Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
pròcer
Història
Entre els habitants d’un país, d’una regió, d’una ciutat, etc, persona d’alta distinció o constituïda en alta dignitat.
A Roma foren anomenats proceres els jutges d’apellació als quals l’emperador confiava la decisió de les causes portades a la cort Semblantment, reberen aquesta mateixa denominació els jutges a les corts dels visigots i dels francs i, posteriorment, els de les repúbliques i els comuns d’Itàlia
Gauzlí de Fleury
Cristianisme
Arquebisbe de Bourges (1013-30).
Fill natural del rei Hug Capet, fou alhora abat de Fleury i arquebisbe Durant el seu govern rebé a Fleury els germans barcelonins Joan, abat de Santa Cecília de Montserrat, i Bernat, pròcer de la cort del comte de Barcelona L’abat i bisbe Oliba de Vic tingué correspondència epistolar amb ell
magnat
Història
Senyor feudal o noble de la més alta categoria i vassall directe del sobirà.
A l’època carolíngia era conegut també amb la denominació de fidelis, potentior o primas , i posteriorment també de pròcer, noble, baró, majoral, magnat de la terra i, per influència aragonesa, ric home Els magnats constituïren la primera noblesa del país, que, a l’època comtal, incloïa els vescomtes, els comdors i els varvassors, els bisbes i els abats Hom distingia entre magnat major i magnat menor A la baixa edat mitjana també comprenia els infants i els comtes Actualment equival al gran d’Espanya
Josep Ramis d’Ayreflor i Sureda
Historiografia
Historiador, pertanyent a una família noble mallorquina.
Especialitzat en genealogia, la seva obra cabdal, Alistamiento Noble de Mallorca del año 1762 1911 li valgué l’ingrés com a membre corresponent a l’Acadèmia de la Història Altres obres seves són La Nobleza mallorquina, singularmente en el siglo XVII 1922, 1950, Antigues possessions d’Artà 1923, Memorias medievales de una villa mallorquina 1952 i El estamento prócer de Mallorca en la Baja Edad Media y épocas posteriores 1954 Fou arxiver de la diputació de Balears 1909-29 i president de la comissió de monuments 1923-27, 1951-60
Ramon Despuig i Safortesa
Història
Militar
Política
Militar i polític.
Comte de Montenegro i de Montoro, i germà de Joan Fou el primer director de la Societat Mallorquina d’Amics del País Com a militar, lluità en la guerra contra França en 1794-95 als fronts del País Basc i de Catalunya A Mallorca, entrà com a fiscal militar en la Junta Suprema el 1808, i fou elegit diputat a les corts de Cadis el 1813 i el 1814 Fou novament diputat a les corts el 1820 i el 1821 durant el Trienni Liberal El 1833 ascendí a mariscal de camp i fou nomenat governador i capità general de les Balears 1833-36 i president de l’audiència L’any següent era pròcer del regne…
Josep Ramis d’Ayreflor i Sureda
Historiografia catalana
Historiador, pertanyent a una família noble mallorquina.
Llicenciat en filosofia i lletres, fou arxiver de la Diputació de Balears 1909-29 i president de la Comissió de Monuments de les Balears 1923-27 i 1951-60 Especialitzat en genealogia, se centrà en la noblesa mallorquina Estudià també la història local d’Artà i recollí els documents històrics de la villa Fou membre de la Reial Acadèmia Provincial de Belles Arts i de la RAH i collaborador del BSAL i d’ Hidalguía Entre les seves obres destaquen Noticias geolóticas y heráldicas de Mallorca 1903 Aislamiento noble de Mallorca del año 1762 1911, obra cabdal i primer estudi global de la noblesa…
Sant Esteve de Covengos o Coneges (Perpinyà)
Art romànic
El 876 la villa Covengos i la seva església de Sant Esteve formaven part dels dominis alodials donats al comte Radulf germà de Guifré el Pilós i de Miró el Vell i a la seva esposa Ridlinda probablement neboda seva per Anna, filla de difunt Alaric, comte d’Empúries, i de la comtessa Rotrudes ella mateixa filla del comte Berà I de Rasès i de Barcelona Nogensmenys, el 14 de juny del 899, la villa Codincus i la seva església, curiosament, són compreses entre els nombrosos predis confirmats al pròcer narbonès Esteve espòs de la susdita Anna pel rei Carles el Simple Ató, fill d’Esteve…
Biblioteca Pública Arús
Biblioteca pública de Barcelona, creada per Valentí Almirall acomplint l’encàrrec testamentari del pròcer Rossend Arús i Arderiu, que fou inaugurada el 1895.
Dels 25000 volums fundacionals fou publicat un Catàleg general hi destaquen algunes colleccions publicacions periòdiques, francmaçoneria, colonialisme, federalisme, partitures, etc i exemplars únics com les actes i correspondència de la Federació Regional Espanyola de la Primera Internacional, i manuscrits i impresos diversos Tancada del 1939 al 1967, fou reoberta com a biblioteca popular per acord de l’ajuntament i la diputació des del 1975, però, és considerada com a biblioteca d’investigació, especialitzada en la cultura del segle XIX, i en història dels moviments obrers i de l’anarquisme…
Gombau de Besora
Història
Conseller i gran pròcer i amic de la comtessa de Barcelona Ermessenda, que intervingué en tots els afers polítics importants de la seva època.
Del llinatge dels Besora, posseïa els castells de Besora i els pròxims de Curull i Torelló, el de Montbui del Vallès, el de Port de Barcelona, el de Paladalmalla a Montornès, el d’Eramprunyà, el de Cubelles i molts altres béns al Vallès i a la Cerdanya Es casà amb Guisla i amb Aurícia, la qual li sobrevisqué Deixà tres filles Guisla, l’hereva, es casà ~1032 amb Mir Geribert d’Olèrdola Ermengarda, amb Albert i Ermessenda Una bona part dels seus béns passaren al seu gendre Mir Geribert i al seu net Gombau de Besora
vescomtat d’Osona
Història
Jurisdicció de l’antic comtat d’Osona, exercida des de l’inici del segle X per una família que a partir dels volts del 1062 prengué el títol del vescomtat de Cardona
.
El primer vescomte que actuà a Osona és Francó , el 879, que en temps de Guifré el Pelós restaurà el comtat d’Osona El 938, en un judici contra els homes de la vall d’Artés, actuà el vescomte Guadall I, que sembla ésser un antecessor de la família Cardona Entre mitjan s IX i el 916 actuà al comtat d’Urgell un vescomte, Ermemir I, que sembla ésser vescomte d’Osona El 956 era vescomte Odegari, que posseïa béns al terme de Seva i sembla ésser successor o fill de l’anterior de fet, les demarcacions de Seva, el Brull, la Castanya i Tagamanent formaven part de la dotació vescomtal i eren conegudes…