Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
art haitià
Art
Art desenvolupat a Haití.
A partir de la consolidació de la independència principi del segle XIX hi sorgí una reconeguda escola pictòrica naïf, on es destaca Pétion Savaín, que hom ha comparat a H Rousseau El pintor nord-americà Dewitt Peters organitzà a Port-au-Prince un centre d’art que revelà els anys quaranta Hector Hippolyte i Wilson Bigaud Entre els escultors, Georges Liautaud, que treballà en metall, assolí èxit internacional a la biennal de São Paulo del 1959
símbol
Etnologia
Art
Religió
Tipus de signe que no es limita a mostrar ni a recordar cap altra cosa, sinó que, representant-la i imitant-la, la revela.
Es caracteritza per una major accentuació de l’element subjectiu imprescindible per a la seva comprensió i alhora per una pretensió de major transcendència significativa en oposició al simple signe o a l’allegoria, sol ésser expressió de realitats inaccessibles teorèticament, conceptualment, objectivament És per això que els símbols han assolit una major importància en l’àmbit de les religions igual que en el de les arts que en l’estrictament filosòfic En les cultures més primitives hom no solia distingir entre símbol i realitat, com a les imatges de caceres del Paleolític i com a la plàstica…
John Latham
Art
Artista anglès.
D’infant es traslladà a la Gran Bretanya amb la seva família Estudià al prestigiós college de Winchester , i durant la Segona Guerra Mundial combaté a la marina El 1946 inicià estudis d’art al Chelsea College of Art and Design, i el 1954 feu la seva primera exposició individual a Londres, en la qual es revelà com un dels pioners de la tècnica de l’esprai El 1972 produí la sèrie de ‘dibuixos en un segon’ que volien reflectir la infinitud del temps Les seves obres més discutides, pero, tenien com a centre el llibre, considerat per Latham com el símbol de la civilització i,…
art occità
Art
Art desenvolupat als territoris d’Occitània.
Raons de tipus històric i polític condicionen l’estudi i la descripció d’aquest art, que, de sempre, hom troba immergit en una falsa unitat anomenada art francès , on cal anar-lo a descobrir tot restaurant-ne el fet diferencial En rigor, hom pot establir que existeix, en efecte, un art occità molt notable i molt important i amb característiques pròpies fins al moment que és efectuada la plena incorporació del país a la corona francesa, a l’època del Renaixement A partir del s XVI es produeix, però, juntament amb l’esfondrament de l’autonomia occitana, la davallada de la producció artística…