Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
Josep Monlau i Sala
Biologia
Agronomia
Naturalista i agrònom.
Fill de Pere Felip Monlau Fou catedràtic d’història natural i d’agricultura a l’Institut Balear 1855-62 i d’agricultura a l’Institut de Barcelona 1862-72 Tornà a Palma, on dirigí el butlletí de la Cambra Agrícola Balear, de la qual fou també president Collaborà en revistes i almanacs mallorquins sobre temes de divulgació agrària i escriví una Història natural 3 volums i un Tratado de olivicultura 1875 La seva biblioteca fou donada al monestir de la Real
Pere Felip Monlau i Roca
Museu d’Història de la Medicina de Catalunya
Científic.
Obtingué el títol de metge a Barcelona, el 1833 Emigrà a França, i més tard exercí al cos de sanitat militar en diverses ciutats Dirigí el diari El Vapor 1835-36, i fou desterrat a les Canàries el 1837 Ocupà la càtedra de geografia i cronologia a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, des d’on difongué, per primer cop al país, les experiències fotogràfiques fetes a l’estranger Fou catedràtic de literatura i història a la Universitat de Barcelona 1840-44 —en fou expulsat per raons polítiques— i catedràtic de psicologia, lògica i ètica 1848 a l’Instituto de San Isidro de Madrid El…
Pere Felip Monlau i Roca
Literatura catalana
Dramaturg, poeta, filòleg, periodista i traductor.
Estudià medicina i ciències humanes a Barcelona i Madrid Amb el seu nom o amb una gran diversitat de pseudònims i acrònims, publicà Una tertulia a la dernière 1828, Lo que es un curandero i Los calaveras parásitos, o El Heredero 1830, traduí del francès El premio de la integridad, o El colono virtuoso 1835, a més d’obres satíriques i morals i collaboraboracions als diaris “El Vapor”, El Constitucional , El Popular , que dirigí i on destacà com a polemista polític, La Verdad , El Imparcial i El Catalán Fou professor d’història i literatura de l’Institut de Barcelona i publicà els discursos De…
Pere Felip Monlau i Roca publica Elementos de higiene pública
Medicina
Pere Felip Monlau i Roca, metge higienista, publica Elementos de higiene pública, on utilitza un criteri sociològic de tipus pràctic i avançat per tal de contribuir a la solució de l’hàbitat urbà
Pere Felip Monlau i Roca: millor exposició dels avantatges de l’enderrocament de les muralles de Barcelona
Pere Felip Monlau i Roca guanya el concurs convocat per l’ajuntament de Barcelona per premiar la millor exposició dels avantatges de l’enderrocament de les muralles
Rafael Miracle i Cesat
Farmàcia
Farmacèutic.
Publicà Prontuario manual de la provincia de Barcelona 1835 i Guía estadística y manual de Barcelona 1836, en collaboració amb Pere Felip Monlau
higienisme
Sociologia
Medicina
Corrent de pensament desenvolupat al segle XIX, dirigit generalment per metges, que denunciava la manca de salubritat i d’higiene a les ciutats industrials.
Els seus adeptes cridaren l’atenció sobre les altes taxes mitjanes de mortalitat i les freqüents epidèmies còlera, tifus, paludisme L’higienisme es manifestà principalment a Anglaterra, amb obres com ara Report on the Sanitary Conditions of the Labouring Population 1842, d’E Chadwick, que contribuí a l’aprovació el 1848 de la primera Public Health Act, o en l’obra de BW Richardson, creador del Journal of Public Health and Sanitary Review 1855-59, de la Social Science Review 1862 i de la utopia Hygeia, or the City of Health 1875 A França hom publicà obres com el Tableau de l’état physique et…
Muralles versus eixamples
Ban per a la subscripció popular per a l’enderrocament de les muralles de Barcelona, 5-7-1843 AC / GS Al desembre del 1840 l’ajuntament de Barcelona va convocar un concurs públic de treballs científics que plantegessin la qüestió de l’enderrocament de les muralles de la ciutat El fort creixement demogràfic de Barcelona en les darreres dècades ofegava els habitants en un espai reduït i amb unes insuficients condicions higièniques A més, el fet de tenir muralles atorgava a la ciutat l’estatus de plaça forta militar i, per tant, no es podia construir cap edificació dins una àmplia zona al…
Ramon Alabern i Moles
Disseny i arts gràfiques
Gravador i daguerreotipista.
Germà del gravador Pau Alabern i Moles Viatjà a París per especialitzar-se en el gravat cartogràfic A la capital francesa aprengué a fer daguerreotips 1839, i va ser l’encarregat de realitzar la primera vista fotogràfica a l’Estat espanyol 10 de novembre de 1839 L'esdeveniment fou promogut pel científic i polític liberal Pere Felip Monlau i Roca, que proposà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona l'adquisició de la càmera que el mateix Ramon Alabern i Moles havia portat de París La primera fotografia daguerreotip feta a Barcelona fou presa des d’un terrat, que encara…
Biblioteca Balear de la Real
Historiografia catalana
Biblioteca dels missioners dels Sagrats Cors, fundada a Palma el 1933 pel missioner i historiador Gaspar Munar i Oliver.
Desenvolupament enciclopèdic El fons conté majoritàriament obres dels s XII i XIII Té la seu a l’antic monestir cistercenc de Santa Maria de la Real, a Palma, i actualment ocupa una sala de la planta baixa, al voltant del claustre Gaspar Munar començà la seva trajectòria com a escriptor en La Aurora, el 1915 A més de crear la Biblioteca Balear, fou director de la revista Lluc , inicià el butlletí Acta Missionariorum Sacrorum Cordium i collaborà en revistes com Reinarán i el Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana , entre d’altres La biblioteca està estructurada en les seccions de…