Resultats de la cerca

Membre de l’AE Nostre Temps, guanyà el Campionat de Catalunya de trampolí i doble minitrampolí juvenil 1982 i el Campionat de Catalunya de trampolí júnior 1984 El 1986 es proclamà campiona de Catalunya i de la Copa Catalana de trampolí 1986 Guanyà diverses proves en el Campionat d’Espanya de seleccions autonòmiques i l’any 1983 debutà al Campionat d’Europa

Membre del CE Sant Jordi, fou campió d’Espanya júnior 1988 i s’adjudicà també les proves d’anelles, salt i paralleles Participà en el Campionat d’Europa júnior 1988 En categoria absoluta, fou campió d’Espanya 1989, subcampió 1990, 1991 i guanyà l’or en terra 1991 Participà amb la selecció espanyola en tres Campionats del Món 1989, 1991, 1993 Guanyà la medalla de bronze per equips en els Jocs Mediterranis 1991

Membre del Gimnàs Blume, guanyà la medalla de bronze en l’exercici de terra del Campionat d’Espanya 1944, i la medalla d’or en paralleles i de plata en terra 1946 D’altra banda, guanyà el Campionat de Catalunya 1944, s’adjudicà les proves d’anelles, paralleles, terra i cavall amb arcs, i fou subcampió 1946, i guanyà l’or en l’exercici de terra i quedà segon en barra, anelles, paralleles i cavall amb arcs Contribuí a la victòria de la selecció catalana en el Campionat d’Espanya del 1946

S’inicià de la mà del seu pare, Armand Blume , al Gimnàs Blume El 1954 fou la primera campiona de Catalunya femenina de la història Guanyà quatre anys consecutius el Campionat de Catalunya 1954-57, i acumulà en aquests quatre anys tres medalles d’or en salt i tres en asimètriques Fou subcampiona d’Espanya 1954, guanyà la medalla d’or en salt i asimètriques, i la de plata en barra El 1957 guanyà el Campionat d’Espanya, i s’adjudicà l’or en les proves de salt, terra i barra Posteriorment fou entrenadora, entre d’altres, de la seva filla Anna Elena Sánchez i Blume i seleccionadora…

Format com a mestre fuster a l’Escola Industrial de Barcelona, el 1939 obrí un taller d’artesania que es dedicà a l’exportació Fou soci del Gimnàs Solé, de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, del Garcia Alsina i de l’Escola Alemanya Després d’advertir que la majoria d’aparells dels gimnasos eren antiquats, dissenyà noves barres paralleles, anelles, barres fixes i cavalls amb arcs Es formà en fisiologia i biomecànica i collaborà amb els doctors Sambucy, Vernes i Van Borre en les tècniques de tractament i recuperació de lesions provocades per la gimnàstica El seu disseny més aplaudit fou l’…

Començà a practicar la gimnàstica al Gimnàs Claret GYC de Manresa El 1992 s’inicià en aeròbic i un any després participà en la seva primera competició internacional Fou professora de Jonathan Cañada, amb qui competí en les proves per parelles i amb qui aconseguí tots els seus títols Estigué en actiu en dues etapes, en les quals es proclamà campiona del món per parelles 1996 i guanyà les medalles de plata 2004 i de bronze 1997 mundials En la modalitat de trios, fou campiona del món 2002, formant equip amb Jonathan Cañada i Israel Carrasco Així mateix, aconseguí la medalla d’or en…

Fou fundada el 1898 per un grup de promotors de l’esport i periodistes de Los Deportes , entre els quals hi havia Narcís Masferrer i David Ferrer, fundadors de l’Associació Catalana de Gimnàstica Fou una institució esportiva de caràcter privat, estatal, modèlica i pionera La primera seu oficial es trobava a Madrid Va arribar a tenir prop de 40 delegacions oficials a tot Espanya El primer president fou José Canalejas Méndez, que va cedir el càrrec al setembre de 1900 a Rafael Rodríguez Méndez La seva iniciativa fou acollir diverses associacions esportives dedicades als esports d’aquells anys,…

La categoria masculina inclou sis exercicis o aparells terra o mans lliures, cavall de salts, cavall amb arcs, barra fixa, barres paralleles i anelles La femenina n’inclou quatre terra o mans lliures, cavall de salts, barra d’equilibri i paralleles asimètriques En competició, la gimnàstica artística es practica individualment i per equips Història de la gimnàstica artística El pare de la gimnàstica esportiva moderna fou l’alemany Friedrich Ludwig Jahn, de l’escola alemanya, que el 1810 impartia classes a l’Institut Plahmann de Berlín Dissenyà diversos exercicis i inventà alguns dels primers…

Inicialment ballarina, els seus dots excepcionals feren que es dediqués finalment a la gimnàstica Formada a l’Institut Politècnic de Kíev, el 1954 participà per primera vegada en   una competició internacional Campionats del Món de Roma Fou una de les millors gimnastes de tots els temps i aconseguí divuit medalles olímpiques, vuit de les quals foren d’or, nombre no aconseguit per cap altra esportista femenina Retirada de l’alta competició l’any 1966, fins l’any 1977 fou entrenadora de l’equip soviètic, i el 1980 dirigí l’organització de les proves de gimnàstica dels Jocs Olímpics…

Fill d’ Armand Blume , començà a practicar aquest esport al gimnàs del seu pare Fou membre del Gimnàs Blume fins el 1958, any que tots els seus gimnastes i entrenadors s’incorporaren a la secció de gimnàstica del Futbol Club Barcelona, creada al desembre del 1957 Només participà en els Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952, ja que el boicot espanyol li impedí competir als Jocs de Melbourne 1956 Participà al Campionat del Món de Roma 1954 i als Campionats d’Europa de Frankfurt 1955 i de París 1957, en el qual guanyà la medalla d’or del concurs general, com també l’or en anelles, cavall amb arcs i…