, un culte i uns costums La noció més central és la puresa ritual i física, no moral, i ésser impur és el pecat tsumi , voluntari i involuntari El contaminat o pecador recupera la puresa a través de…