Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
publicà
Història del dret
En l’antic imperi Romà, persona privada, amb empleats al seu servei, encarregada de recaptar els tributs i imposts a les diverses províncies, que alhora arrendava les rendes públiques de l’estat.
La necessitat de sobrepassar la suma de l’arrendament amb la de les recaptacions el portava a arbitrarietats al moment de cobrar els imposts, i per això era avorrit pel poble i considerat pecador Aquesta és la imatge reflectida en el Nou Testament, tot i que alguns texts, sobretot paràboles, demostren que també n'hi havia de decents
llevada
Història del dret català
Tant per cent que cobraven determinats funcionaris sobre els ingressos o recaptacions comunals.
Àrea Catalana d’Exhibició Cinematogràfica
Cinematografia
Agrupació d’empresaris exhibidors de nou ciutats de la província de Barcelona (l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Cornellà de Llobregat, Sabadell, Terrassa, Granollers, Manresa, Igualada i Mataró), que començà a funcionar el 1985 però que no es constituí oficialment fins al novembre del 1988, a Manresa.
Es creà amb la finalitat de coordinar i unificar esforços per tal de millorar l’oferta cinematogràfica i el rendiment econòmic dels locals, ofegats pels privilegis d’una distribució centrada en els interessos dels cinemes de Barcelona Foren testimonis de la constitució Josep Salsas i Sabater, Francesc Mas i Porcar, Jaume Tarrazón i Badia, Arcadi Lluís i Salom, Enric Gratacós i Carles, Joan Gratacós i Comas, Manuel Vilatarsana i Paguerolas, Josep Majoral i Ferran, Sebastià Ramos i Vives, Ramon Cortadellas i Gabarró, Marià Padró i Cabot, Ramon Grau i Vilaseca, Jaume Campreciós i Pujol, Josep…
albaquella
Història del dret
Residu indivisible que restava de les recaptacions de delmes en alguns bisbats, on el prorrateig de caps de bestiar no permetia d’establir una divisió fàcil.
Escola de Barcelona
Cinematografia
Corrent d’innovació cinematogràfica desenvolupat a Barcelona a la segona meitat dels anys 1960.
Evolució S’hi palesa una voluntat emuladora de la Nouvelle Vague i dels cinemes "nous", "joves" i "lliures" que emergiren a Europa i als Estats Units des de la fi dels anys cinquanta Una bona mostra d’aquest tarannà el constituí l’elecció del nom, inspirat en l’Escola de Nova York S’oposà a l’anomenat Nuevo Cine Español realitzat a Madrid, del qual criticà tant el realisme sociològic amb propensió a l’academicisme com la submissió a la censura, tot i les relacions professionals i d’amistat entre els membres d’ambdós grups Les produccions de l’EdB volgueren ser elitistes, modernes,…
,
Estatut de Catalunya del 1932
Dret català
Llei que atorgava al Principat de Catalunya un règim d’autonomia, aprovada pel parlament espanyol el 9 de setembre de 1932.
Malgrat la proclamació de la República Catalana per Francesc Macià el 14 d’abril de 1931, el govern provisional de la República Espanyola s’oposà a aquest acte revolucionari i exigí una interpretació estricta del pacte de Sant Sebastià L’estat català restà reduït a govern autònom de la regió catalana Generalitat de Catalunya, al qual fou encomanada l’elaboració d’un avantprojecte d’estatut d’autonomia que havia d’ésser objecte d’un plebiscit a Catalunya i ratificat per les futures corts constituents espanyoles El govern provisional de la Generalitat elegí, a través dels ajuntaments, una…
Francesc de Solsona, canonge de Lleida (1527-1530)
El 22 de juliol de l’any 1527, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Francesc de SolsonaFinal segle XV – segle XVI, canonge de Lleida diputat militar Ferrer de Perves i de Ponts diputat reial Pere Joan Jordà Mitjà, ciutadà honrat de Tortosa oïdor eclesiàstic Joan Moliner, comanador de Susterris, no jurà el càrrec diputat reial Carles de Puigcerver, donzell de Talarn diputat reial Joan Cerveró, ciutadà honrat de Tortosa L’any 1527 va ser escollit com a diputat eclesiàstic Francesc de Solsona, que fou canonge de Lleida, de Barcelona i de…
L’“estat de benestar”
Inauguració de l’ambulatori de Santa Coloma de Gramenet pel ministre J Romeo Gorria, C Pérez de Rozas, 7-7-1969 AF/AHC El règim franquista, malgrat l’estatisme que planava sobre el conjunt de la vida social, es caracteritzà pel reduït pes econòmic de l’Estat Es recaptaven pocs impostos, majoritàriament indirectes i, com a contrapartida, es donaven molt pocs serveis Una part dels moviments que van animar les lluites dels últims anys del franquisme estaven associats a demandes de més serveis socials equipaments educatius, sanitaris, urbanístics i d’altres de similars, que eren impossibles d’…
Autogovern i finançament
Els límits de la confluència entre política i economia són sovint imprecisos Però això no hauria de portar a pensar que es pot pretendre resoldre amb l’economia i els seus tractaments més instrumentals allò que és estrictament polític, com són les bases de la convivència plurinacional i altres objectius polítics substantius Erròniament, molt sovint es busca en el debat sobre autogovern i finançament trobar, en les solucions provinents de les formulacions del federalisme fiscal, una via tècnica a allò que no s’ha resolt en el camp polític constitucional D’aquesta manera es confon la finalitat…
Pere Oliver de Boteller i de Riquer, cabiscol i canonge de Tortosa (1575-1578)
El 22 de juliol de l’any 1575, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pere Oliver de Boteller i de Riquer Tortosa 1517 – Barcelona 1587, cabiscol i canonge de Tortosa diputat militar Berenguer Arnau de Cervelló-Castre i de Boixadors, vescomte d’Illa i baró de la Llacuna diputat reial Jaume d’Oms, ciutadà honrat de Barcelona oïdor eclesiàstic Antoni Quintana, canonge de Barcelona diputat reial Miquel Ferrer de Bosquets i de Luna, donzell de Montblanc diputat reial Antoni Joan Castelló i Granell, ciutadà de Tortosa El diputat eclesiàstic Pere…