Resultats de la cerca

D’uns 10 km de radi, és a una distància mitjana de 21 milions de quilòmetres del planeta Fou descobert el 1914 per SB Nicholson

Fou descobert per Galileu el 1601 Recorre una òrbita gairebé circular en el pla equatorial del planeta, a una distància mitjana d’aquest d’1 880 000 km, en un període d’uns setze dies Malgrat que la seva albedo és molt petita ~0,2, el seu radi 2 410 km el fa visible des de la Terra amb un petit telescopi Les sondes Voyager 1 i 2 passaren a distàncies de 126 000 i 215 000 km, respectivament, del satèllit i n'enviaren fotografies amb unes resolucions màximes respectives de 2 i 4 km que han mostrat que la seva superfície és completament plena de cràters, el diàmetre mitjà dels quals és de 100 km…

Fou descobert per Edward Emerson Barnard el 9 de setembre de 1892 És a una distància mitjana de Júpiter de 181 000 km El 1979, el Voyager I passà a una distància del satèllit de mig milió de quilòmetres i realitzà una sèrie d’observacions que demostraren que es tractava d’un cos semblant en dimensions i característiques a un asteroide que la seva forma era la d’un ellipsoide irregular, l’eix més gran del qual fou avaluat en 270 km i el menor en 155 i que la seva temperatura era superior al valor esperat atenent a la seva distància al Sol, raons per les quals hom pensa que deu existir algun…

És a la zona dels anells, que foren també descoberts el 1979 per les sondes Voyager

És compost per cinc galàxies de grans dimensions, de les quals dues són ellíptiques, dues més són espirals regulars i la cinquena una espiral barrada Es dóna la circumstància que almenys quatre de les galàxies són relacionades gravitacionalment i a més existeix un pont de matèria gasosa que n'uneix dues

Té 150 estels visibles a ull nu, un dels quals és de primera magnitud, un de segona i quatre de tercera És molt extensa i de fàcil identificació pel pentàgon que determinen els estels α, β i φ de la constellació, juntament amb l’astre β del Taure L’estel principal és la Cabra

Té 44 estels visibles a ull nu, quatre dels quals α, β, δ i γ són de segona magnitud, i un de tercera Els estels α, β, δ i γ determinen la figura d’una creu dirigida cap al pol de l’hemisferi austral, del qual és allunyada 30° Entre els estels α i β de la constellació hi ha una nebulosa fosca molt important, anomenada Sac de Carbó

Tingué el seu periheli el 26 de juliol de l’any 2000, moment en què era a 114 km del Sol La magnitud màxima a què es pogué observar fou de 6,5 Poc després del periheli es partí en diversos trossos, moment en el qual el telescopi espacial Hubble n'observà un gran augment de la brillantor, que durà unes quatre hores Els dies següents s’afeblí ràpidament El satèllit Chandra detectà una emissió del cometa en raigs X, procedent d’ions d’oxigen i nitrogen

És una de les constellacions que foren descrites per primera vegada per Lacaille en la seva obra Coelum australe stelliferum Conté 24 estels visibles a ull nu, dels quals no n'hi ha cap de les quatre primeres magnituds per tant, és una constellació poc aparent L’astre principal, α -Mensae , té una magnitud de 5,14 i pertany al tipus espectral G6 és situat a una distància de 28 anys llum i té unes dimensions una mica més petites que les del Sol Al N d’aquesta constellació hi ha una petita part de la galàxia anomenada Gran Núvol de Magalhães , bé que la…

Conté 153 estels visibles a ull nu, dos dels quals són de segona magnitud i cinc de tercera L’astre principal, α Persei , anomenat també Mirfak , és un estel supergegant de color groc, de magnitud visual 1,90, que pertany al tipus espectral F5 i és situat a una distància de 470 anys llum Un altre astre important és β Persei , anomenat també Algol L’any 1901 aparegué en la constellació un estel de tipus nova , conegut com a Nova Persei , la brillantor del qual augmentà 100000 vegades en quatre hores i arribà a brillar com un astre de magnitud 0 La constellació conté un important…