Resultats de la cerca

Situat a l’escotadura etmoidal del frontal i davant l’esfenoide, s’articula amb aquests i també amb els ossos palatins, els nasals, els maxillars superiors, l’unguis i el vòmer Constitueix el sostre i les parets laterals de la cavitat olfactiva

Té el morro truncat, mòbil, ben desenvolupat, i d’una gran sensibilitat tàctil i olfactiva El pelatge és constituït per pèls gruixuts i aspres cerres de color gris clar a negre Les canines formen les defenses, que en els mascles poden arribar fins a 30 cm És de règim omnívor La gestació és de quatre mesos, i les cries neixen pel març o pel maig les ventrades són nombroses, generalment de dotze cries La distribució geogràfica original comprèn tot el continent eurasiàtic, des de la península Ibèrica fins a Indonèsia, on ocupa les zones boscoses, de la taigà al bosc mediterrani És…

Es caracteritzen pel fet de presentar una llarga trompa olfactiva i prènsil, formada per la fusió del nas i del llavi superior Les incisives superiors formen unes llargues defenses que creixen contínuament i que poden arribar fins a 3,5 m de llargada La pell és gruixuda i amb poc pèl Són de règim herbívor La gestació dura de 17 a 28 mesos i solament en neix una cria, que pesa al voltant de 90 kg i mesura un metre d’alçada Van en grups, dins els quals domina un mascle Els proboscidis s’originaren durant el Paleogen africà a partir d’un grup de condilartres, dels quals sorgiren les…

Aquests segments fusionats, o prosoma , tenen dorsalment un parell d’ulls composts, iventralment de quatre a sis parells de potes Són quelicerats, no tenen antenes i els quelícers són situats al segment tercer i en posició ventral Les potes acaben en una pinça, exepte l’últim parell, que és acabat en espina Després del prosoma, separat per un solc, hi ha l’opistosoma, format per segments fusionats, el qual, a diferència del dels trilobits, té sis làmines planes, cadascuna de les quals porta un parell de brànquies formades per moltes làmines, llevat de la primera, que és una placa anomenada…

En els invertebrats no artròpodes apareix ja en les meduses, i bàsicament consta de fossetes amb pestanyes recobertes per cèllules epitelials que comuniquen amb fibres nervioses Aquestes fossetes són localitzades per tot el cos, o bé radiquen en tentacles o apèndixs de situació generalment cefàlica En els artròpodes, l’olfacte radica a les antenes en els insectes, a les antenes i antènules en els crustacis, i als pèls sensorials en els aràcnids En els vertebrats, consta d’un parell de fosses nasals, en els peixos dos, situades a la superfície cefàlica i envoltades interiorment per cèllules…

Els anomalocàrids són un dels grups fòssils d’invertebrats depredadors més antics coneguts, que es caracteritzen perquè presenten un parell d’apèndixs anteriors segmentats, un anell de plaques al voltant de la cavitat oral i un cos allargat i segmentat Es considera que aquests animals constitueixen el grup germà dels euartròpodes que inclou formes modernes com ara els insectes i els crustacis Aquest any es va descobrir una nova forma d’anomalocàrids en dipòsits de l’Ordovicià inferior fa uns 488-472 milions d’anys del Marroc Es tracta de les restes més modernes conegudes d’aquests artròpodes…

Ordinadors per a predir l’olor dels compostos químics Des del punt de vista molecular, l’olfacte és el més desconegut dels cinc sentits Avui en dia encara és del tot impossible relacionar la resposta olfactiva amb alguna particularitat de l’estructura molecular dels compostos que la provoquen Malgrat que s’han desenvolupat algunes teories que es basen en la interacció de diferents tipus de molècules amb uns receptors específics situats a les fosses nasals, sovint aquestes teories topen amb observacions experimentals tan bàsiques com el fet que dues molècules amb estructures totalment…

Introduí alguns instruments quirúrgics, el més conegut dels quals és una sonda per a les vies lacrimals Fou molt coneguda la seva teoria sobre la formació de l’orina 1842, teoria que ha arribat fins als temps actuals

El turó Mustela putorius és de grandària mitjana i, com el visó americà, té membranes interdigitals Posseeix la cua bastant poblada, la capa més clara al dors que al ventre i una màscara fosca al rostre envoltant els ulls sobre fons clar, que s’aprecia molt bé a l’exemplar de la fotografia Xavier Palaus El turó o fura té el cos estret i allargat, del mateix tipus que el del visó, amb la cua, proporcionalment, una mica més curta La longitud del cos inclòs el cap és de 320-445 mm, la de la cua de 95-150 mm, la de l’orella de 23-6 mm i la del peu posterior de 52-64 mm el seu pes és de 500-1400…