Resultats de la cerca

Pertanyia a l’orde dominicà i era actiu al convent de Saint-Jacques de París Tan sols es coneix una obra seva, el Tractatus de musica , de caràcter enciclopèdic i una de les més extenses del segle XIII Tot i que la seva finalitat era bàsicament servir de manual per a la interpretació del cant litúrgic, hi són estudiats molts altres aspectes referits a la teoria i a la pràctica musicals, fet que la converteix en una mena de summa dels coneixements musicals de l’època Hi apareixen compilades les teories dels més destacats autors anteriors Boeci, Al-Farabi, Guido d’Arezzo, Joan de Garlàndia,…

La seva primera novella, Gli indifferenti 1929, una de les obres més representatives de la narrativa italiana del s XX, expressa l’abjecció social i psicològica de la burgesia romana feixista, en un estil que utilitza tots els recursos del realisme sense concessions a la nota liricosentimental Posteriorment publicà el recull de narracions La bella vita 1935 i L’imbroglio 1937 Al clima cultural neorealista pertanyen les novelles Agostino 1944, La romana 1947 i La ciociara 1957, que li donaren una gran popularitat Inquietuds culturals diverses sobretot el pensament marxista i la psicoanàlisi en…

Féu una aliança amb els bohemis Es deslliurà de la tutela germànica 871 i es posà sota la protecció de Roma, que li trameté sant Metodi com a legat i missioner Fou reconegut pels bohemis, fet que comportà la implantació del cristianisme a Bohèmia Durant el seu regnat, Moràvia arribà al seu poder màxim

Inicià la seva formació musical de molt jove Entre els seus mestres hi hagué Josef Blatný 1925-28, que li ensenyà teoria de la música, i Vilém Kurz 1926-28, de qui rebé lliçons de piano Estudià geografia i història a la Universitat de Brno 1925-29, on assistí a classes de musicologia amb V Helfert El 1934 es doctorà a Brno amb una dissertació sobre les cantates sacres de GB Bassani Fou professor en diversos centres d’ensenyament superior, com ara el Conservatori 1939-45, 1950-52 i la Universitat des del 1950 de Brno Participà en l’edició de diccionaris de música i publicà nombrosos estudis…

En 1656-60 estudià al collegi dels jesuïtes d’Opava Des del 1661 treballà a Kromeríž i el 1664 fou nomenat primer trompetista i mestre de capella de la diòcesi del principat d’Olomouc També dirigí el cor de Sant Maurici, on moltes de les seves obres s’interpretaren durant més de trenta anys Vejvanovský fou així mateix un excellent copista de música La seva producció musical comprèn nombroses misses, motets, antífones, himnes i lletanies, moltes compostes en estil homofònic i per a diverses combinacions de veus i instruments La música instrumental consta de sonates, ballets i serenates que…

Rebé formació musical en un monestir franciscà d’Opava, Moràvia, on estudià orgue, violoncel i cantà al cor Posteriorment estudià dret i filosofia a la Universitat de Viena El 1829 fou nomenat membre del Consell de la Societat dels Amics de la Música En el camp de la musicologia destacà com a erudit i colleccionista La seva biblioteca conservava documents musicals de gran valor, entre els quals destaquen alguns manuscrits autògrafs de Bach, Händel, Haydn, Gluck, Mozart i Beethoven, i també d’altres compositors italians i alemanys també contenia edicions impreses del segle XVII, tractats…

Estudià composició amb J Kvapil a l’Acadèmia Janácek de Brno 1948-52, on més tard feu classes El folklore moravià i la música i la teoria de L Janácek foren les seves principals fonts, com ho fou també la tècnica modal de B Bartók Un llenguatge d’estructures aïllades i sense l’elaboració tradicional dels temes el portà de primer a un tipus de música tensa, rítmica i d’expressivitat dramàtica Els anys cinquanta, les seves obres passaren a tenir una factura més clàssica, entre el contrast i el rigor formal Posteriorment introduí la forma evolutiva en els temes, i els anys seixanta…

Els anys de joventut Inicià els estudis amb el seu pare, però aquest de seguida el confià a Pavel Križ-kovský, que havia estat alumne seu i era mestre de cor al convent dels agustins de Brno El jove Janácek fou becari en aquesta institució, d’on sortí diplomat a divuit anys, després d’haver ocupat el lloc de Križkovský quan aquest fou traslladat a Olomouc La societat coral Svatopluk, cor d’homes fundat el 1868, el posà al capdavant del grup el 1873, i per a aquest conjunt coral escriví, sota la influència del seu mestre, les primeres peces, que seguien models populars L’any següent, per tal…

Estudià a l’Escola d’Orgue de Brno amb L Janácek 1905-08 i privadament, a Praga, amb J Novák 1913-14 Impartí classes de teoria i composició al Conservatori de Brno 1919-52 i a l’Acadèmia de Música de la ciutat 1947-60, de la qual fou nomenat catedràtic el 1957 De jove adoptà els mètodes compositius més innovadors de la seva època i fou admirat i considerat un compositor prometedor Posteriorment evolucionà cap a un llenguatge més tradicional Tingué com a deixebles, entre d’altres, M Sokola, V Kaprálová, Josef Berg i Jan Novák Exercí també de crític musical en diversos diaris txecs És autor de…

Format a Praga com a violinista, amplià els seus coneixements a Leipzig El 1903 entrà en l’Orquestra Filharmònica de Berlín com a violinista, i l’any següent ja n’era el primer violí El director de l’orquestra, el seu antic mestre A Nikisch, l’animà a dedicar-se a la direcció, però el 1905 ingressà com a violinista en l’Orquestra de l’Òpera d’Odessa, mentre impartia classes de violí a Tiflis En aquestes ciutats tingué les seves primeres experiències com a director al capdavant de formacions de cambra Després d’un cert temps dirigint orquestres simfòniques i representacions operístiques, fou…