Resultats de la cerca

L’any 2010 va finalitzar amb la proclamació del país com a candidat per a formar part de la UE Aquest fet s’esperava després de la presentació oficial de la candidatura al 2008 Des de llavors, Montenegro ha fet esforços importants per a millorar la seva situació institucional, tant en l’àmbit econòmic, situant la seva economia dins els paràmetres establerts per la UE, com en el democràtic, reforçant la seva lluita contra el crim organitzat i la corrupció Segons estimacions del Govern montenegrí i el Banc Mundial, el PIB del país va créixer prop del 0,5%, al contrari que el 2009, any que es va…

El país va començar l’any amb nou primer ministre, Igor Lukšić, que va substituir en el càrrec Milo Djukanović, que havia dimitit sobtadament al final del 2010 La seva designació, però, no va condicionar la línia política del Govern de caràcter proeuropeista L’informe anual de la Comissió Europea sobre els processos d’incorporació d’altres països de l’Europa oriental va suposar un fort reconeixement a les aspiracions de Montenegro de formar part de la UE Es va reconèixer que Montenegro havia fet grans esforços per complir els criteris polítics, econòmics i socials exigits per la UE En aquest…

Al novembre, Duško Marković va ser nomenat nou primer ministre de Montenegro després de guanyar les eleccions del dia 28 © Govern de Montenegro / B Ćupić La política montenegrina va estar marcada per la celebració d’eleccions legislatives al mes d’octubre, que van suposar la victòria del Partit dels Demòcrates Socialistes DPS, del primer ministre, Milo Djukanović, amb més del 40% dels vots i 36 escons dels 81 del Parlament La sorpresa la va donar després Djukanović en anunciar la seva retirada com a candidat per a assumir el Govern del país, i la proposta de Duško Marković, excap dels serveis…

La geografia Vorejant la mar Adriàtica des de les boques de Kotor a la desembocadura del Bojana, i entre Hercegovina al N, Sèrbia a l’E i Albània al S, Montenegro és una regió muntanyosa Inclosa dins les serralades dinàriques, és formada per una sèrie d’alts relleus parallels a la costa que constitueixen el vorell de l’altiplà càrstic de Crna Gora entre aquests relleus es destaquen els massissos de Durmitor 2522 m, Komovi 2483 m i Maganik 2400 m, entre els quals s’obren profunds congosts encaixats en les calcàries Al S del Crna Gora, ja prop d’Albània, s’obre l’ampla conca del llac de Shkodër…