Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
poliplacòfors
Malacologia
Classe de mol·luscs amfineures, constituïda per animals primitius de cos allargat i conquilla dividida en vuit plaques més o menys articulades.
Comprèn els quitons , bentònics i marins, que habiten sobre les roques del fons i brostegen algues als Països Catalans, les espècies més comunes són Chiton corallinus, Acanthochiton communis i Lepidopleurus cajetanus
Els poliplacòfors
L’aspecte extern dels poliplacòfors és sempre molt semblant, ja que la presència de les vuit plaques dorsals que formen la conquilla és constant L’exemplar de la fotografia, de l’espècie Callochiton septemvalvis , ha estat posat damunt d’un vidre per a fer més visible el mantell que sobresurt al voltant de la conquilla Lluís Dantart Els poliplacòfors Polyplacophora , anomenats també simplement placòfors Placophora , són molluscs exclusivament marins, de cos deprimit i contorn ovalat, protegits dorsalment per vuit valves o plaques articulades Al voltant de la cota…
Els poliplacòfors fòssils
Aspecte general extern d’un poliplacòfor A Detalls d’una valva intermèdia en visió ventral B i dorsal B’ i d’una valva terminal C Hom ha indicat en el dibuix 1 valva inicial, 2 cinturó marginal, 3 valva intermèdia, 4 quilla, 5 valva terminal, 6 sinus, 7 dents d’inserció, 8 laminetes suturals, 9 àrea central, 10 àrea lateral, 11 mucró Lluís Centelles, a partir de fonts diverses Hom ha considerat durant molt de temps que els poliplacòfors Polyplacophora pertanyien a la classe dels amfineures Amphineura , juntament amb els aplacòfors Aplacophora Tanmateix, alguns autors…
aplacòfors
Malacologia
Classe de mol·luscs formada per individus d’organització primitiva, d’aspecte vermiforme, amb simetria bilateral.
Manquen de closca, però tenen espícules calcàries, secretades per cèllules epidèrmiques El mantell és ben desenvolupat i el peu rudimentari Són amfineures Tots són marins, i viuen al fons, o sobre plantes o altres animals Tradicionalment s’havia considerat que els aplacòfors eren un grup germà dels poliplacòfors o quitons i que dins dels aplacòfors hi havia dues branques principals els solenogastres o neomeniomorfs Neomenia i els caudofoveats o caetodermomorfs Chaetoderma Els darrers estudis mostren que el grup dels aplacòfors no té base filogenètica, i que els solenogastres…
dineure
Anatomia animal
Malacologia
Dit dels mol·luscs que tenen el sistema nerviós ganglionar organitzat en dos cordons longitudinals ventrals.
Inclou els molluscs actuals, excepte els aplacòfors i els poliplacòfors
monoplacòfors
Malacologia
Classe de l’embrancament dels mol·luscs amfineures, tots els representants de la qual són fòssils del Cambrià i del Devonià, excepte dues espècies del gènere Neopilina, descobertes l’any 1952 per l’expedició del Galathea prop de les costes mexicanes del Pacífic, a una gran profunditat.
Llur organització és molt simple, i presenten simetria bilateral i disposició perfectament metamèrica de tots els òrgans La cara dorsal és recoberta per una conquilla circular, d’àpex lleugerament corbat la cara ventral és semblant a la dels poliplacòfors, amb la boca en posició anterior, prop de la qual hi ha dos grups de petits tentacles Els sexes són separats i la fecundació és externa
Els triblídides
Els triblídides són molluscs bentònics protegits per una conquilla única, unida a un peu ventral mitjançant una sèrie de músculs retractors disposats per parells El registre fòssil és abundant i s’estén en el temps des de les primeries del Cambrià fins al Devonià es consideraven extingits fins al descobriment d’espècies vivents a les grans profunditats oceàniques Morfologia Morfologia general dels triblídides A Aspecte dorsal i lateral extern de la conquilla de Rokopella zografi B Aspecte ventral extern de Neopilina B′ Esquema de l’anatomia de Neopilina Hom ha indicat en el dibuix 1…
mol·luscs
© Fototeca.cat
Malacologia
Embrancament d’animals metazous triploblàstics celomats protostomats, de simetria bilateral, amb el cos tou no segmentat (excepte en els monoplacòfors), mucós i proveït d’un replec dorsal (mantell) que delimita una cavitat (cavitat pal·lial) entre ell i la superfície dorsal.
El mantell pot secretar una closca proveïda d’una o més parts, i que en alguns grups molt evolucionats passa a ésser interna, es redueix moltíssim, o fins i tot arriba a desaparèixer El cos és generalment dividit en tres regions cap, massa visceral i peu, bé que aquesta disposició sofreix moltes variacions en alguns grups El cap és ben desenvolupat, excepte en els lamellibranquis i els escafòpodes, i porta els òrgans dels sentits La massa visceral, enrotllada en espiral en els gastròpodes, és protegida per la closca, quan n'hi ha, i conté les vísceres El peu és un òrgan ventral molt variable…