Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
octaèdric | octaèdrica
octaèdric | octaèdrica
sal gemma
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Clorur de sodi, NaCl.
Mineral que cristallitza en el sistema cúbic L’hàbit és en cubs, de vegades amb les cares excavades en forma d’escala també en masses de gra gruixut o compactes És incolora, bé que a causa de les impureses que conté pot presentar-se lleugerament colorada Té un esclat de vidre i és transparent o translúcida La seva densitat és de 2,164, i la duresa, de 2,5 Popularment és coneguda com a sal o sal comuna i mineralògicament com a halita N'és molt característic el gust salat La seva estructura cristallina fou la primera estudiada pel mètode de raigs X cada àtom de sodi o de clor és envoltat per…
àcid tel·lúric
Química
Oxoàcid del tel·luri que, en estat sòlid, presenta l’estructura octaèdrica de Te(OH)6.
És un sòlid cristallí, soluble en aigua calenta i en els àlcalis, que es fon a 136°C Hom el pot preparar per oxidació del telluri o del diòxid TeO 2 amb peròxid d’hidrogen En dissolució, es comporta com un àcid dibàsic molt dèbil pK 1 =7 i presenta caràcter oxidant
ruteni
Química
Element químic de nombre atòmic 44, pertanyent al grup VIIIb de la taula periòdica.
És un dels metalls de la segona sèrie de transició i pertany al grup del platí Fou descobert l’any 1844 per KKlaus És el menys abundant dels elements del seu grup i es troba a la natura com a component minoritari dels aliatges natius del platí Té un pes atòmic de 101,07 i és constituït per una mescla de set isòtops naturals estables, amb masses 96 5,5%, 98 1,9%, 99 12,7%, 100 12,6%, 101 17,1%, 102 31,5% i 104 18,6% El metall és de color blanc, molt dur Té una densitat de 12,45 g/cm 3 , es fon a 2 314°C i bull a 3 900°C S'oxida en l’aire a temperatures superiors a 800°C i no és atacat pels…
rodi
Química
Element químic, de nombre atòmic 45, pertanyent al grup VIIIb de la taula periòdica.
És un dels metalls de la segona sèrie de transició i forma part del grup del platí Fou descobert per WHWollaston l’any 1803 i aïllat pur per WH Wollaston i S Tennant l’any 1804 És un element rar, que constitueix un 10 - 7 per cent del pes de l’escorça terrestre i ocorre a la natura en forma nativa associat amb els dipòsits de platí i constituint-ne aproximadament un 4% en pes És un element monoisotòpic El metall és de color blanc d’argent amb llustre metàllic, i presenta, juntament amb el ruteni, la duresa més elevada 100-120 vickers entre els metalls del grup del platí És resistent a l’…
complex
Química
Compost químic que conté un àtom o un ió central, generalment d’un metall de transició, acceptador d’electrons, voltat d’un grup d’ions o de molècules (anomenats genèricament lligands
), donadors d’electrons, el qual grup tendeix a conservar la seva identitat fins i tot en solució, bé que és susceptible de dissociació parcial.
La càrrega elèctrica del complex és la suma algèbrica de les càrregues de l’ió central i dels lligands, i hi ha complexos neutres, catiònics o aniònics La teoria de la coordinació d’Alfred Werner 1893 donà la primera interpretació de la natura d’aquests composts i postulà per als elements metàllics una valència primària avui designada com a “estat d’oxidació” i unes valències secundàries avui, “índex de coordinació”, dirigides cap a posicions definides en l’espai, les quals valències, segons Sidgwick, són capaces de compartir parelles d’electrons aportats pels lligands i formar, amb aquests,…
Els constituents i les propietats dels sòls
Els constituents inorgànics dels sòls L’origen dels constituents inorgànics del sòl Els materials de tipus inorgànic que formen la fase sòlida del sòl són constituïts per silicats, òxids i hidròxids metàllics en determinats casos per aluminosilicats amorfs i en d’altres per carbonats o sulfats més rarament hi ha clorurs, fosfats o sulfurs Les proporcions relatives en què es presenten els diversos minerals varien en funció del tipus de material a partir del qual s’ha desenvolupat el sòl, i dels processos edafogenètics actuants En els sòls dels Països Catalans els carbonats tenen un paper…
Escultura arquitectònica de l’antiguitat tardana de Tarragona
Introducció Durant l’època romana tardana i visigòtica l’església de Tarragona va gaudir d’una gran importància institucional atès el seu caràcter de seu primada i metropolitana envers la resta d’esglésies hispàniques Aquest fet impulsà un programa de construccions religioses que influí de manera molt important en el procés de transformació de la topografia de la ciutat El llegat arquitectònic i urbanístic de l’època imperial va servir com a base d’aquestes adaptacions i, sobre dit llegat, s’introduïren les noves concepcions estètiques transportades del món bizantí i dels pobles germànics A…
Dels asteroides als meteorits
Consideracions generals La superfície dels asteroides és plena de cràters originats pel xoc amb altres asteroides o amb meteoroides La forma sol ser molt irregular i n’hi ha que mostren proves d’haver estat fragmentats i posteriorment ajuntats per efecte de la gravetat L’ asteroide 951 Gaspra 1 fa uns 17 km de llarg no és gaire més petit que les llunes de Mart, Deimos 2 i Fobos 3 La imatge de Gaspra es va obtenir el 1991 per la sonda Galileo i les imatges de Fobos i Deimos, el 1977, pel Viking Orbiter NASA Al sistema solar, a més del Sol, dels planetes i els seus satèllits, també hi ha…