Resultats de la cerca
Es mostren 100 resultats
rètol
Inscripció que, posada en un lloc ben visible, assenyala al públic l’entrada d’un establiment, oficina, carrer, etc.
rètol
Partida
Cartell anunciador de venda o lloguer d’un pis, d’un establiment, etc, que hom col·loca a la porta o als balcons.
rètol
rètols en pergamí amb inscripcions explicatives de les relíquies trobades al monestir de Poblet (ss XII-XIV)
© Fototeca.cat
Etiqueta posada a un objecte, al peu d’un quadre o d’una peça de museu, etc.
Descripció de la trona del cantó de l’evangeli de la nau major de la Seu Vella de Lleida
Art gòtic
Data 1788 El notari de Lleida Josep Pocurull i Castells va descriure la trona de la nau major de la Seu Vella quan aquest edifici ja s’havia convertit en caserna militar La trona ha desaparegut El Museu de Lleida Diocesà i Comarcal en conserva només els plafons de sant Lluc i sant Marc i un fragment impossible d’identificar En la trona de la iglésia catedral antiga que està en la part del evangeli, esto és, en la part de ponent, comensant per la part del cor se troba en la barana de pedra a la part de fora, lo que mira al públich, las imatges treballades de escultura primorosament Sobre i al…
Laie
Ciutat
Nom hipotètic d’una suposada ciutat (o poblat) ibèrica identificada amb Barcelona, concretament amb el poblat emplaçat a Montjuïc.
La font única del nom són les monedes ibèriques amb el rètol Laiesken , que tant es pot llegir 'moneda dels de Laie’ com 'moneda dels laietans’, és a dir, del poble dels laietans, ben documentat Malgrat aquesta base tan feble, la teoria de Laie identificat amb Barcelona ha estat molt acceptada des de la fi del s XIX, i encara ho és força
retolar
Escriure, especialment a mà, el text (d’un rètol o de rètols).
Edèn Concert
Imatge nocturna del carrer Nou de la Rambla on es pot veure el rètol lluminós que anunciava l'emplaçament de l'Edén Concert.
Arxiu Nacional de Catalunya. Fons Gabriel Casas i Galobardes
Cafè-concert barceloní inaugurat a la fi del segle XIX i convertit en cinema el 1936, al carrer Nou de la Rambla.
Fou un dels que tingué més qualitat dins el seu gènere
Partit Popular de Catalunya
Partit polític
Partit constituït al febrer de 1977 com a secció catalana del Partido Popular, fundat per José M. de Areilza i Pío Cabanillas.
El seu ideari recollí elements liberals i socialcristians, així com la defensa de la unitat d’Espanya El partit es trencà com a conseqüència de l’aparició de la Unión del Centro Democrático UCD Cabanillas l’abandonà per integrar-s’hi i Areilza fundà Acción Ciudadana Liberal ACL federació de partits on ingressà el Partit Popular de Catalunya Absent en les eleccions legislatives de 1977, posteriorment inicià un apropament a Alianza Popular AP , amb la qual concorregué a les eleccions legislatives de 1979 sota el rètol de Coalición Democràtica, que agrupà AP, ACL a Catalunya PPC i el Partido…
Maria Àngels Garriga i Martín
Literatura catalana
Narradora.
Cursà magisteri als Estudis Normals de la Mancomunitat de Catalunya 1920-23 Exercí de mestra a l’escola pública de Barcelona 1923-39, fins que fou depurada i passà a treballar a l’escola privada 1939-45 Escriví llibres per a infants — L’entremaliada del ramat 1964, Dijous a vila 1965, Anem a buscar un gos 1965— i per a joves Un rètol per a Curtó , 1966 Collaborà a la revista “Cavall Fort” De la seva tasca pedagògica destaca l’autoria de diversos llibres dedicats a l’ensenyament primari en castellà, i els primers publicats en català després del 1939 Beceroles 1965 i Estels 1967 És autora d’…
cartulari
Diplomàtica i altres branques
Llibre que aplega, amb un cert ordre expositiu (s. istemàtic, cronològic, geogràfic, etc), documents i còpies de documents relatius a un determinat domini civil o eclesiàstic, la funció més important del qual ha estat la de conservar i facilitar la consulta dels privilegis, títols i drets dominicals d’una entitat jurídica o d’una família.
La presentació dels cartularis, almenys fins al s XIII, se sol ajustar a unes característiques determinades gran format de quart major a foli major, en pergamí, escrit a dues columnes en lletra librària Els cartularis constitueixen una important font historiogràfica Cal esmentar el cartulari del bisbat de Fulda, del s IX, un dels més antics, el Becerro gótico de San Pedro de Cardeña, i el Libro gótico de Sant Joan de la Penya Entre els catalans, el d’Alaó, en forma de rètol, el primer de Gerri, del s XI, el de Lavaix del qual només es conserva una còpia del s XVIII, el d’Ovarra, el de…