Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Bonaventura Córdoba i Miguel
Historiografia
Història del dret
Advocat i historiador.
Llicenciat en dret a València, exercí a Barcelona i, des del 1842, a Madrid, on fou diputat a corts Autor d’una desapassionada Vida militar y política de Cabrera 1844 i d’una Noticia histórico-literaria del Dr Jaime Balmes 1848 En morir era magistrat de l’audiència de València
Anselm Dempere
Historiografia
Historiador.
Mercedari 1743, fou elegit arxiver del monestir del Puig En morir deixà més de quaranta volums manuscrits es destaquen Nierologio o Biblioteca genealógica de los religiosos del orden de Nuestra Señora de la Merced , Crisis cardenalicia y eminencias mercedarias , vides de sant Serafí, santa Marianna de Jesús i del venerable fra Joan Jofré Gilabert és autor també de Nobleza de Andalucía , Massamagrell i d’una Historia de Alcalá de Chivert
Ban Chao
Historiografia
General xinès.
Fill de Ban Biao i germà dels historiadors Ban Gu i Ban Zhao Abandonà la dedicació intellectual i partí a combatre a la frontera Amb Dou Xian atacà la branca nòrdica dels Xiongnu, que havien envaït els estats tributaris de la Xina al Turquestan Les seves conquestes el dugueren l’any 94 fins al Pamir Fou el principal realitzador de la política d’expansió dels emperadors Han Zhangdi i Hedi Fou governador de la conca del Tarīm fins poc temps abans de morir El succeí en el comandament el seu fill Ban Yong
Joaquim Sarret i Arbós
Autor desconegut (Arxiu Comarcal del Bages)
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Arxiver i historiador.
Autodidacte, collaborà amb Leonci Soler i March en l’ordenació dels arxius manresans, i el rellevà en la direcció efectiva de l’arxiu municipal, del qual fou nomenat oficial el 1893 Publicà una trentena de llibres i opuscles de tema històric local, entre els quals Lo sometent de Manresa y son districte 1894, Etologia de Manresa 1901, La séquia de Manresa 1906 i els cinc volums dels Monumenta historica civitatis Minorisae 1921-25, i centenars d’articles Fundador i president del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, acadèmic corresponent de Bones Lletres i cronista de la ciutat de…
Edoardo Grendi
Historiografia
Historiador italià.
Capdavanter de l’anomenada microhistòria, que tracta de conciliar etnologia i història, fou professor d’història moderna i contemporània de la Universitat de Gènova i membre de la direcció de la revista Quaderni Storici Estudiós de la història cultural i del territori, encetà una recerca històrica renovadora, sobretot a partir del 1976, en què a Itàlia s’intensificaren les discussions sobre la construcció de la investigació, els criteris de prova i els mètodes estilístics Publicà diversos articles i llibres, entre els quals destaquen Introduzione alla storia moderna della Repubblica di…
Alfred Opisso i Vinyas
© Fototeca.cat
Art
Periodisme
Historiografia
Periodista, historiador, metge i crític d’art.
Fou un dels promotors del ressorgiment cultural de Tarragona El 1882 s’establí a Barcelona, on dirigí La Ilustración Ibérica 1882-1900 Collaborà a publicacions de Madrid com El Social , on emprava el pseudònim de Salvador Redactor de La Vanguardia , en anar-se'n Raimon Casellas el 1899 es feu càrrec de la rúbrica artística des d’on adoptà una actitud eclèctica però amb aguda intuïció i amb marcada simpatia envers la nova generació postmodernista El 1902 esdevingué codirector del diari Divulgador d’història i de medicina, publicà unes quaranta obres que sovint signava Carlos de Mendoza, que…
Francesc Diago
Historiografia
Historiador.
Prengué l’hàbit dominicà a València el 1578, i fou lector de teologia al convent de Santa Caterina de Barcelona i prior 1603 de Sant Onofre de València Fou nomenat cronista de la corona d’Aragó el 1615 Publicà Historia de la provincia de Aragón de la orden de los predicadores 1599, Historia de los victoriosísimos antiguos condes de Barcelona 1603, la més important de les seves obres, en què aportà molts documents inèdits, entre els quals la lletra de Carles el Calb als barcelonins, del 877 arriba fins el 1603, però des de la mort de Ramon Berenguer IV 1162 es redueix a una història episcopal…
Max Weber
© Fototeca.cat
Historiografia
Sociologia
Historiador i sociòleg alemany.
Cursà estudis de dret, economia i filosofia, fou professor d’economia a les universitats de Friburg de Brisgòvia 1894 i Heidelberg 1896, abandonà la docència el 1903 per motius de salut i s’hi reintegrà el 1918 Nacionalista i alhora liberal, s’oposà a la política dels epígons de Bismarck i formà part de la comissió redactora de la constitució de Weimar Els seus treballs comprenen molts aspectes i molt variats, i solament d’una manera parcial manifesten les tensions internes de l’autor i els seus enfrontaments amb els utilitaristes, els marxistes i els historicistes Preocupat per la influència…
Pere Català i Roca
Fotografia
Historiografia
Literatura catalana
Fotògraf i historiador, fill de Pere Català i germà de Francesc Català.
Obtingué el premi Ciutat de Barcelona de fotografia el 1954 Collaborador de l’Institut d’Estudis Vallencs, estudià els castells catalans, sobre els quals reuní una important documentació fotogràfica i publicà també textos en l’obra collectiva en sis volums Els castells catalans 1966 Feu també nombrosos estudis històrics, especialment sobre història medieval i moderna de Catalunya, i sobre la catalanitat de Colom Tractà també temes de cultura popular, i promogué les relacions culturals amb l’Alguer Membre de la Societat Catalana de Geografia, de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya i del…
,
Beda el Venerable
Historiografia
Literatura anglesa
Cristianisme
Literatura llatina
Monjo i escriptor anglès.
Després de passar tres anys al monestir de Wearmouth, fou monjo benedictí a Jarrow, i sacerdot des del 702 La seva vida fou totalment dedicada a l’ensenyament i a l’estudi Les seves obres llatines, ben nombroses, li donen un lloc molt important en la primera etapa medieval, que a través de l’escola de York i d’Alcuí convergí en la renaixença carolíngia Entre les obres teològiques cal remarcar les exegètiques, de tendència predominantment allegòrica i espiritual, però que no oblida totalment els aspectes literaris i té en compte una certa crítica textual Cal assenyalar les Homilies ,…