Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
El científic Tomàs Vicent Tosca comença a publicar Compendio Mathematico
Tomàs Vicent Tosca, científic valencià, comença a publicar Compendio Mathematico, tractat de física moderna pre-newtoniana
Mikhail Vasil’jevič Ostrogradskij
Matemàtiques
Matemàtic ucraïnès.
En el camp de la física matemàtica contribuí a resoldre problemes suscitats per la mecànica newtoniana principi d’Ostrogradskij-Hamilton, estudià les deformacions dels cossos elàstics, el desplaçament d’un mòbil dins un medi resistent, etc Establí també una fórmula general que porta el seu nom i permet de passar d’una integral de volum a una integral de superfície teorema de Gauss
Nova confirmació de la teoria de la relativitat
A partir d’observacions del Very Large Telescope, astrònoms de l’European Southern Observatory ESO i altres institucions fan públiques les conclusions sobre l’anomenat desplaçament cap al vermell i la gran acceleració de l’estrella S2 quan passa prop de Sagitarius A, el gran forat negre de la Via Làctia Aquests canvis no es poden explicar per la física newtoniana i, en canvi, encaixen amb la teoria de la relativitat d’Einstein
Gabriel Cramer
Matemàtiques
Matemàtic suís.
Fou catedràtic de matemàtiques 1724-27 i de filosofia 1750-52 a la Universitat de Ginebra En Introduction à l’analyse des courbes algébriques 1750 exposà la teoria newtoniana de les corbes algèbriques i les classificà segons el grau de l’equació El 1750 reintroduí l’algorisme —equivalent als determinants—, que ja al final del s XVII Leibniz havia emprat per a resoldre sistemes d’equacions lineals amb unes quantes incògnites regla de Cramer Edità les obres de Jean i Jacques Bernoulli i part de la correspondència de Leibniz
Ernst Mach
Filosofia
Física
Físic i filòsof austríac.
Féu investigacions d’acústica, òptica i dinàmica dels gasos Demostrà la importància que té en aerodinàmica la velocitat del so i féu la primera anàlisi crítica dels principis de la dinàmica newtoniana Influït per Comte, negà tota metafísica i tota informació que no fos sensible Fundà, amb RAvenarius, l' empiriocriticisme Entre els seus llibres cal destacar Die Mechanik in ihrer Entwickelung historisch-kritisch dargestellt ‘Desenvolupament historicocrític de la mecànica’, 1833, Beiträge zur Analyse der Empfindungen ‘Anàlisi de les sensacions', 1886 i Erkenntnis und Irrtum Skizzen…
Thomas Samuel Kuhn
Filosofia
Filòsof de la ciència nord-americà.
Professor a Berkeley i a Princeton, és autor de The Copernican Revolution 1957 i de The Structure of Scientific Revolutions 1962 Contra la visió lineal acumulativa de la ciència a partir de la noció de paradigma científic , ha construït una nova interpretació de la història de la ciència que, bé que discutida en alguns aspectes, com ara la distinció entre ciència normal i ciència revolucionària, és especialment explicativa en casos de crisis científiques com ara el pas de la ciència medieval a la moderna o de la newtoniana a l’einsteiniana És autor, també, de The Essential…
Edward Arthur Milne
Astronomia
Matemàtiques
Astrònom i matemàtic anglès.
Fou astrònom a l’observatori de Cambridge 1920-24 i professor de matemàtiques aplicades a la Universitat de Manchester 1924-28 i, a partir del 1928, de la d’Oxford Es dedicà principalment a l’astrofísica teòrica i a la relativitat i estudià particularment la termodinàmica dels estels i l’estructura de la matèria que els constitueix Estudià també les variacions de la lluminositat dels cefeides i l’expansió de l’Univers, segons la teoria de la relativitat d’Einstein Desenvolupà una teoria alternativa a la relativitat general, que fou anomenada relativitat cinemàtica , i demostrà la possibilitat…
Ruggero Giuseppe Boscovich
Astronomia
Física
Matemàtiques
Físic, astrònom i matemàtic italià, d’origen croat.
Cursà estudis de física i matemàtiques al Collegium Romanum, i el 1726 entrà a la Companyia de Jesús En collaboració amb Christopher Mainer amidà l’arc de meridià entre Roma i Rímini 1750-53 En ésser els jesuïtes expulsats d’Itàlia el 1773, anà a París per invitació de Lluís XIV, on li fou concedida la direcció del departament d’òptica naval fins el 1782, que tornà a Itàlia A la seva obra fonamental, Theoria philosophiae naturalis redacta ad unicam legem virium in natura existentium Viena, 1758, criticà els conceptes fonamentals de l’obra de Newton, considerant-los similars als suscitats per…
mecànica clàssica
Tecnologia
Mecànica que té com a base tres postulats.
El primer estableix que tant les relacions geomètriques com les cronomètriques són independents del sistema de referència escollit per a determinar-les, és a dir, dos esdeveniments distants i simultanis respecte a la Terra romanen síncrons respecte al Sol o respecte a qualsevol altre referencial, i dos esdeveniments distants i no simultanis conserven intactes tant la distància com el lapse que els separa, quan hom canvia de sistema de referència i ambdues magnituds són, per consegüent, mútuament independents El segon postulat estableix que les interaccions es comuniquen instantàniament d’un…
astronomia descriptiva
Astronomia
Branca de l’astronomia que es limita a descriure els cossos celestes i a explicar superficialment els fenòmens astronòmics.
Rep també el nom de cosmografia Fins a arribar a la invenció del telescopi, la descripció del cosmos, en sentit estricte, hagué de limitar-se, ultra a les constellacions, a les fases de la Lluna i de Venus i als eclipsis del Sol A partir de Galileu, l’estudi dels objectes resolubles avança amb rapidesa sistema solar, estels dobles, cúmuls El mateix Galileu observà per primera vegada les taques del Sol i les muntanyes de la Lluna a partir del segle següent la descripció de la Lluna es convertí en una branca particular la selenografia En el sistema solar, a part els progressos en l’estudi dels…