Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
Saladí I
Història
Soldà d’Egipte (1171-93) i de Síria (1174-93), fundador de la dinastia aiúbida.
Membre d’una família kurda installada a Síria al servei dels zengites, succeí el seu oncle Sīrkuh com a lloctinent de Nūr al-Dīn, atabeg de Damasc Després de successius avenços de poder durant la seva campanya a Egipte, on acudí per palliar l’amenaça dels croats, a la mort del califa al-'Ādid 1171 abolí el califat fatimita i s’hi proclamà soldà Així mateix, en morir Nūr al-Dīn, vencé tots els seus rivals, s’emparà de Síria 1174 i de bona part de Mesopotàmia, i inicià una política expansionista que constituí una forta amenaça per al regne llatí de Jerusalem Balduí IV de Jerusalem victòria de…
camforada
Botànica
Mata perenne, de la família de les quenopodiàcies, de tiges prostrades ascendents, pubescents, de 20 a 60 cm, de rizoma gruixut, de fulles petites i linears i de flors verdoses agrupades en espiguetes terminals; viu en els sòls argilosos, calcaris o guixencs, salats, dels indrets més àrids de la regió mediterrània i arriba fins a Turquia i a Rússia central.
Les parts aèries florides eren emprades en infusió com a diürètic
Sayf al-Dīn al-Malik al-‘Ādil
Història
Soldà aiúbida (1198-1218), germà de Saladí I.
Lluità contra els francs durant la tercera croada 1188 i intervingué en la negociació de pau entre Saladí i Ricard I d’Anglaterra 1192, que intentà d’emmaridar-lo amb la seva germana A la mort de Saladí aconseguí de reconstituir l’imperi, que incloïa Síria, Mesopotàmia i Egipte
aiúbida
Història
Membre d’una dinastia musulmana iniciada el 1171 per Salāh al-Dīr;n ibn Ayyūb (Saladí), visir del darrer califa fatimita d’Egipte.
S’imposà també a Síria i substituí els zeugites La proximitat amb Terra Santa ocasionà repetides lluites entre els aiúbides i els croats Saladí conquerí Jerusalem el 1187 Els seus fills i germans es repartiren el govern del seu imperi, el qual restà fraccionat en quatre branques Egipte 1171-1250, Iemen 1173-1229, Damasc 1186-1260 i Alep 1183-1260 Una colla de soldans aiúbides posseïren qualitats de govern excepcionals, entre ells Malik al-’Adil, que pactà avantatjosament amb els croats al-Kamil, que recuperà Damiata, rebé i escoltà Francesc d’Assís i fou tolerant amb els…
zengita
Història
Membre d’una dinastia de governadors locals (atabeg) que governaren Síria i Mesopotàmia (1127-1250) sota la sobirania teòrica dels turcs seljúcides.
Enfrontats amb els croats, els arrabassaren Edessa 1144 i Jerusalem 1164 Per rivalitats successòries llur poder anà reduint-se, fins que foren anorreats per Saladí
al-Malik al-Ādil ibn Zangī Nūr al-Dīn
Història
Atabeg
de Damasc (1146-74), fill i successor d’‘Imād al-Dīn Zangī.
En lluita contra els croats, s’emparà del comtat d’Edessa 1146-50 i de Damasc 1154 Participà activament en l’esfondrament dels fatimites a Egipte, que passà a les mans de Saladí 1171
Ramla
Capital del maḥoz Central, Israel, 18 km al SE de Tel Aviv.
Fundada pels àrabs 716, fou ocupada per Balduí IV de Jerusalem, que hi vencé Saladí 1178 fou quarter general de Ricard Cor de Lleó 1191 i capital dels mamelucs 1276 Conquerida per les forces israelianes 1948 i repoblada per jueus, hi ha romàs una minoria àrab
Balduí IV de Jerusalem
Història
Rei de Jerusalem (1174-85), fill i sucessor d’Amalric I.
Tingué com a preceptor Guillaume, arquebisbe de Tir, i com a regent Ramon III, comte de Trípoli S'oposà a l’ofensiva de Saladí contra Síria i Palestina 1177, 1182, però no pogué evitar que aquest encerclés el regne de Jerusalem gràcies a la unió de Síria i Egipte
Boemond III d’Antioquia
Història
Príncep d’Antioquia (1160-1201).
Fill de Constança d’Antioquia i de Ramon de Poitiers Fou derrotat i fet presoner 1164 per Nūr-al-Dīn, que s’apoderà d’Harrim passà a Bizanci, on prestà vassallatge 1165 Les incursions de Saladí reduïren enormement el principat També hagué de sotmetre's a les pressions 1194 de Lleó II de la Petita Armènia
Tarṭūs
Ciutat
Capital del muḥāfaẓa de Tarṭūs, Síria, situada entre Latakia i Trípoli, davant l’illa d’Arwād, és centre agrícola i port pesquer.
Antiga Antàrados fenícia, fou anomenada Constantina 346 i posteriorment Tortosa pels croats, que la conqueriren sota el comandament de Guillem II de Cerdanya i del seu oncle Ramon IV de Tolosa 1101 Plaça forta dels templers, que hi resistiren l’atac de Saladí 1188, fou represa pels musulmans 1291 Hi resten la fortalesa croada, les muralles i la catedral gòtica, convertida després en mesquita És centre agrícola i port pesquer