Resultats de la cerca
Es mostren 228 resultats
Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona
Història
Organització constituïda en l’assemblea celebrada al convent dels caputxins de Sarrià el 9 de març de 1966, com a culminació de la lluita dels estudiants de Barcelona contra el SEU falangista i les Asociaciones Profesionales de Estudiantes, amb les quals el govern havia volgut substituir-lo.
Hi assistiren quatre-cents delegats dels estudiants i trenta-tres intellectuals i professors presidits per Jordi Rubió i Balaguer, i s’hi aprovaren els documents constitutius, entre ells el Manifest per una Universitat Democràtica En ésser encerclats per la policia, els assistents romangueren tres dies al convent, enmig d’una àmplia solidaritat ciutadana El SDEUB visqué dos anys sota una forta repressió governativa, judicial i acadèmica, protagonitzada aquesta pel rector FGarcía Valdecasas Malgrat la coordinació assolida amb els moviments d’estudiants d’altres universitats d’Espanya que també…
Joan d’Aragó
Història
Infant de Catalunya-Aragó, fill d’Alfons III el Benigne i d’Elionor de Castella.
En morir el seu pare 1336 fou dut, juntament amb el seu germà Ferran, a Castella per la seva mare Allà romangueren fins que llurs diferències amb el Cerimoniós semblaren solucionar-se 1337 Havien d’ésser-li lliurades les localitats de Borriana, Castelló de la Plana i Llíria, però, davant l’oposició dels naturals, foren substituïdes per Elx, Crevillent i el castell de Corbera El 1349 tornaren a ésser tots a Castella, on intervingué en les lluites civils, es casà amb Isabel de Lara, senyora titular de Biscaia, i lluità contra el Cerimoniós en la guerra dels dos Peres, des del 1357…
García López de Sesé
Història
Senyor d’Oliete, Alcaine, Favara i la Codonyera.
Cavaller aragonès, fill de Juan López de Sesé y López de la Torre Fervent urgellista, donà suport a Antonio de Luna, i l’acollí a les seves possessions després de l’assassinat de l’arquebisbe de Saragossa A causa d’això, ell i el seu fill García foren excomunicats Davant oferiments de l’abat de Valladolid, Diego Gómez de Fuensalida, procurador de l’infant Ferran de Castella, simulà canviar de partit, per la qual cosa pogué moure's lliurement pel regne i acudir a Mequinensa al costat d’Antonio de Luna per a constituir el parlament Pare i fill romangueren fins a la fi en el partit…
esquadra
Militar
Cadascuna de les agrupacions d’homes armats, membres de la força de policia institucionalitzada a Catalunya pel govern de Felip V en 1719-21.
Inicialment eren formades per 30, 50 i fins a 150 homes, amb soldada i sota la direcció del batlle o del regidor de la població on radicaven A partir del 1721 romangueren reduïdes a les tres esquadres de Valls, Rodonyà i Riudoms, que constaven de dotze mossos i un caporal, cadascuna sota el comandament del batlle de Valls Pere Anton Veciana Aquest fou el nucli inicial de les Esquadres de Catalunya o del Batlle de Valls , que s’anaren estenent per tot el Principat fins el 1816 estigueren sota el comandament dels Veciana fins a la fi de l’Antic Règim, el 1835, i foren el model d’…
torner | tornera
Oficis manuals
Menestral que treballava la fusta amb torn.
Constituïa una especialitat de l’ofici de fuster, del qual se separà, juntament amb la de capser, i formà una corporació pròpia Els torners fabricaven petits objectes de fusta boles, tinters, canelobres, amb finalitat decorativa també treballaven el vori Els de Barcelona se separaren dels fusters el 1556 i formaren una confraria sota l’advocació de sant Onofre El 1600 s’uniren amb els capsers i reberen ordinacions, les quals, renovades el 1645, romangueren vigents fins al s XIX A València els torners formaven un braç diferenciat dins el gremi de fusters des del principi del s XV…
zenata
Història
Individu d’una tribu berber nord-africana.
Els zenates, majoritàriament nòmades, foren islamitzats amb motiu de l’expansió musulmana al Magrib s VII Un gran nombre s’establiren a la península Ibèrica des del moment de la formació de l’ÀFndalus, i formaren part de l’exèrcit mercenari que actuà al servei dels omeies cordovesos Els grups installats com a sedentaris es distribuïren, com la majoria dels berbers andalusins, a les zones muntanyoses i de secà i constituïren un focus permanent antiàrab Secularment enemics de la tribu sanhaja profatimita, els que romangueren al N d’Àfrica foren sovint utilitzats pels califes de…
Josep Andreu
Cristianisme
Monjo cartoixà; residí al monestir del seu orde a Valldemossa, on romangueren els seus escrits fins el 1835.
Deixà una traducció castellana del Blanquerna , que restà inèdita, i algun treball hagiogràfic com la Vida de la Venerable Sor Eufrasia Mir 1646
literatura estoniana
Literatura
Literatura escrita en dialecte estonià.
Abans del 1850 Robert Fählmann publicà els primers reculls de cants populars estonians En 1857-61 FR Kreutzwald Vidri Roin Ristmets publicà Kalevipoeg ‘Fill de Kalevi’, epopeia nacional estoniana Foren poetes importants Lydia Koidula i Johann Liiv Entre el 1905 i el 1915 es desenvolupà el moviment de la Noor Eesti ‘Jove Estònia’, burgès i nacionalista, adherit al decadentisme i al simbolisme Gustav Suits, FTuglas, Ernst Enno El 1917 fou fundada la revista “Siuru”, oberta a l’avantguarda i a les qüestions socials Marie Under, Artur Adson El 1921 té lloc la creació del grup expressionista…
Joan Bulló i Roca
Cristianisme
Carmelità descalç.
El seu nom a l’orde era Joan de Jesús Graduat en arts a Barcelona 1566, exercí el seu ministeri sacerdotal a la Roca del Vallès Traslladat a Alcalá de Henares, prengué l’hàbit dels carmelitans descalços 1573 fou prior a Castella dels convents de Mancera, Pastrana, Úbeda, Valladolid, Alcalá i Baeza i el primer procurador general davant la Santa Seu Obtingué de Roma el breu d’erecció de la reforma, en província a part 1580 A partir del 1585 treballà en l’establiment de la reforma carmelitana al Principat vint convents i en fou provincial 1588-91 i 1600-03 Fou bandejat a Castella pel govern…
vescomtat previ
Història
Títol de vescomte que, per disposicions del 1631 i el 1664, fou establert a la monarquia hispànica que es lliurés prèviament a la concessió d’un comtat o d’un marquesat i que quan aquesta es portés a terme fos cancel·lat.
Alguns d’ells romangueren pel fet de no haver-se creat després el títol superior En alguns casos extraordinaris restà latent el vescomtat, tot i la concessió del comtat o del marquesat, al qual restà unit Malgrat la cancellació, alguns vescomtats previs foren rehabilitats durant el s XIX, com el de Bellver previ del marquesat de Puerto Nuevo i el de Montserrat previ del comtat del Llobregat El 1858 fou suprimit el tràmit de la concessió de vescomtats previs i llur cancellació i hom en prohibí la rehabilitació, la qual cosa creà un confusionisme administratiu i produí que, en…