Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
sahídic
Lingüística i sociolingüística
Dialecte de la llengua copta anomenat antigament dialecte tebà.
Era originari de la regió d’Hermòpolis, però ja a la meitat del s VI arribà, sota la influència del monaquisme de sant Pacomi, a imposar-se com a llengua literària i parlada en tota la part de la vall del Nil compresa entre el Caire i Tebes Tingué la màxima expansió al començament del s XV, que ocupà tota la vall des del Caire fins a ‘Aswân Són escrits en aquest dialecte la major part dels manuscrits gnòstics trobats a Nag-Hammadi el 1945
copte
Lingüística i sociolingüística
Llengua camítica derivada directament de l’antic egipci, del qual pot ésser considerada com la darrera evolució.
Posseeix un alfabet propi alfabet copte Segons els documents escrits coneguts, el copte es divideix en diversos dialectes, corresponents a les diferents regions d’Egipte sahídic Al-Sa'id, akhmímic Akhmīm, subakhmímic Asyūt, faiyúmic el Faium, tots ells de l’Alt Egipte, bohàiric Al-Buḥayra, al nord-est del delta de Nil i a les regions occidentals del Baix Egipte El sahídic, originàriament el dialecte de Tebes i Memfis, és el més pur lingüísticament i fou emprat a tot l’Alt Egipte al segle V, però començà d’ésser absorbit pel bohàiric, que esdevingué la llengua de la…
literatura copta
Literatura
Literatura escrita en llengua copta.
Els documents coptes més antics que hom coneix són del s II aC grafit d’un títol reial a Abidos, inscripció damunt una pedra d’Akhmmein, fragment d’un glossari bilingüe Del s I aC es conserven uns quants texts horoscòpics, probablement traduccions A part aquesta expressió popular, el copte desenvolupà una literatura pròpia amb l’expansió del cristianisme, però passant pel seu estadi gnòstic documents sahídics i subakhmímics de Naq’ Hammadi, a l’Alt Egipte, trobats els anys quaranta i maniqueu documents del Faium, trobats els anys trenta Els primers escrits pròpiament cristians originals…
alfabet copte
©
Escriptura i paleografia
Alfabet propi de la llengua copta, que adoptà l’alfabet grec més algunes lletres deformades de l’escriptura demòtica: sis en el dialecte sahídic i set en el bohàiric (les sahídiques més la hai), les quals són les últimes de l’alfabet.
Aquesta parcial coexistència de dos sistemes alfabètics comportava que alguns sons fossin representats indistintament amb l’antiga lletra demòtica o amb la nova lletra grega i que algunes lletres gregues fossin emprades exclusivament en paraules d’origen grec L’ús de la zita , per exemple, és un cas extrem de barbarisme D’altra banda, algunes lletres gregues foren emprades exclusivament com a monogrames per a representar abreujadament dues lletres més La csi i la psi són monogrames en tots els dialectes coptes i representen k + s i p + s , respectivament Les lletres thita, phi, khi , ho són…
Bíblia
Bíblia
Conjunt de llibres, molts dels quals són tinguts per inspirats, i consegüentment per normatius, per les religions jueva i cristiana. El nombre d’aquests llibres varia segons les diverses religions (cànon).
Parts i versions de la Bíblia El terme Bíblia és una forma plural del mot grec βιβλίον, diminutiu de βίβλοέ, que significa ‘full escrit’ A partir del segle XIII hom començà a interpretar-lo com un singular llatí, forma que ha estat assumida per les llengües modernes Els cristians divideixen la collecció bíblica en dues parts Antic Testament i Nou Testament La primera part conté escrits composts abans de la vinguda de Crist la segona conté escrits composts durant el primer segle després de Crist El mot Testament és convencional La versió grega dels Setanta tradueix berit per διαφhκη, que…