Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
àcid propiònic
Química
Àcid monocarboxílic saturat.
És un líquid incolor d’olor penetrant, soluble en l’aigua, l’alcohol, el cloroform i l’èter, que bull a 140,7°C Hom l’obté industrialment per oxidació del n-propanol i és emprat en la preparació de propionats i plàstics de cellulosa L’àcid propiònic i les seves sals són emprats com a additius alimentaris conservadors, sobretot com a inhibidors de la floridura en el pa
ibuprofèn
Farmàcia
Química
Derivat arilpropiònic que es presenta en forma de sòlid cristal·lí insoluble en aigua que es fon a 75-77°C.
Té activitat antiinflamatòria, analgèsica i antipirètica administrat per via oral, presenta un temps de vida mitjana de 2 a 4 hores És emprat en medicina sobretot en el tractament de les afeccions osteoarticulars
espironolactona
Farmàcia
Química
Diürètic amb estructura d’esteroide relacionada amb la de l’aldosterona, amb un anell lactònic de cinc membres a la posició C₁₇ del nucli.
Es presenta en forma de sòlid cristallí que es fon a 134-135°C Actua com a antagonista competitiu de l’aldosterona provocant una disminució del bescanvi de sodi per potassi en el túbul renal És un diürètic estalviador del potassi que hom administra sol o en combinació amb altres diürètics
acidulant
Química
Substància àcida, generalment orgànica, que s’utilitza en molts processos com a conservant, regulador, modificador de viscositat, etc.
Presenten aquesta característica els àcids cítric, fumàric, propiònic, làctic, succínic, adípic, màlic i tartàric
respiració anaeròbica
Biologia
Qualsevol via catabòlica en què l’energia s’obté de composts orgànics en absència d’oxigen lliure.
La via glucolítica glucòlisi i la fermentació alcohòlica en són dos exemples Altres vies inclouen la fermentació làctica i algunes fermentacions bacterianes, entre els productes finals de les quals hi ha l’àcid propiònic, l’àcid butíric i l’acetona
propionibacteriàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels eubacterials, integrada per bacils immòbils, grampositius i incapaços de produir endòspores.
Són microaeròfiles i fermenten l’àcid làctic amb producció d’àcid propiònic, àcid butíric i etanol Llur hàbitat és la llet i els seus derivats, i s’allotgen a l’intestí dels remugants, de l’home, etc La família comprèn tres gèneres, Propionibacterium, Butybacterium i Zymobacterium
propionat de cel·lulosa
Química
Èster termoplàstic.
S'obté per l’acció en calent de l’anhídrid propiònic sobre la cellulosa, en presència d’anhídrid monocloroacètic, utilitzant xilè com a diluent És autoplastificant pels radicals propionil de la seva cadena Ofereix major resistència a l’impacte i a la calor que l’acetat de cellulosa, el qual substitueix amb avantatge en moltes aplicacions És esterilitzable pel fet d’ésser insensible a l’aigua en ebullició
anhídrid d’àcid
Química
Denominació genèrica dels composts orgànics que contenen el grup —CO—O—CO— i deriven formalment dels àcids dicarboxílics o de dues molècules d’àcid monocarboxílic per eliminació d’una molècula d’aigua (amb formació, en el primer cas, d’una estructura heterocíclica).
Quan les dues molècules d’àcid monocarboxílic són diferents, hom obté anhídrids mixts Els anhídrids són preparats per deshidratació dels àcids o per reacció d’una sal de l’àcid amb el corresponent clorur Per hidròlisi regeneren l’àcid o els àcids primitius Són anomenats com l’àcid del qual provenen canviant el mot àcid per anhídrid Exemples anhídrid acètic CH₃CO₂O, anhídrid benzoico-propiònic C₆H₅CO—O—COCH₂CH₃ Són emprats com a agents acilants i donen èsters o amides per reacció amb alcohols o amines, respectivament Presenten absorció típica en l’infraroig i donen dues bandes a…