Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
monoclínic | monoclínica
singonia
Mineralogia i petrografia
Simetria purament geomètrica dels cristalls.
Permet de fer una agrupació de les classes de simetria atenent al fet que llurs zones siguin isòtropes, ortogonals o inclinades és a dir, que tinguin, respectivament, més d’un parell de cares paralleles perpendiculars a un altre parell, que només en tinguin un sol parell o que no en tinguin cap Hom anomena característica singònica el conjunt zonal comú a totes les classes d’una mateixa singonia Hi ha set singonies, amb set característiques simètriques, una d’ordre superior, tres d’ordre mitjà i tres d’ordre inferior La característica singònica de la primera és la de posseir tres zones…
feldespat
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Grup de minerals de fórmula general XZ4O8 (X essent sodi, potassi, calci o bari, i Z, silici i alumini).
Pertanyen al grup dels tectosilicats, és a dir, els tetràedres del SiO 4 van enllaçats entre ells per tetràedres de Al 2 O 3 en totes tres dimensions de l’espai Tots els minerals d’aquest grup són solucions sòlides de l' ortoclasa AlKSi 3 O 8 or, l' albita NaAlSi 3 O 8 ab i l' anortita CaAl 2 Si 3 O 8 an Tots els minerals d’aquest grup s’assemblen molt per les propietats físiques, però, segons la cristallització, formen dos subgrups el del feldespat de potassi i bari, de simetria monoclínica, i el de sodi-calci plagiòclasis, de simetria triclínica Els feldespats potàssics es…
metaborat
Química
Qualsevol sal o èster de l’àcid metabòric.
Els ions metaborat poden existir en els cristalls en forma ortoròmbica, amb unitats cícliques trímeres unides per parets d’hidrogen, i en forma monoclínica, amb cadenes de bor tricoordinat i tetracoordinat
sistema monoclínic
Mineralogia i petrografia
Sistema cristal·lí format per tres classes cristal·lines.
La classe de més simetria, l' holoèdria monoclínica , posseeix un eix binari, un pla de simetria perpendicular al dit eix i un centre de simetria, i és la classe cristallina en la qual cristallitza un nombre més gran de composts
caïnita
Mineralogia i petrografia
Clorur potàssic i sulfat magnèsic hidratats, KCl·MgSO4·3H2O.
Sal natural monoclínica translúcida, de color blanc, que es presenta al jaciment salí de Stassfurt Saxònia, formant masses en paragènesi amb sal comuna, carnallita i anhidrita Un cop mòlta, pot ésser emprada en sòls lleugers i torbosos com a adob sense cap preparació
miques
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Grup de minerals pertanyent a la subclasse dels fil·losilicats
.
En el cas de les miques, la reunió íntima de les capes de SiO₄⁴ - de dues en dues i formant estrats es realitza mitjançant ions de magnesi, alumini i hidroxil, i els estrats s’uneixen entre ells mitjançant ions sodi i potassi Les diferents espècies minerals d’aquest grup són polimorfes i resulten de les diferents maneres segons les quals té lloc la superposició dels esmentats estrats Tots els minerals del grup de les miques tenen, però, simetria monoclínica, amb un hàbit cristallí pseudohexagonal tabular Es caracteritzen per la perfecta exfoliació basal, la qual dóna origen a…
triòxid d’arsènic
Química
El més important dels composts d’arsènic, dit també anhídrid arsenós o simplement arsènic.
Es forma per combustió de l’element Existeix en una forma amorfa, vítria, inestable, obtinguda refredant lentament els vapors a temperatura alta, i en dues formes cristallines, l’una cúbica octàedres, l’altra monoclínica prismes Se sublima a pressió atmosfèrica les formes cristallines sense fondre's, l’amorfa fonent-se pels volts de 200°C totes tres es vaporitzen totalment a 218°C La densitat de vapor correspon a la fórmula As 4 O 6 fins a 800°C i a As 2 O 3 per damunt de 1 800°C És molt poc soluble en aigua, però es dissol en els àcids i els àlcalis i en el glicerol Les…
sofre
© Fototeca.cat
Química
Element no metàl·lic, de nombre atòmic 16, que pertany al grup VIA de la taula periòdica o dels calcògens.
És conegut per l’home des de l’antiguitat, atesa la seva ocurrència en forma nativa El sofre natural és constituït per una mescla de quatre isòtops naturals, estables, amb masses 32 95,0%, 33 0,76%, 34 4,22% i 36 0,14%, que determinen un pes atòmic de 32,06 Són coneguts, a més, sis radioisòtops artificials de l’element, un dels quals, 35 S, amb una vida mitjana de 87 dies, és emprat com a traçador El sofre és el setzè element més abundant de l’escorça terrestre, de la qual constitueix un 6 × 10 -2 per cent en pes La seva presència ha estat detectada al Sol i als estels novae , a la Lluna i…