Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
medalla
© Fototeca.cat
Art
Peça de metall d’una forma semblant a una moneda, preferentment d’or, bronze o argent, treballada en relleu i destinada a recordar i a commemorar una persona o un fet determinat, i també a ésser premi per a esportistes i com a dignificació o condecoració a algú determinat.
Actualment hom en fa també de commemoratives de congressos i de convenis El mètode més corrent per a la fabricació de medalles ha estat i és el de la cera perduda Les medalles foren molt corrents a l’antiguitat grecoromana, especialment a Roma, on són famoses les d’August, Dioclecià i Constantí La producció de medalles restà gairebé interrompuda fins al segle XV, amb l’humanisme, a Itàlia, lloc on foren fetes les primeres medalles modernes fou molt important l’obra de Pisanello, que feu les medalles commemoratives d’Alfons IV de Catalunya-Aragó i Segimon Malatesta un altre medallista…
cotilla
Medicina
Aparell ortopèdic utilitzat per a millorar les malalties de la columna vertebral (escoliosi, tuberculosi, ciàtica, etc) o per a immobilitzar-la després d’una intervenció quirúrgica.
Pot ésser de teixit elàstic, plàstic, etc, o modelada en guix damunt el malalt
François Pompon
Escultura
Escultor francès.
Deixeble d’Auguste Rodin La seva obra es caracteritza per una temàtica quasi exclusivament animal, modelada amb preocupació sintètica i economia de formes, amb un caire neoegipci i un cert record de l’abstracció de Brâncusi Un exemple característic és el seu monumental Os blanc Musée Nationale d’Art Moderne, París, que li suposà el reconeixement artístic al Salon d’Automne del 1922
Virú
Vall
Vall de la zona costanera septentrional del Perú, centre de diverses cultures precolombines.
Les més antigues ~500-350 aC, conegudes també amb el nom dels jaciments principals Salinar, Gallinazo, etc, es caracteritzen per una ceràmica rústica amb decoració modelada i pintada en negatiu, per la metallúrgia de l’or i l’argent i per la construcció de grans temples piràmide amb totxanes Posteriorment s’hi estengueren les cultures mochica 350-600, tihuanaca ~1000, chimú 1000-1440 i inca 1440-1532
geoconservació
Geologia
Gestió planificada destinada a la conservació i protecció del patrimoni geològic.
Per patrimoni geològic s’entén el conjunt de recursos naturals no renovables de valor científic, cultural o educatiu que permeten reconèixer, estudiar i interpretar l’evolució de la història de la Terra i els processos que l’han modelada Els testimonis d’aquests processos són les roques, les seves estructures i la seva disposició en el medi natural, la conservació dels quals és important per a assegurar-ne el futur ús com a recurs científic i cultural
Lepenski Vir
Jaciment arqueològic
Assentament mesolític i neolític prop de Donji Milanovac (Sèrbia).
Els nivells més antics, datats al VII millenni aC, han revelat la presència d’un gran assentament uns 3000 m 2 ja sedentari de caçadors i pescadors que habitaven en un centenar de cases trapezoidals i produïen una curiosa escultura modelada en marès Posteriorment hi ha una fase plenament neolítica, del VI millenni aC, que es caracteritza pel coneixement de l’agricultura i la ceràmica, i per la presència de cases quadrades o rectangulars de tàpia que ocupen una superfície de 5,5 ha
serra de Conivella
Arnau Orengo Guardiola (CC BY-SA 2.0)
Serra
Serra del Ripollès, que separa els Prepirineus de la zona axial.
És modelada a les calcàries devòniques, dominada pel Taga 2040 m alt Per l’est enllaça, per la portella d’Ogassa, amb l’alineació de puig Estela i serra Cavallera i constitueix l’interfluvi entre el Ter vall de Sant Joan i el Freser vall de Ribes pel sud, passat el coll de Jou, enllaça amb la serra de Sant Amanç al nord la limita el riu de Segadell, i a l’oest davalla mitjançant superfícies residuals d’erosió, els plans de Conivella i els de la Maçana, vers el Freser En aquest vessant s’ha establert l’agrupament de Bruguera
santcrist
Art
Cristianisme
Imatge modelada, tallada, fosa, etc. (no impresa o pintada) del Sant Crist.
vall de Carançà
© Fototeca.cat
Vall de capçalera de la Tet, al vessant septentrional de l’alineació de crestes que separa el Conflent del Ripollès.
Partió d’aigües amb el Freser i el Ter, s’estèn entre el pic de Noucreus 2 753 m alt i el de la Dona 2 702 m alt, i es caracteritza pels espectaculars congosts del sector baix L’alta vall circ de Carançà , formada per rocam esquistós nu, ha estat modelada pels gels en un seguit d’escarpaments i comes en graderia ocupades pels petits estanys de Carançà i nombrosos aiguamolls És dominada, a ponent, pels pics del Racó de Dalt 2 873 m alt i del Racó de Baix 2 787 m, al nord, pel pic de la Vaca 2 833 m i, a llevant, pel pic de Bastiments o del Gegant 2 843 m El paisatge canvia des…
castell de sorra
Figura modelada amb sorra humitejada que fan els infants com a joc, sovint en forma de castell.