Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
vocaloide
Fonètica i fonologia
Terme, emprat per L.Bloomfield, per a designar les sonants capaces de comparèixer com a nucli sil·làbic en posició tònica, com [r] en anglès.
S'oposa a consonantoide
dens | densa
Fonètica i fonologia
Dit dels fonemes consonàntics palatals (#sk;, #zk;) i velars (k,g) i de les vocals obertes (ę, a, ǫ), que presenten la característica acústica d’agrupar els formants fonamentals a unes freqüències específiques, generalment baixes.
S'oposa a difús
fonema sil·làbic
Fonètica i fonologia
Fonema que pot esdevenir nucli sil·làbic.
S’oposa a fonema asillàbic
qualitat
Fonètica i fonologia
Conjunt de trets distintius que conformen el timbre fonològic de qualsevol realització lingüística i que es refereixen tant a la localització (labial, dental, etc) com a l’obertura (oclusiu, fricatiu, etc).
Sovint s’oposa a la quantitat o durada, a la intensitat o amplitud i a la freqüència
sord | sorda
Fonètica i fonologia
Dit del fonema consonàntic que es realitza sense vibracions de les cordes vocals.
S'oposa a sonor o fluix En la terminologia acústica, els fonemes sords s’anomenen també tensos, atès que l’energia articulatòria es concentra a les cavitats supraglòtiques En català, són sordes les consonants p, f, t, s, š š, k
sonor | sonora
Fonètica i fonologia
Dit del fonema que es realitza amb vibracions de les cordes vocals.
S'oposa als fonemes sords o tensos En la terminologia acústica, els fonemes sonors s’anomenen també fluixos, atès que l’energia articulatòria es distribueix entre la boca i la glotis En català, són sonores les vocals, les líquides i, entre les consonants, b, d, z, z, z, y, w, g
fonema asil·làbic
Fonètica i fonologia
Fonema que no té per ell mateix capacitat de donar lloc a un nucli sil·làbic, en una llengua determinada.
S'identifica gairebé sempre amb fonema consonàntic i s’oposa a tots els vocàlics Els semivocàlics i sonants formen una zona intermèdia d’ambdós grups per tal com tenen la capacitat de fornir ell sols un nucli sillàbic en determinades condicions En català són fonemes asillàbics totes les consonants oclusives, fricatives, africades i nasals
aparellat | aparellada
Fonètica i fonologia
Dit del fonema que pertany a una sèrie correlativa d’oposició fonològica bilateral, com ara de llarg/curt, sord/sonor, oclusiu/fricatiu, etc.
S'oposa al concepte de fonema correlatiu o correlat perquè aquest pot ésser membre d’una oposició multilateral, i al de no-aparellat quan es tracta d’un fonema no oposable bilateralment En català, com en totes les llengües, hi ha nombrosos fonemes aparellats p/b, p/f, p/m són aparellaments del fonema p en virtut d’altres tantes oposicions bilaterals
sèrie anterior de vocals
Fonètica i fonologia
Conjunt de fonemes vocàlics aguts l’articulació dels quals és produïda a la zona prepalatal i palatal de la boca, en tota mena de sistema.
En català té lloc quan el formant bucal és inferior en volum al formant faringi a causa de la posició avançada i elevada de la llengua, que determina un segon formant espectrogràfic superior als 1 500 cicles per segon, com en el cas dels fonemes |i|, |ẹ| i |e| del català S'oposa a la sèrie velar o posterior del mateix sistema
distintiu
Fonètica i fonologia
Tret articulatori o acústic que, en la realització de fonemes, és susceptible d’exercir valors discrets diferencials respecte a unes altres realitzacions.
Quan un d’aquests trets esdevé comú a tota una sèrie de realitzacions fonemàtiques és anomenat marca de correlació Per exemple, els trets distintius de p, en català, són consonant, sord, oral, oclusiu, labial Per consonant s’oposa a les vocals, per sord, a b, per oclusiu, a f, per labial, a t i k, etc D’altra banda, el tret labial és marca de correlació per a p, b, m i f alhora