Resultats de la cerca
Es mostren 83 resultats
profà | profana
Religió
Que no té caràcter sagrat.
És correlatiu al concepte de sagrat, que és a la base de tota religió La sacralització de persones, objectes, llocs, dies, etc, allibera la resta, bo i permetent una activitat normal sense cauteles sacrals Amb aquesta connotació negativa, d’estranyesa a les coses religioses, hom parla d’història profana, música profana, etc
profà | profana
Religió
Contrari a la reverència deguda a les coses sagrades.
Equival a irreverent, indigne, impiu, sacríleg
consagració
Religió
Acció per la qual una persona o cosa passa de l’ús profà a l’ús sagrat.
Hom creu que la distinció entre profà i sagrat és el fet bàsic de la religió per això la consagració de persones o objectes té tanta importància en les diverses religions Entre els romans, la consecratio consistia en un acte públic en virtut del qual l’amo d’una cosa la destinava al culte dels déus en temps de l’Imperi hom elaborà tota una litúrgia per a la consagració de l’emperador, manllevada als pobles de l’Orient Mitjà A Israel hi havia tant la litúrgia pública de consagració de persones pontífex i de coses temple com la dedicació privada de persones nazireat La litúrgia…
sagrat
Etnologia
Religió
Sociologia
Dit de tot allò que és relacionat, més o menys íntimament, amb la divinitat, amb la religió i amb els seus misteris i que, per això mateix, suscita una actitud complexa de reverència, d’admiració, d’atracció, de reserva, d’avidesa i sovint de terror.
Concepte fonamental en l’estudi de les religions, és també indefinible, llevat en la seva contraposició a profà és tot allò que no és profà En totes les religions hi ha éssers i coses, més o menys determinats, que es troben separats del món profà quotidià i que són objecte d’un respecte i d’una atenció, que són suficients per a explicar llur caràcter sagrat Émile Durkheim 1897, seguint RSmith 1894, fou el primer que veié en l’oposició sagrat-profà el pol entorn del qual la religió organitza tota la realitat el sagrat és el separat, el…
càntic
Literatura
Composició poètica destinada a celebrar algun esdeveniment profà.
profanació
Religió
Acció per la qual hom anul·la el caràcter sagrat d’una cosa o persona.
La possibilitat es funda en el fet que, per a les religions, el sagrat i el profà s’exclouen i la penetració de l’un en l’esfera de l’altre en comporta un capgirament de les lleis Una església profanada, per exemple, per un homicidi, cal que torni a ésser consagrada En aquesta llei es basa la prohibició de treballs profans en dies festius sàbat La sacralitat i, doncs, la profanabilitat revesteixen graus diversos el cas de penetració en espais reservats al sacerdot dins els temples és típic Un cas específic és la dessacralització o profanació ritual, amb la qual hom retorna a l’ús…
santedat
Religió
Cristianisme
Atribut aplicat a institucions, a coses o a llocs que hom considera sagrats o que estan en íntima relació amb les coses de Déu.
Equival pràcticament a sacralitat en tant que expressa separació del profà
gnosi
Religió
Coneixement intuïtiu i perfecte de la divinitat i de les seves relacions amb el món i amb l’home.
Per als gnòstics es contraposa a la ciència coneixement profà i a la fe coneixement imperfecte
contrafactum
Música
Text musical religiós modificat per l’ús profà, o inversament.
La seva pràctica fou molt freqüent al s XIII en els motets o en els cants dels trobadors i, al s XVI, amb l’aparició del protestantisme, s’adaptaren nous textos religiosos a nombroses composicions musicals preexistents
Alexander Agricola
Música
Compositor flamenc.
A França i a Itàlia estigué al servei de diversos personatges i, finalment, al de l’arxiduc Felip d’Àustria, amb qui es traslladà a Castella Compongué misses, motets i moltes altres obres, però excellí en el gènere profà amb més de 90 cançons
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina