Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
riff
Música
Figura melòdica i rítmica pròpia del folklore africà, i que ha passat al jazz
.
Basats en l’esquema de diàleg entre el solista i el cor, els riffs són objecte de repeticions, com els ostinati típics de la música africana En el jazz , l’exemple d’utilització més típic es troba en l’orquestra de Count Basie
riff
Música
Frase de dos o quatre compassos destinada a ser interpretada com a ostinato i que pot repetir-se intacta, o amb lleugeres modificacions que l’adaptin a la seqüència harmònica del fragment.
S’empra com a acompanyament, o desenvolupant la funció de melodia Apareix de manera destacada i característica en tota la música afroamericana del segle XX Els seus orígens es remunten als patrons de crida i resposta de la música de l’oest d’Àfrica El punt àlgid del seu desenvolupament fou els anys trenta del segle XX amb l’auge de les big bands , les seccions de les quals tocaven dos o tres riffs diferents en contrapunt, tal com mostra One o’Clock Jump 1937, de Count Basie
Baringo
Llac
Llac del centre de Kenya.
Es troba en una de les fosses tectòniques que formen el Riff Valley Dóna nom a uns dipòsits fossilífers que van del Miocè al Pleistocè i on foren descobertes restes d’australopitecs que daten de 3 500 000 anys
Peter Mullan
Cinematografia
Actor i director de cinema, teatre i televisió escocès.
Fill d’una família catòlica romana, plasmà algunes de les seves vivències d’adolescent en la pellícula Neds 2010, Concha d’Or al Festival de Sant Sebastià, escrita i dirigida per ell Després de treballar en alguns pubs com a guàrdia de seguretat, estudià econòmiques i interpretació a la Universitat de Glasgow Ha treballat amb Ken Loach a Riff Raff 1991 i My Name is Joe 1998, per la qual rebé el premi al millor actor al Festival de Canes També ha intervingut en Braveheart 1995, Trainspotting 1996, Miss Julie 1999, The Claim 2000, Young Adam 2003, Children of Men 2006, Tyrannosaur…
blues
Música
Gènere poeticomusical del folklore negre americà, de tema personal i de llengua gairebé exclusivament anglesa.
El blues procedent del folklore negre rural és posterior als cants de treball work songs i als negro-spirituals Els blues primitius, de forma predominantment vocal, utilitzen l’estructura de les balades anglosaxones Els temes de blues són la desesperació, la desgràcia, la frustració, el treball mal pagat, l’ésser estimat perdut i d’altres realitats quotidianes El blues clàssic, contemporani del ragtime , consta de tres versos els dos primers repetits, i el tercer, que rima amb els dos anteriors, completa el sentit Aquesta frase repetida s’incorpora en forma de riff en el jazz…
Wojciech Kilar
Música
Compositor i pianista polonès.
Estudià al conservatori de Katowice amb W Markieviczówna piano i B Woytowicz composició i, més tard, completà els estudis, sota la direcció de Nadia Boulanger, a París El 1957 participà en els cursos de Darmstadt, i el 1960 obtingué el premi de la Fundació Lili Boulanger Hàbil orquestrador, i partint de postulats neoclassicistes, el seu estil anà adquirint densitat amb la introducció de les noves tècniques, com en l' Oda a Béla Bartók in memoriam 1957 o Riff 62 1962 Posteriorment tendí cap a una perspectiva més èpica, que el portà a treballar per al cinema, bàsicament en pellícules de…
,
Ken Loach
© Bryce Edwards
Cinematografia
Nom amb el qual és conegut el realitzador cinematogràfic anglès Kenneth Loach.
Es formà inicialment en la televisió i desenvolupà després una interessant carrera cinematogràfica, de la qual hom pot destacar el sentit crític en l’observació de les realitats socials Poor Cow 1967, Kes 1970, Family Life 1971, Black Jack 1979, The Gamekeeper 1980, Looks and Smiles 1981, Fatherland 1986, Hidden Agenda 1990 i la trilogia social composta per Riff-Raff 1991, Raining Stones 1993, premi del jurat de Canes i Ladybird, Ladybird 1994, films basats en fets reals En la mateixa línia cal destacar el seu treball a la televisió A Question of Leadership 1981, Which Side Are…
Pere Mata i Fontanet
© Fototeca.cat
Literatura
Metge i escriptor liberal.
Acabà els estudis de medicina a Barcelona el 1835, i aquest mateix any fundà la revista El Propagador de la Libertad Empresonat a causa de les seves idees liberals, hagué d’exiliar-se, i amplià els estudis de medicina a Marsella i a Montpeller Retornà a Espanya, i, tornat a perseguir, s’exilià a París, on seguí uns cursos amb M Orfila Retornà després del canvi de règim del 1840, i fou nomenat alcalde de Reus Elegit diputat, el 1842 fou secretari de les corts, i el 1843 fou designat oficial primer al ministeri de Foment Del 1843 al 1854 ocupà la càtedra de medicina legal i toxicologia a la…
comèdia cinematogràfica
Cinematografia
Gènere cinematogràfic del tipus del cinema còmic, del qual, però, es diferencia per un humor molt més refinat i intel·lectualitzat, com indica el seu nom anglès ( sophisticated comedy
), i perquè és el director qui dóna caràcter a l’obra i no l’actor.
Els seus gags són les frases amb doble sentit, les situacions finament ridícules i els embolics elegants, que fan somriure un públic burgès, moralista i de certa cultura, sense ferir el seu bon gust i educació Aquest gènere, insinuat a la darreria del cinema mut amb alguns films de Cecil B de Mille, s’afirmà i obtingué un gran apogeu quan arribà el cinema sonor Alguns dels seus mestres han estat Howard Hawks, Ernst Lubitsch, Leo Mc Carey, Preston Sturges, Frank Capra, George Cukor, Vincente Minnelli, Stanley Donen, Billy Wilder, Blake Edwards, i més modernament Peter Bogdanovich, Mel Brooks,…
cinema britànic
Cinematografia
Cinema fet al Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, bé que l’aportació anglesa hi és gairebé exclusiva.
Els fulls animats de John Arthur Roebuck Rudge, el biophantascope d’aquest i de William Friese-Greene, els aparells d’aquest i de Mortimer Evans, els Kinetograph de Dornisthorpe i de Crofts, entre el 1870 i el 1894 feren d’Anglaterra un dels bressols del cinema Però el veritable fundador del cinema britànic fou Robert William Paul The Sea in Dover, Persimmon’s Derby , 1896 Imitació i competència amb els francesos tingueren ocupat Paul, mentre a Brighton sorgia un grup amb un nou estil i una especial predilecció per les preses originals, aviat orientades cap al realisme, combinades amb altres…