Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Trastorns neurovegetatius en el climateri
Entre els trastorns que poden presentar-se en el climateri, els més notables, per bé que generalment innocus, corresponen als denominats trastorns neurovegetatius , com s’anomena un grup d’alteracions causades per desarranjaments funcionals del sistema nerviós autònom o vegetatiu, la part del sistema nerviós que constantment regula l’activitat dels òrgans interns, sense que en tinguem consciència No és estrany que es produeixin aquests trastorns, ja que el principal centre regulador de l’activitat del sistema nerviós autònom és localitzat a l’hipotàlem, estructura que fa de pont…
constitució neuropàtica
Psicologia
Constitució de l’individu en la qual sembla que siguin més possibles les malalties nervioses.
Són persones irritables, d’emotivitat làbil, amb tendència a presentar trastorns neurovegetatius
edema
Patologia humana
Acumulació excessiva de líquid serós, provinent de la sang, en l’espai intersticial.
Es produeix sempre que es trenca l’equilibri entre la pressió oncòtica del plasma i la pressió hidroestàtica intravascular, o quan la permeabilitat capillar augmenta excessivament Poden intervenir en la producció de l’edema certs factors endocrins i neurovegetatius, així com també l’obstrucció dels vasos limfàtics La insuficiència cardíaca dreta pot produir edema generalitzat , per un augment de la pressió venosa de retorn quan falla el ventricle esquerre es produeix l' edema agut de pulmó , conseqüència de la inundació dels alvèols per edema en augmentar de sobte la pressió dins…
por
Torbament de l’ànim, sentiment d’inquietud i commoció psicofisiològica que hom experimenta davant un perill concret, sigui aquest real o simplement pensat, imaginat.
Bé que els trastorns neurovegetatius que la por comporta dispnea sospirosa, palpitacions, taquicàrdia, constricció faríngia, suors, tremolors, etc són similars als de l’angoixa, psicoanalíticament hom distingeix l’una de l’altra, per tal com la segona respon a un objecte mai no ben determinat
deliri agut
Síndrome d’especial gravetat que es manifesta per una agitació progressiva, per una febre molt alta i per al·lucinacions visuals.
Es caracteritza també per la hidrofòbia, per desordres neurovegetatius molt notables i per una ràpida deshidratació Si hom no hi intervé oportunament, la seva evolució és sempre fatal en pocs dies El deliri agut, que no ha d’ésser confós amb qualsevol manifestació delirant sobtada ni amb possibles estats d’excitació greus, però mancats de febre, ha esdevingut actualment quelcom d’insòlit gràcies a la moderna terapèutica preventiva
angoixa
Psicologia
Malestar profund alhora físic i psíquic, determinat per la impressió d’un perill imminent, indeterminat, davant el qual hom resta impotent.
Pot manifestar-se en forma de crisi o com un estat permanent, amb oscillacions d’intensitat Comporta trastorns del son malsons, dificultats a agafar-lo, irritabilitat, astènia, disminució del desig sexual i trastorns neurovegetatius molt diversos dispnea sospirosa, palpitacions, taquicàrdia, dolors precordials, crisis vasoconstrictores o congestives, constricció faríngia, nàusees, vòmits, epigastràlgies, diarrea o restrenyiment, suors, tremolors, sequedat de boca, parestèsies, cefalees, etc La situació és viscuda com un malson obsessionant, la qual cosa dóna lloc a una inquietud…
diarrea
Patologia humana
Evacuació repetida en un mateix dia de femta de consistència fluida, sovint líquida.
La diarrea no és una malaltia, sinó un símptoma que tradueix l’acceleració del trànsit del contingut intestinal al llarg del budell prim i del budell gros o solament d’aquest darrer L’examen de la femta mostra les restes alimentàries que no han estat digerides ni assimilades completament i, segons llur composició, semblant a la que hom troba en una determinada zona del budell, pot ésser determinat el lloc del seu inici La diarrea pot ésser aguda o crònica i presentar-se bé com a únic símptoma d’una malaltia local o general o bé acompanyada d’uns altres símptomes, com ara borborigmes, còlics,…
Modificacions corporals i trastorns relacionats amb el climateri
El climateri és una etapa fisiològica de la vida de la dona, raó per la qual no hi farem referència com si es tractés d’una alteració patològica que necessàriament comporti l’aparició de trastorns o requereixi tractament Les úniques alteracions pròpies del climateri, que es presenten en tots els casos, són les que evidencien les menstruacions, ja que en modifica les característiques i desapareixen estrictament, però, això no es pot considerar com un trastorn, sinó més aviat una modificació funcional de l’organisme femení És cert que el climateri comporta la fi de l’etapa reproductora, però…