Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
rialla sardònica
Patologia humana
Contracció dels músculs de la cara, per efecte del riure.
És característica del tètan
riola
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 15 a 100 cm d’alçària, de tiges alades, de fulles radicals lirades o pinnatífides, i fulles caulinars lanceolades i decurrents, de capítols amb flors grogues i amb bràctees fortament espinoses, i de fruits en aqueni ciliat a l’àpex.
Es fa en terrenys incultes i en vores de camins, a la regió mediterrània
Àngels Aymar i Ragolta
Literatura
Actriu, autora i directora de teatre.
Es diplomà en relacions públiques per la Universitat de Barcelona 1980 i llicencià en art dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona 1983, i amplià estudis a Nova York i a París Ha actuat, entre d’altres, a les obres Antaviana 1978, dirigida per Joan-Lluís Bozzo, Freaks 1983, A Alonso, Baal 1983, Joan Ollé, La primera de la classe 2000, Els viatgers de l’absenta 2007, F Roda i Quid pro quo 2008, G Vázquez És autora de les obres La podrida 1994, La furgoneta 1995, premi Cassandra, Esquerdes 1996, Tres homes esperen 1996, Aurora 1997, Entre el dubte i el matís…
,
hilaritat
Rialla provocada, normalment dins una reunió, per paraules o accions ridícules o còmiques.
Contacte amb l’entorn i comprensió de l’infant
Quan l’infant és més petit, a l’edat d’un mes, reconeix particularment la seva mare, es fixa en la seva figura i l’escolta atentament Durant les primeres setmanes de vida, l’única forma de comunicació que l’infant ha emprat ha estat el plor posteriorment, emprarà la rialla El llenguatge, la forma més elaborada de comunicació, comença a insinuar-se durant el primer any, però no es desenvolupa per complet fins al segon o tercer any Als dos mesos d’edat, l’infant pot començar a esbossar algun somriure de satisfacció, en resposta als amanyacs o les paraules de la mare Tanmateix, l’…
h
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Vuitena lletra de l’alfabet català, anomenada hac [pl: hacs].
La h llatina prové gràficament de les escriptures gregues orientals i occidentals, que escrivien l’aspiració en forma d' eta grega clàssica Arribà al llatí, però, a través de certs alfabets itàlics La H clàssica llatina és formada per dues línies verticals paralleles unides per un traç horitzontal a mitja alçada L’ordre dels traços en l’escriptura capital romana era primer, vertical segon, horitzontal tercer, vertical Amb la velocitat ràpida que provoca la cursivitat hom tendí a unir els traços 2 i 3, de primer formant el segon traç cap amunt sense arribar, però, a l’altura que li…
El son del nadó
Durant els primers dies de vida, el nounat sol dormir la major part del temps, exceptuant les estones dedicades a l’alimentació i la higiene Generalment, s’alternen tres o quatre hores de son amb períodes de mitja hora a dues hores de vigília Durant la primera època, l’horari d’aquests períodes no s’adapta al ritme del dia i de la nit És habitual, per tant, que els primers dies es desperti sovint per la nit, per bé que al cap d’unes setmanes se sol anar adaptant a l’horari que li marquen els pares L’infant necessita reposar molt, perquè el seu cos dedica el màxim d’energia a l’esforç d’…
tètan
Patologia humana
Malaltia infecciosa aguda provocada per Clostridium tetani
, bacil anaeròbic i grampositiu, productor d’una neurotoxina, identificada pel microbiòleg alemany Arthur Nicolaier (1862-1945).
El bacil en forma esporulada es troba a l’intestí de l’home i dels animals i a la terra La porta d’entrada de la malaltia acostuma a ésser una ferida bruta i anfractuosa unes altres vegades ocorre després del naixement tètan neonatal o d’intervencions quirúrgiques tètan postoperatori , i a vegades no té porta d’entrada coneguda tètan criptogenètic En la ferida el bacil passa de la forma esporulada a la vegetativa i inicia la producció de l’exotoxina una tetanolisina, d’acció antifagocitària, i la tetanospasmina, proteïna de propietats neurotòxiques Per via nerviosa a través de l’axó de…
pessigolles
Sensació experimentada en certs indrets del cos en ésser aquests estimulats lleugerament pel tacte, la qual provoca la rialla.
François Rabelais
Literatura francesa
Escriptor i metge francès.
Rebé una educació erudita al monestir de Fontenay-le-Comte i amb els benedictins de Maillezais El 1527 abandonà la vida monàstica i com un goliard recorregué totes les universitats importants de França Estudià medicina a Montpeller i exercí a Lió, on publicà 1523 les Horribles et épouvantables faicts et prouesses du très renommé Pantagruel Pantagruel Acompanyà el bisbe Jean du Bellay a Itàlia i de tornada publicà el segon volum Vie inestimable du grand Gargantua, père de Pantagruel 1534 Ambdues obres tingueren molt d’èxit, però foren condemnades per la Sorbona Es doctorà a Montpeller 1537 i…