Resultats de la cerca

La vicepresidenta del Parlament Europeu Heidi Hautala anuncia que la cambra retira el premi Sàkharov a la ministra d’afers estrangers i cap de govern de fet de Myanmar Aung San Suu Kyi per la seva inhibició davant els crims comesos per l’exèrcit contra la minoria musulmana dels rohingya La vicepresidenta aclareix, però, que la cambra segueix reconeixent la lluita de Suu Kyi per la democràcia a Myanmar que la van fer mereixedora del premi l’any 1990

El dia 10, el primer ministre ucraïnès, Arseni Iatseniuk, anuncia per sorpresa la seva dimissió, que formalitza dos dies després Acusat de paralitzar les reformes econòmiques i de no encarar-se de manera prou decidida amb la corrupció, al mes de febrer Iatseniuk va superar una moció de confiança, però dos dels partits de la coalició de govern el van abandonar i va restar en minoria El dia 14 pren possessió del càrrec Volodímir Gróisman, membre del partit del president Poroixenko

En la societat industrial l’ascensió en l’escala social d’una gran majoria comporta la davallada d’una minoria La rapidesa dels canvis tecnològics i l’edat determinen una estabilitat per a una bona part de la població, la qual cosa fa que les capes intermèdies de la societat hagin crescut molt, mentre que d’altres s’han mantingut estables o han minvat Un factor important en la mobilitat social és actualment el grau de cultura, l’educació rebuda

Entre els criteris que determinen una ètnia, hom pren sovint com a decisiu el de la llengua, bé que no sempre es reconeixen diferència ètnica i lingüística, ni identitat de llengua i d’ètnia També en són codeterminants elements com la consciència ètnica, les diferències religioses, culturals, polítiques i economicosocials i unes determinades contingències històriques Ètnies objectivament ben definides semblen mancades de consciència collectiva els baix-alemanys Sigui com vulgui, ètnia és una noció diferent de la de minoria i de regió ètnica

El partit recuperà el federalisme del republicanisme valencià en entrar al Front Popular En les eleccions de febrer del 1936, el president del partit, Vicent Marco i Miranda, aconseguí un escó a les corts per València i, molt aviat, Esquerra Valenciana ingressà dins la minoria parlamentària d’Esquerra Republicana de Catalunya, partit amb el qual mantingué una vinculació creixent A partir del 1937 mantingué contactes amb el Partit Valencianista d’Esquerra per tal d’aconseguir una fusió de tots dos partits

Llicenciat en dret 1892 Carlí, fundà 1911 el Diario de Valencia fou regidor de València, diputat provincial i diputat a corts Ocupà càrrecs destacats dins d’Acció Catòlica Amb Lluís Lúcia i d’altres dirigents tradicionalistes, fou un dels promotors del Partit Social Popular 1922 Durant la Segona República fou membre de la Dreta Regional Valenciana i presidí la seva minoria a l’ajuntament de València Fou empresonat i executat alguns mesos després de començar la guerra civil de 1936-39

El 18 de maig, milers de xiïtes es van manifestar a Manama, la capital, contra un pla per a crear una unió entre els països del Golf, una proposta del rei de l'Aràbia Saudita que començaria amb la unió de Bahrain i l'Aràbia Saudita i que ha originat tensions entre la minoria governant sunnita i la majoria xiïta Dotzenes de persones han resultat mortes en les diverses protestes per demanar democràcia, que van començar al febrer del 2011

El Tribunal Europeu de Drets Humans TEDH refusa la denúncia de Carme Forcadell i Carles Puigdemont contra la suspensió del ple del Parlament de Catalunya del 9 d’octubre dos dies després de la celebració del referèndum pel Tribunal Constitucional a petició del PSC El TEDH considera que la suspensió s’ajustava a dret, no vulnerava la llibertat d’expressió i de reunió, protegia la minoria parlamentària i preservava la seguretat pública en prevenció de desordres El ple es va celebrar finalment el 10 d’octubre

Fou catedràtic de dret a Valladolid, i a Saragossa publicà el periòdic carlí “La Cruzada” 1867-69 diputat a les corts del 1871, passà al camp carlí i fou nomenat corregidor de Biscaia i rector de la Universitat d’Oñati 1872 Refugiat a França acabada la guerra, tornà uns quants anys més tard i fou catedràtic a Oviedo i a Madrid, i, a partir del 1899, delegat del pretendent Carles VII a la península Ibèrica i cap de la minoria carlina de les corts

Comte de Tisza, fill de Kálmán Tisza Calvinista, fou diputat liberal 1886 i president del consell 1903-05 Oposat decididament al sufragi universal per tal que els magiars no restessin minoria davant les altres nacionalitats, obtingué una victòria electoral el 1910 com a cap del Partit Nacional del Treball, cosa que li permeté d’ésser cap del govern 1913-17 S'oposà aferrissadament a les reformes democràtiques Féu participar el seu país en la Primera Guerra Mundial Dimití el 1917 i fou assassinat per uns soldats amotinats