Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
puntillisme
Música
Estil caracteritzat per la reducció del discurs musical a esdeveniments molt diferenciats i aïllats els uns dels altres.
El puntillisme musical té molt poc a veure amb l’estil pictòric homònim, representat per les obres de Georges Seurat Encara que en composicions de qualsevol època es podrien trobar eventualment passatges ’quasi puntillistes’ per exemple, els compassos 144-151 del primer moviment del Quartet núm 1 , opus 59, de L van Beethoven, el terme s’aplica gairebé exclusivament al llenguatge dels compositors de l’Escola de Darmstadt, especialment a la música escrita en l’època d’utilització radical de les tècniques serials Com altres aspectes de l’estil d’aquests compositors, el puntillisme sorgí de la…
puntillisme
Música
Tècnica de composició musical que disgrega totalment els dissenys temàtics, en el discurs musical, i empra notes aïllades o grups de notes.
El nom prové de la similitud gràfica amb el puntillisme pictòric Ha estat emprat en algunes obres atonals per Webern i alguns dels seus seguidors
Henri-Edmond Delacroix
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor francès conegut com a Henri-Edmond Cross.
Fou un dels fundadors del Salon des Indépendants 1884 Company de Signac, emprà un puntillisme de pinzellada ampla Influí sobre una etapa de Matisse, que treballà amb ell 1904 En són conservades pintures al Musée d’Art Moderne de París
Giovanni Segantini
© Corel
Pintura
Pintor italià.
Format a l’Accademia di Brera de Milà Partí d’un realisme camperol influït per Millet, però el 1886 adoptà un puntillisme primer al servei de temes naturalistes i després d’un simbolisme iniciat el 1891 allegòric i líric Home intellectualment inquiet, concebé, per influència dels prerafaelites, l’art com una mena de religió laica i publicà en aquest sentit algun article a Ver Sacrum La seva obra més ambiciosa és el tríptic inacabat Natura, Vida i Mort 1896-99
klangfarbenmelodie
Música
Successió de notes instrumentades amb timbres diferents (la seva traducció seria ’melodia de timbres’), sia en forma de melodia o de nota repetida.
Fragment de l’orquestració d’A Webern del Ricercare a sis de L’ofrena musical de JS Bach © Fototecacat/ Jesús Alises El terme fou establert per A Schönberg al seu Harmonielehre 1911 i se’n troben exemples a les seves Cinc peces per a Orquestra , opus 16, especialment a la tercera, titulada Farben ’Colors’, així com a les Cinc peces , opus 10, d’A Webern, i a la transcripció orquestral que aquest mateix autor feu del Ricercare a sis de L’ofrena musical de JS Bach Aquest recurs timbricocompositiu ben aviat situà el timbre al mateix nivell que altres paràmetres compositius que fins aleshores…
Juan Carlos Paz
Música
Compositor, musicòleg i crític musical argentí.
Estudià composició amb C Gaito i E Fornarini, i més tard a la Schola Cantorum de París amb Vincent d’Indy També rebé classes de piano i orgue de R Nery i J Beyer Fou membre de les formacions Grupo Renovación 1929 i Agrupación Nueva Música 1936, amb la qual interpretà composicions de la Segona Escola de Viena En un primer període rebé influències del postromanticisme En una segona etapa s’inclinà pel neoclassicisme d’I Stravinsky, pel jazz , el music-hall i per JS Bach Un exemple n’és l’obra Tres movimientos de jazz L’any 1934 compongué la seva primera obra dodecatònica, per a…
Andrej Mikhajlovič Volkonskij
Música
Compositor i director d’orquestra rus.
Estudià al Conservatori de Ginebra amb L Auber piano i al de París amb N Boulanger composició El 1950 ingressà al Conservatori de Moscou, on fou alumne de J Šaporin El seu estil obert i cosmopolita li valgué les crítiques d’altres compositors soviètics, i després de l’estrena del Concert per a orquestra 1954 fou expulsat del Conservatori El 1964 la seva música fou pràcticament proscrita i llavors es decidí a dirigir el grup coral Madrigal i a fer de clavicembalista En la seva obra incorporà els models d’A Schönberg i d’A Webern amb noves textures rítmiques i un delicat puntillisme, com en…
Roman Haubenstock-Ramati
Música
Compositor israelià d’origen polonès.
A Cracòvia estudià composició amb A Malawski i J Koffler 1937-40 Fou director de la secció musical de Ràdio Cracòvia 1947-50 A partir del 1950 s’installà a Tel-Aviv, on feu intents d’adaptar el mètode serial a la música oriental El 1957, després d’una estada a París, on estudià música electrònica, s’establí a Viena i entrà a treballar a la Universal Edition Des del 1973 exercí de professor a la Hochschule für Musik Representant d’una generació que, partint del sistema dodecatònic, s’endinsà en les experiències d’avantguarda, la seva música és una amalgama entre les maneres orientals i el…
Marta Ptaszynska
Música
Compositora i percussionista polonesa.
Es graduà en música a les acadèmies de Varsòvia i Poznan, i rebé una beca per a estudiar amb Nadia Boulanger a París Del 1972 al 1974, una altra beca la dugué a l’Institut de Música de Cleveland EUA, on estudià amb Cloyd Duff, Richard Weiner i Donald Erb, mentre impartia conferències sobre música polonesa i feia concerts per tot el país En 1974-77 ensenyà al Bennington College de Vermont, i aquest darrer any fou nomenada compositora resident de la Universitat de Califòrnia a Berkeley i Santa Barbara El curs 1984-85 ensenyà a la Universitat d’Indiana Ha guanyat dos premis de la Percussive Arts…