Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
monòdic | monòdica
Literatura
Dit de la poesia lírica que, a l’antiga literatura grega, era cantada a una sola veu, en oposició a la poesia mèlica coral.
Els seus màxims exponents foren Terpandre, Alceu, Safo, Anacreont, etc
Escola de Sant Marçal
Música
Nom donat al repertori musical dels segles IX al XII, monòdic i polifònic, associat a l’abadia de Sant Marçal de Llemotges (Occitània), centre monàstic especialment actiu en els terrenys literari i musical durant aquells segles.
Els manuscrits que contenen aquest repertori procedeixen d’aquest monestir, tot i que el seu origen és molt divers i molt pocs foren copiats allí La majoria hi arribaren gràcies a l’afany colleccionista d’algun dels seus bibliotecaris Actualment gran part dels documents es conserven a la Bibliotèque Nationale de França, a París En conjunt, el repertori monòdic de Sant Marçal representa una de les colleccions medievals més importants de trops, seqüències, prosullae i versi També inclou un gran nombre de composicions originals per a la missa, especialment alleluies, o per als…
cant pla
Música
Expressió, usada ja pels teòrics del segle XI, que s’aplica al cant monòdic i amb ritme lliure de les litúrgies cristianes com el cant gregorià, el cant ambrosià, el cant visigòtic i el cant gal·licà.
Al segle XII el cant litúrgic sofrí una primera revisió en els monestirs cistercencs reducció de l’àmbit a deu notes, retallada de melismes que també imitaren altres ordes religiosos Al segle següent, la denominació de cant pla s’usà com a contraposició a la música amb notes mesurades, musica plana en oposició a musica mesurata L’aparició de la polifonia, el contrapunt i la notació mensural, i el seu ús com a cantus firmus en les peces polifòniques, acabaren de transformar el cant litúrgic monòdic en un cant pla, amorf i inexpressiu Després del concili de Trento, GP da…
baix continu
Música
Part instrumental greu, mantinguda sense interrupció al llarg d’una peça musical.
Reforçat o no per la viola, el fagot o algun altre instrument monòdic, serveix de base al tipus d’acompanyament més generalitzat en obres dels ss XVII i XVIII i que és realitzat en un instrument d’harmonia orgue, clavecí, llaüt, etc
cant eslau
Música
Denominació genèrica aplicada al cant litúrgic que és a la base de la litúrgia bizantina en les diverses tradicions eslaves.
Aquest cant, monòdic en el seu origen, s’anà enriquint amb harmonitzacions polifòniques que han distingit aquestes tradicions enfront, per exemple, del cant litúrgic bizantí grec Atesa la seva evolució, cal estudiar aquesta música a través de la música de Rússia i d' Ucraïna
Giovanni Francesco Anerio
Música
Compositor italià.
Germà de Felice Anerio Deixeble de Palestrina 1575-79, fou mestre de capella a Sant Joan del Laterà i residí a partir del 1624 a la cort de Segimon III, a Cracòvia Compongué tant en estil tradicional com en estil monòdic Té, entre altres composicions, misses, motets, madrigals i un Teatro armonico spirituale , recull de laudi per a l’oratori de Sant Felip Neri, interessant per a la història de l’Oratori
Camerata Fiorentina
Acadèmia de poetes i músics que, des del final del s XVI fins al començament del XVII, es reuní a la casa de l’humanista Giovanni Bardi, a Florència.
Entre els seus membres, Vincenzo Galilei, Emilio dei Cavalieri, Giulio Caccini i Jacopo Peri foren els primers realitzadors de l' opera in musica , origen de l’òpera L’ideal d’aquests artistes era utòpic crear un gènere dramàtic amb música a imatge del teatre grec antic, del qual hom desconeixia l’aspecte musical El resultat, però, fou la creació de l’estil recitatiu basat en el cant monòdic, especialment apte per a expressar els sentiments individuals, en oposició a la polifonia, de caràcter collectiu
versus
Música
Poesia estròfica llatina de caràcter sacre a la qual s’afegí música.
Molt popular a partir del segle XI, es caracteritzà per la seva forma rimada i rítmica Sovint amb estructura estròfica, la música era de caràcter monòdic, però ben aviat començaren a compondre’s també versus polifònics Els principals centres de producció foren els monestirs de Sankt Gallen i de Sant Marçal de Llemotges El terme, però, pot ser utilitzat en diferents contextos amb significació diferent En els manuscrits aquitans sovint es confon amb les denominacions ritmus , carmen , planctus , hymnus o prosa En certa manera, el versus pot ser considerat com una mena de…
Johannes Jeep
Música
Compositor i organista alemany.
Estudià a Nuremberg i Altdorf, ciutat on conegué HL Hassler i V Haussmann, dels quals rebé les influències Vers el 1610 viatjà per França i Itàlia, i el 1613 succeí a E Widmann com a mestre de capella i organista a la cort de Weikersheim La major part de la seva producció musical conservada és formada per himnes i salms a quatre i cinc veus Fou especialment conegut per les trenta-quatre cançons de temàtica profana recollides en el seu Studentengärtleins 1605-14 i reeditades en nombroses ocasions Una altra obra notable és l' Hymnus-hymenaeus 1641, a l’estil del madrigal italià amb baix continu…
cant copte
Música
Música pròpia de l’Església Copta (el terme copte designa els cristians autòctons d’Egipte), essencialment música litúrgica.
D’origen monàstic i popular, heretà melodies de l’Egipte faraònic i grecoromà, però també rebé influències jueves, siríaques i, en menor grau, àrabs en aquest cas, la influència fou més aviat a la inversa Els cants litúrgics s’han transmès sobretot per via oral sovint els cantors eren cecs, i els manuscrits presenten una notació ecfonètica incipient, poc estudiada encara Les principals formes musicals són la litànica, la responsorial, l’antifònica sobretot en les psalies i la himnòdica especialment en les theotokia Hom distingeix entre els tons anual, festiu, penitencial, etc Cant …
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina