Resultats de la cerca
Es mostren 897 resultats
anomia
Sociologia
Estat social en el qual la confusió i la mútua contradicció de les normes existents creen una greu desorientació en la conducta de certs individus.
Aquest concepte, formulat per ÉDurkheim —a La division du travail social 1893 i a Le suicide 1897— ha estat desenvolupat per RKMerton —a Social Theory and Social Structure 1949—, per a qui l' anomia o estat anòmic és la situació en la qual els objectius socials prescrits són incompatibles amb les normes que regulen llur consecució i s’originen conflictes, tensions, frustracions específiques de cada cas
auxosporulació
Botànica
Forma de reproducció originàriament sexual, pròpia dels bacilariòfts, que s’intercala de tant en tant entre les divisions cel·lulars ordinàries i restaura la mida normal dels individus..
Típicament és inciciada per la meiosi i la formació d’espermatozoides i ovocèllules que copulen i originen auxòspores cas de les diatomees centrals La reproducciò sexual, però, pot restar reduïda a una cistogàmia, amb copulació de gàmetes no flagellats cas de les diatomees pennals i fins i tot limitar-se a una autogàmia En d’altres casos, les auxòspores es formen per via exclusivament asexual
clavíceps
Micologia
Gènere de fongs pirenomicets, de l’ordre de les clavicipitals, paràsit de flors, sobretot de gramínies, en les quals determina una castració parasitària, alhora que el fong produeix conidis, que els insectes dispersen.
En madurar la planta, forma uns estromes llargs i durs, els esclerocis, anomenats banyes , que passen a terra a l’època desfavorable Després germinen i donen un grup d’ascostromes en forma d’agulla de cap, portadors de peritecis, on s’originen les espores, que reproduiran la infecció Rics en alcaloides ergotamina, ergobasina emprats en medicina, els esclerocis confereixen toxicitat a les farines preparades amb cereals atacats ergotisme
mixtura
Música
En l’orgue, joc compost de diversos tubs per a cada nota que no fa sentir el so corresponent a la tecla polsada, sinó els seus sons harmònics (quinta, octava, tercera, sèptima, etc.).
Si els tubs són de la talla dels flautats, originen els jocs de címbal, ple o plens, corona, carilló, alemanya, fornitura, gran mixtura, harmonia etèria, progressió harmònica, septinona, etc, amb represes i repeticions Si els tubs són de la talla de les flautes, donen lloc al jocs de corneta, sesquiàltera, tèrcia, etc, sense repeticions ni represes Si són de llengüeta, donen lloc a la potentíssima mixtura de clarins 4', 2’2/3 i 2'
metasomatisme
Mineralogia i petrografia
Qualsevol canvi en la composició química global d’una roca mitjançant processos que es produeixen, fonamentalment, quan la roca és en l’estat sòlid.
El metasomatisme va molt lligat al metamorfisme, de manera que, generalment, si es produeix l’un d’aquests processos també es produeix l’altre Per a explicar el metasomatisme han estat ideades diverses teories, entre les quals cal destacar la que afirma que aquest es basa en l’acció del magma segons això, hi ha una penetració al si de la roca original de fluids magmàtics, sovint gasosos, els quals originen les transformacions químiques corresponents
corrasió
Geomorfologia
Acció erosiva exercida pels grans de sorra i els petits fragments de roques que transporta el vent en les àrees on tenen lloc fenòmens de deflació.
En xocar contra les roques nues fan un lent treball d’abrasió, particularment intens arran de terra, on la concentració de sorra transportada és màxima originen, així, formes peculiars relleus residuals, roques en forma de bolet i, en les masses rocalloses de consistència desigual, alvèols, nínxols o balmes En els sòls argilosos d’alguns deserts forma típics relleus de solcs i arestes inestables yardang Els còdols aïllats són també afaiçonats per la corrasió
ustilaginals
Micologia
Ordre de basidiomicets de la subclasse de les fragmobasidiomicètides, constituït per fongs paràsits d’angiospermes.
Són autoics, i llur cicle biològic comença a la primavera, quan una clamidòspora, dicariòtica, forma un zigot per fusió dels seus dos nuclis, el qual sofreix la meiosi i origina un basidi septat, productor de les basidiòspores esporidis Les basidiòspores o els micelis resultants s’uneixen i formen un miceli diploide, en el qual s’originen les clamidòspores ustilaginòspores , que són espores de resistència Algunes ustilaginals ataquen plantes de conreu, com les que produeixen el carbó
acidosi
Patologia humana
Trastorn de l’equilibri acidobàsic de l’organisme, caracteritzat per l’increment absolut o relatiu d’anions.
Amb independència de la causa que l’origini, l’organisme posa inicialment en marxa diferents mecanismes abaixant principalment la concentració de CO 2 per tal de mantenir el pH orgànic per damunt de 7,36 i, aleshores, hom parla d’acidosi compensada Quan les causes que originen el trastorn es mantenen per damunt de la capacitat de compensació de l’organisme, el pH baixa per sota de 7,35 i hom parla, llavors, d’acidosi descompensada
politènia
Biologia
Endomitosi en què els cromosomes duplicats no se separen, de manera que s’originen cromosomes gegants.
És un fenomen típic de teixits secretors d’insectes dípters, i també d’alguns protoctists, plantes i animals La presència d’aquests cromosomes duplicats fa que augmenti la capacitat secretora dels teixits on es troben, ja que s’incrementa la capacitat de transcripció de determinats gens
fagotip
Biologia
Subdivisió de les espècies segons llur sensibilitat a determinats bacteriòfags o segons els bacteriòfags que originen.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina