Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
polipropilè
Química
Poliolefina sintètica del propè
.
La seva fórmula general és És de gran importància industrial per les seves excellents propietats i baix cost Hom l’obté per polimerització del propè amb catalitzadors del tipus Ziegler-Natta, d’on resulta un polímer d’un pes molecular mitjà de 50 000, pràcticament isotàctic Té una densitat de 0,9, un punt de fusió de 170°C i és insoluble, per sota de 80°C, en l’aigua i en els dissolvents orgànics habituals Les seves propietats mecàniques són, a baixa temperatura, similars a les del polietilè de densitat elevada, però les supera notablement en calent i és utilitzable fins a 140°C És emprat…
adflex
Química
Nom comercial registrat del polipropilè tou, produït per la firma Montell, dels EUA.
Presenta com a característiques principals un mòdul elàstic particularment baix 80 Mpa i una duresa de 90 Shore A, cosa que en fa un material no excessivament tou És usat en tota mena d’objectes antilliscants que hagin d’ésser tous al tacte, com ara mànecs de ganivet, caixes d’eines, fundes d’ulleres, etc Mesclat sobretot amb altres resines de polipropilè, esdevé més dur i serveix aleshores per a fabricar carpetes, teles protectores, botes d’esquí, etc
poliolefina
Química
Denominació genèrica no sistemàtica dels polímers derivats de monoolefines alifàtiques de pes molecular baix.
Són polímers saturats i tenen propietats molt interessants, juntament amb un cost reduït Des d’un punt de vista econòmic, les poliolefines més importants són el polietilè, el polipropilè i els polibutens
propè
Química
Alquè gasós més pesant que l’aire, que bull a -47°C i es fon a -185°C.
És soluble en alcohol i èter i lleugerament soluble en l’aigua És molt inflamable Hom l’obté com a subproducte del craqueig del petroli en la producció de l’etilè, del qual se separa per destillació fraccionada És emprat en la fabricació de l’alcohol isopropílic, d’hexans i nonans per dimerització i trimerització catalítiques, de l’òxid de propilè, glicerol i polipropilè
polial·lòmer
Química
Cadascun dels polímers que varien en llur composició química sense experimentar canvis en la forma cristallina (al·lomeria, polímer).
Són copolímers en blocs obtinguts per polimerització de mescles de monòmers en presència de catalitzadors aniònics de coordinació del tipus Ziegler-Natta Presenten una estructura que pot ésser representada per XXXX n YYYY m Els poliallòmers més estudiats són els de propè amb una petita proporció 5-15% d’etilè, els quals presenten una resistència a l’impacte i una facilitat d’emmotllament molt superiors a les dels homopolímers del propè polipropilè, conservant alhora la duresa, la rigidesa i la temperatura d’estovament d’aquests
formigó amb fibres
Construcció i obres públiques
Formigó convencional al qual s’afegeixen fibres per tal de millorar-ne algunes propietats.
Segons l’objectiu que es persegueixi s’usen fibres de diferent naturalesa Per millorar la resistència al foc és molt comuna la utilització de fibres de polipropilè i altres fibres plàstiques, mentre que per millorar la tenacitat del formigó se solen emprar fibres d’acer Entre les principals utilitzacions del formigó amb fibres es troben el sosteniment i el revestiment de túnels i la construcció de paviments industrials i portuaris En alguns d’aquests casos, la utilització del reforç de fibres pot permetre l’eliminació de les armadures convencionals del formigó armat
taxa legal d’humitat
Indústria tèxtil
Percentatge d’humitat d’una matèria tèxtil (referit a la matèria absolutament seca) que hom admet legalment en les transaccions comercials.
Sol coincidir amb la represa o taxa natural d’humitat i és anomenada també taxa convencional d’humitat Taxes legals d'humitat % cotó 8,5 lli 12 jute 17 llana rentada 17 llana semirentada 18 llana pentinada sense oli 18,25 llana pentinada amb oli 19 llana regenerada 17 teixits de llana sense aprest 13 seda natural 11 raió viscosa 13 raió triacetat 7 niló 6 i 6,6 continu 5,75 niló 6 i 6,6 tallat 6,25 poliester continu 3 poliester tallat 1,5 polietilè 1,5 polipropilè 2 poliuretà continu 3 poliuretà tallat 3,5
metal·lització
© Fototeca.cat
Tecnologia
Química
Operació de recobrir la superfície d’un cos amb una pel·lícula metàl·lica, o d’aspecte metàl·lic, per tal de donar-li un acabat diferent, per a protecció, per a conferir-li propietats específiques del metall, etc.
En el cas de recobriment de metalls hom pot efectuar aquest recobriment per electrodeposició galvanostègia, per immersió galvanització i per projecció amb bufador especial o un canó de plasma del metall fos En el cas de metallització de plàstics hom diposita, per electrodeposició o per mitjà de vapors metàllics, una pellícula metàllica sobre la superfície plàstica prèviament preparada Els plàstics metallitzables són, principalment, les resines ABS, el politetrafluoretilè i el polipropilè, i hom els utilitza en la indústria de l’automòbil, en la fabricació d’electrodomèstics, en…
filatura
© Fototeca.cat
Química
Indústria tèxtil
Conjunt d’operacions que permeten d’obtenir un feix de filaments artificials o sintètics a partir de la matèria primera en forma de massa viscosa.
Aquest procediment consisteix bàsicament a sotmetre la massa fluida a una extrusió a través d’una filera , i varia solament, segons els materials, en la forma de solidificació del filament així obtingut En la filatura per fusió , aplicada a polímers termoplàstics, com el polipropilè, la poliamida, el polièster, etc, hom fa l’extrusió del polímer fos, i el filament se solidifica per refredament Hom fila el raió de viscosa i el raió cuproamoniacal pel sistema de filatura en moll , on el filament se solidifica en passar per un bany coagulant Finalment, en la filatura en sec aplicada…