Resultats de la cerca
Es mostren 118 resultats
runa
Escriptura i paleografia
Cadascun dels signes utilitzats en l’escriptura germànica més antiga, amb un valor alhora gràfic i màgic.
El conjunt d’aquests signes era conegut pel nom de fut-hark quan s’iniciava amb aquestes sis primeres lletres Efectivament, segons temps i llocs, l’ordre i el nombre del conjunt poden variar I si la sèrie més corrent i originària era de 24 caràcters, hom en troba més de 30 en les runes anglofrísies, i només 16 en les noruegosueques De fet, hom en coneix tres grups bàsics el germànic , de 24 signes, gravats sobre objectes diversos en terres de Germània l' anglofrisi , difós especialment en l’Anglaterra actual, amb un notable increment del nombre de signes, possiblement motivat per la major…
runa
Enderroc, conjunt de materials provinents d’una demolició o enderroc.
terregall
Munt de pedres menudes, de runa, d’escòria, etc.
abocador
© Corel - William P. McElligott
Indret on és abocada alguna cosa (especialment escombraries, runa, etc.).
Troballa arqueològica a Roma
Un equip d'arqueòlegs descobreix una nova sala durant unes obres de restauració a la Domus Aurea, el palau imperial construït per Neró a Roma en el segle I dC La sala, ara plena de runa, és coberta per una volta on s’han preservat els motius ornamentals frescos d’animals i figures mitològiques
casal d’Olivet
© Diego Sola
Casa forta de Canovelles (Vallès Oriental), al NW del municipi.
Situada al bosc de can Marquès, dominava una zona de la vall de Tenes, sobre el torrent de Can Canyelles És documentada per primera vegada el 1072 Fou residència del llinatge dels Riudeperes, principals senyors feudals de Canovelles a l’edat mitjana A causa d’un incendi fou abandonada durant la primera meitat del segle XV Se’n conserva, en estat de runa, la torre circular i part dels murs de la casa Fruit dels treballs arqueològics realitzats a partir del 1993, es recuperà un important aixovar domèstic i equipament militar, conservats al Museu de Granollers
Moren una quarantena de persones en l’incendi d’una comissaria a Rússia
L’incendi d’una comissaria a la ciutat de Samara, al nord de la mar Càspia, provoca la mort de 45 persones i la desaparició de 27 més, segons el balanç de les autoritats locals alguns dies després de la tragèdia, ja que la quantitat de runa i la grandària de l’edifici, de quatre plantes, dificulten les tasques de localització de les víctimes i de recompte del nombre de persones que hi eren quan va començar el foc No es descarta que es tracti d’un accident provocat per la màfia que actua a la zona
carregador de tractor
Agronomia
Dispositiu acoblat al tractor, davant o darrere, aprofitant el seu sistema hidràulic, que consta de dos braços articulats, accionats per dos o més cilindres hidràulics, per carregar diferents materials.
És una de les eines més polivalents i més utilitzades en una explotació agrícola L’element terminal, intercanviable, pot ser de molts tipus, per a cada material Hi ha pales, o culleres, o forques, especials per a terra, per a sorra, per a gra, per a runa, per a fems, per a farratge, per a bales de palla, per a remolatxa, i a més pot acoblar altres utensilis com portapallets, ganxo elevador, portatroncs o portatubs, barrines La part de suport que se subjecta al tractor pot quedar acoblada en aquest sense destorbar en la seva utilització habitual, i la resta del carregador s’acobla…
Sant Macari d’Albano (Monesma i Queixigar)
Art romànic
Aquesta capella és emplaçada al sud-oest del llogaret de l’Abadia, al límit del terme L’església de Sant Macari és un edifici ruïnós, parcialment colgat de runa i terres, i molt embardissat Es tracta d’una església d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular, del qual només es veu l’arrencada de la volta L’estat de les ruïnes no permet veure’n altres detalls, com les obertures o l’ornamentació de les façanes Els paraments a la part on són visibles presenten un aparell de reble irregular, disposat desordenadament, que palesa una construcció rústega, de datació…
Rossend Arqués i Corominas
Literatura catalana
Professor de literatura italiana, lexicògraf, assagista i traductor.
S’ha dedicat principalment a la llengua i a la literatura italianes i a la literatura comparada italianocatalana, amb incursions als estudis de literatura catalana medieval En el camp de la lexicografia bilingüe ha publicat el Diccionari català-italià 1992 i el Diccionari italià-català 2002 i, a Itàlia, d'un Dizionario italiano-spagnolo / spagnolo-italiano Dins dels estudis de literatura italiana ha escrit articles i monografies sobre Dante, Cavalcanti, Petrarca, Vico i Leopardi, i ha estudiat la recepció catalana de Dante, Petrarca, Leopardi, Tasso i Grossi Ha traduït obres de Leopardi,…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina