Resultats de la cerca

El vessant sud-oest de penya de la Safra, amb pinedes de pi blanc de repoblació Vicent Sansano Les serres del Reclot i la Safra 220, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Les serres del Reclot i la Safra són dos massissos calcaris que tenen els seus punts culminants en l’Alt de l’Algarejo 1043 m i la Penya de la Safra 849 m, i que estan situats en la comarca de les Valls del Vinalopó Des del punt de vista geològic s’emmarquen en la zona externa de les serralades bètiques La serra del Reclot està formada per calcàries, margues i gresos…

Forma part entre el coll de les Encebres i el coll d’Abril de l’alineació muntanyosa que des de la serra de les Salines a la ratlla de Castella fins a la serra de Crevillent al límit amb el Baix Vinalopó i el Baix Segura separa les conques de la rambla de Favanella tributària del Segura, amb els seus afluents per l’esquerra, les rambles de les Encebres i de Tresfonts, de la rambla de Tarafa tributària del Vinalopó, amb els seus afluents per la dreta, les rambles del Derramador, de Xinorlet, de les Cases del Senyor, de Cava-rasa, Fonda i de Tolomó El cim culminant 1 052 m alt és termenal dels…

Constitueix una conca intermuntana semitancada, amb glacis afluents des de les muntanyes circumdants al NW i al N, la serra del Reclot 1 058 i 802 m alt al límit nord-oriental, la serra dels Bertrans 574 m i l’extrem meridional 691 m de la serra de la Safra a l’E, la serra de la Forna al SE, l’Ombria del Rollo al S, la serra de la Cava 952 m, la penya de la Mina 1 053 m i la penya Gorda 1 099 m, ambdues de la serra d’Algaiat La rambla Fonda connecta les depressions quasi tancades cal esmentar a més el barranc de les Coves i la rambla de Tarafa o de la Romana Les terres incultes ultrapassen…

Presenta depressions gairebé endorreiques, com el Fondó i el Manyar, i extensos glacis cenyits per serretes calcàries i molàsiques miocèniques Beties, 639 m alt la Umbría, 847 m Don Pedro, 869 m, eocèniques la Safra, 849 m i més complexes, com la del Reclot 1 058 m, a l’extrem SW del terme El Triàsic diapíric aflora en molts indrets Alquebla, Algepsar El barranc del Derramador i el de Xinorla conflueixen al S del nucli urbà per a continuar vers el Vinalopó a l’extrem oriental del terme El ventall de rambles és molt extens, però poc funcional Les depressions amb un bon gruix de sòls…

La geografia La capitalitat comarcal és compartida per Elda i Novelda És situada de ple sobre les alineacions subbètiques valencianes i llurs raiguers meridionals El predomini de les alineacions de serres i crestes SW-NE és pertorbat per nombrosos accidents interposats, sobretot pel canal triàsic que forma part de la cicatriu del sòcol profund entre Requena i Elx, que doni lloc a abundants afloraments salinogipsosos entorn de l’eix del Vinalopó, i alguns de més allunyats, com el diapir de la Madrava i Puça, a Petrer, i el conegut cabeç de la Sal de Pinós Un seguit de corredors adopten l’estil…

Al S de les muntanyes diàniques s’obre una zona litoral plana, escassament afectada pels darrers contraforts bètics Es tracta d’un territori vertebrat per les conques de dos rius de natura prou diferent, el Segura i el Vinalopó, extrem meridional del País Valencià i pòrtic de les molt àrides terres del territori murciano-almerià Hom designa aquesta zona amb el nom de territori lucèntic, manllevant la denominació del primitiu nucli romà d’Alacant El territori lucèntic queda delimitat al N pel front meridional de les muntanyes diàniques, des de la desembocadura del riu Montnegre o Sec fins als…

Esquema tectònic de les serralades alpines de l’Orogen Perimediterrani occidental, al qual pertany la Serralada Bètica Comparteix amb aquelles serralades l’estructura de sistemes d’encavalcaments i mantells de corriment i el desenvolupament d’un metamorfisme regional Biopunt, original d’A Martín Algarra Des del punt de vista geogràfic, la Serralada Bètica —anomenada innecessàriament en plural per molts autors— comprèn el conjunt de muntanyes i valls que ocupen els marges S i SE de la península Ibèrica Estesa des del golf de Cadis fins a les costes del País Valencià situades al S del Xúquer,…

Mallorca Estructura bàsica de les serres de Mallorca Les serres de Mallorca són constituïdes per un conjunt de làmines d’encavalcament imbricades mitjançant un sistema d’encavalcaments com el que es mostra en la figura inferior El dibuix superior mostra quina era la disposició d’aquestes làmines de longitud I abans de la compressió oligo-miocena que provocà l’escurçament S Biopunt, modificat a partir d’un original de Boyer La forma del contorn i en bona part la topografia de l’illa de Mallorca són condicionades pel moviment de falles relativament recent es tracta de falles normals, lligades…