Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
brannerita
Mineralogia i petrografia
Òxid de titani i urani, amb altres cations que donen una composició molt complicada i variable.
Forma cristalls prismàtics ròmbics o tetragonals És negre i es troba en les arenes auríferes
argirodita
Mineralogia i petrografia
Sulfur de germani i d’argent, GeAg8S6.
Mineral de cristalls ròmbics de forma pseudocúbica, fràgil, de color gris o rogenc i de lluïssor metàllica És mena del germani
carnotita
Mineralogia i petrografia
Vanadat hidratat d’uranil, potassi i altres elements, (K, Na, Ca, Cu, Pb)2 (UO2)2(VO4)2·3H2O.
Mineral de cristalls ròmbics i color groguenc explotat per a l’obtenció de vanadi, de radi i d’urani Té duresa 1-2
bournonita
© Fototeca.cat - G. Serra
Mineralogia i petrografia
Tioantimonat de coure i plom, PbCuSbS3.
Mineral que es presenta en cristalls ròmbics holoèdrics pseudotetragonals de color gris de plom i de lluïssor metàllica Té duresa 2,5-3 i pes específic 5,8
brookita
Mineralogia i petrografia
Diòxid de titani, TiO2.
Mineral en cristalls aïllats o implantats, ròmbics, de color marronós o rogenc fosc i lluïssor adamantina Té una duresa de 5,5-6 i un pes específic de 4,1
bronzita
Mineralogia i petrografia
Silicat de magnesi i ferro, (Mg, Fe)SiO3.
Mineral pertanyent a la sèrie dels piroxens ròmbics Es presenta en masses fibroses, de color tirant a marró o verd fosc Les bronzites són elements essencials de les norites i els gabres
biotita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Mineral fil·losilicat que pertany al grup de les miques, de fórmula K(Mg,Fe)3AlSi3O10(OH,F)2.
Es presenta en cristalls monoclínics tabulars, preferentment hexagonals o ròmbics, generalment formant làmines, masses lamellars o escates disseminades de color marró fosc o negre Té una exfoliació molt bona, una duresa de 2,5-3, i un pes específic de 2,7-3,2 La biotita és una mica molt freqüent, component important de moltes roques plutòniques i metamòrfiques Sovint va associada amb la moscovita
amfíbol
Mineralogia i petrografia
Grup de minerals de la classe silicats que, juntament amb els piroxens, formen el grup dels inosilicats.
Responen a la fórmula general A 2 B 5 Si,Al 8 O 2 2 OH,F 2 en la qual B pot ésser Mg, Fe, Al i Mn, i A pot ésser Ca, Na i K Llur estructura és composta per cadenes de tetràedres SiO 4 units entre ells per vèrtexs, i queden dos àtoms d’oxigen de cada tetràedre lliures per a enllaçar amb cations Les cadenes són dobles i infinites i estan lligades entre elles per cations resten, per tant, en una estructura d’exfoliació perfecta segons les cares del prisma vertical L’angle dels cristalls, de 124°, perfectament visible en el pinacoide bàsic, els distingeix dels piroxens, que el tenen de 56° Formen…
naftol
Química
Cadascun dels derivats fenòlics del naftalè, els més importants dels quals són els dos isòmers monohidroxilats, el α (I) i el β-naftol (II)
.
El α-naftol es troba en petita quantitat en el quitrà, i és obtingut sintèticament a partir de la α-naftilamina, per escalfament a 200°C amb àcid sulfúric diluït, o en autoclau entre 150°C i 160°C en presència de bisulfit de sodi i de NaOH Es presenta en forma de cristalls prismàtics poc solubles en aigua, que es fonen a 96°C Es produeixen substitucions electrofíliques nitració, sulfonació en el cicle que conté l’hidròxid, i en posició 4 i 2 en l’altre cicle els seus derivats nitrats i sulfonats són colorants importants, i intermediaris per als colorants azoics El β-naftol és obtingut per…
segell
© Corel
Numismàtica i sigil·lografia
Transports
Trosset de paper estampat amb una determinada figura i amb indicació del seu import, amb el revers engomat per tal que s’adhereixi un cop mullat, emès per una administració postal —actualment l’emissió és monopolitzada per organismes oficials dels diferents estats que solen coincidir amb els que emeten la moneda— i destinat a franquejar les trameses confiades als serveis de correus.
Els segells, que són presentats en fulls que en contenen generalment cent, separables gràcies a les perforacions entre ells, poden ésser rectangulars o, menys generalment, quadrats, ròmbics, triangulars o poligonals i la seva superfície sol ésser compresa entre 4 i 20 cm 2 La natura, les característiques i d’altres variacions són objecte de la filatèlia El primer antecedent dels segells de correus data del 1653 i fou degut al conseller del parlament de París Renouard de Villayer Consistia en un bitllet o butlleta, absolutament independent de la carta, segons la qual hom…