Resultats de la cerca

El 1866 abandonà la carrera militar per dedicar-se a la literatura, la seva autèntica vocació Autor teatral prolífic i d’èxit, collaborà amb els millors compositors de sarsueles del seu temps La primera collaboració donà com a resultat Un sarao y una soiré , amb música d’Emilio Arrieta, estrenada el 1866, per al qual feu també l’adaptació operística de Marina 1871 D’altra banda, treballà amb Manuel Fernández Caballero Los sobrinos del capitán Grant , 1877, Ruperto Chapí La tempestad , 1882 La bruja , 1887 El rey que rabió , 1891, Federico Chueca El chaleco blanco , 1890 Agua,…

Inicià els seus estudis de cant el 1914 al Conservatori de Madrid, i després els continuà al de Milà Debutà al Teatro Real el 1916 amb Els pescadors de perles de Bizet i després ho feu a Milà amb Cavalleria rusticana Inicià una important carrera operística, que portà a terme en teatres espanyols i italians, fins que el 1925 aparegué al Teatre Tívoli de Barcelona amb la comèdia lírica de Lambert Por una mujer Poc després, especialitzat en el gènere líric espanyol sarsuela i comèdia, formà part de la Compañía Lírica Nacional, amb la qual actuà arreu de l’Estat espanyol L’any 1928…

Més en general, qualsevol peça o moviment lent de frases àmplies i articulació legato , especialment el d’una sonata, simfonia o concert, tot i no portar l’indicatiu largo Moltes vegades es tracta d’un dels moviments centrals d’una obra, en lloc de l' adagio o l' andante , o, més sovint, de la introducció d’un moviment en forma sonata o d’una obertura operística A les darreries del segle XVII i el començament del XVIII, fou designat així el tercer moviment de la sonata da chiesa Un dels largi més coneguts és l' Ombra mai fù , de l’òpera Serses , de GF Händel, que curiosament no…

Estudià a Madrid amb Miguel Barrosa i amplià la seva formació a Itàlia amb Carlo Tagliabue Es consagrà el 1961 com a Scarpia en unes memorables funcions de Tosca al Teatro Colón de Buenos Aires Posteriorment, es presentà amb èxit als principals teatres de l’Estat espanyol, com la Zarzuela de Madrid o el Liceu de Barcelona Estrenà obres de F Escudero Zigor , 1968, Ò Esplà El pirata cautivo , 1974 i Manuel Moreno Buendía Fuenteovejuna , 1981, a més de K Penderecki i F Mannino Després d’un parèntesi de deu anys, reaparegué el 1990 especialitzat en el repertori de sarsuela, malgrat alguna…

A banda de la tasca de Marriner, els violinistes Iona Brown i Kenneth Sillito s’han alternat en la direcció El conjunt, que des de la seva formació ha conegut un clamorós èxit arreu del món, tant amb motiu de les seves gires internacionals com dels seus enregistraments fonogràfics, manté la seu a la capital anglesa El seu repertori combina obres barroques, clàssiques, romàntiques i contemporànies Ha arribat a estrenar partitures expressament compostes per a la formació i d’autors bàsicament britànics com Walton, Bennett o Maxwell Davies La seva especialitat ha estat sempre Mozart, del qual…

Estudià de primer a Cracòvia, i després a Praga amb A Dreyschock piano i J Krejcí orgue i contrapunt mentre cursava filosofia a la Universitat Feu estades a Viena i a París, i de nou a Polònia impartí classes a Varsòvia 1872-81 A partir del 1881 s’establí a Cracòvia, on ensenyà composició i orgue al Conservatori, que dirigí des del 1887 Continuador de la línia operística de S Moniuszko, compongué una música que incorpora tant el folklore polonès com un cert classicisme tradicional que prengué gran volada lírica en l’obra escènica i vocal Destaquen les òperes Konrad Wallenrod 1885…

De nissaga noble, de jove s’entusiasmà amb l’òpera italiana El 1749 anà a París, on es feu conèixer com a polemista abrandat i influent en qüestions musicals, i amb posicions sovint canviants en un principi defensà JPh Rameau, però posteriorment s’alineà amb JJ Rousseau en la Querelle des Bouffons , i denigrà l’òpera francesa en la sàtira Le petit prophète de Boehmischbroda 1753 També fou ambivalent la seva valoració de ChW Gluck i la relació amb la família Mozart Escriví l’article Poème lyrique de l' Encyclopédie , on exposà els criteris d’una nova estètica operística La seva…

Estudià cant a Munic, Leipzig i Milà Debutà el 1925 a Halle i un any després entrà a formar part de la companyia de l’Òpera de Brunsvic Establert posteriorment a Berlín, entre el 1929 i el 1944 formà part de la seva Staatsoper, on destacà en diversos papers, sobretot d’òperes de WA Mozart El 1931 debutà amb Die Fledermaus al Covent Garden de Londres i sis anys més tard interpretà el paper titular de Lohengrin al Festival de Bayreuth Després de la Segona Guerra Mundial actuà a l’Òpera de París com a Narraboth Salome A partir de llavors centrà la seva carrera a Alemanya, especialment a…

Després d’estudiar amb S Mattei a Bolonya i amb Calpi a Ravenna debutà a Forlì el 1801 i al Teatre San Carlo de Nàpols el 1803 A partir de llavors inicià una carrera per tot Europa que li donà fama com el cantant més important del moment en el seu gènere Cantà a l’estrena d' Aureliano in Palmira , de G Rossini 1816, amb el qual tingué una forta disputa per la seva tendència a ornamentar en excés El seu paper preferit fou el de protagonista en Tebaldo e Isolina 1820, de F Morlacchi El 1824 interpretà a Venècia el paper d’Armando en l’estrena d' Il crociato in Egitto , de G Meyerbeer És…

Fou deixeble de G Staccioli composició i B Molinari direcció d’orquestra La seva face-ta compositiva més coneguda és la de músic per al cinema De totes les bandes sonores que compongué destaquen les que escriví per a les pellícules dirigides pel seu germà, el famós realitzador Roberto Rossellini, com L’uomo de la croce 1943, Roma, città aperta 1946 i Stromboli 1949 Exercí la crítica musical i publicà alguns notables llibres d’assaig, entre els quals Polemica musicale Milà, 1962 Creador bàsicament de música per al teatre, en el seu catàleg sobresurt un important nombre d’òperes que entronquen…