Resultats de la cerca

Cavaller de la guàrdia reial de Vítitza i de Roderic i potser fill d’un duc Fàfila, retingut pels sarraïns a Còrdova com a ostatge, fugí a Astúries, d’on potser era originari, el 717 Refugiat a les serres que davallen dels Picos d’Europa, excità a la rebellió uns asturs, que el nomenaren llur cap 718 Atacat pels sarraïns comandats per Alqama 722 i acorralat al mont Auseva Covadonga, derrotà els atacants Aquesta victòria consolidà el petit estat de Pelagi, amb capital a Cangas de Onís Fou succeït pel seu fill Fàfila, mentre que la seva filla Ermessenda es casà amb el…

Succeí el seu pare quan aquest es retirà al monestir de Sant Martí de Canigó, en tots els seus estats menys al comtat de Berguedà, que durant un temps posseí el seu germà Bernat Cobrava paries dels sarraïns i la seva residència habitual era Ix Es casà amb Adela, que li sobrevisqué Havia lluitat contra Urgell, defensat per Ramon Berenguer I de Barcelona, però acabà fent amistat amb aquest vers 1050-51 El 1058 pactà perquè el barceloní l’ajudés a la liquidació de l’enclavament sarraí de les Oluges, a l’alta Segarra, i ell ajudés aquell en l’acció contra els sarraïns de…

Fill de Ramir i de la navarresa Urraca S'aixecà contra el seu germà Ordoni II 935, però no aconseguí el tron fins a la mort d’aquest 955 Fou vençut 965 per les tropes d’'Abd al-Raḥmān III, dirigides per Aḥmad ibn Yala, i deposat 958 pels magnats del regne i pel comte Ferran González de Castella, que elegiren rei el seu cosí Ordoni IV, però amb el suport de navarresos i sarraïns recuperà el tron 960 Pactà després una aliança anticordovesa amb el seu oncle Garcia III de Pamplona i els comtes de Castella i de Barcelona, però fou derrotat per al-Ḥakam a San Esteban de Gormaz 963,…

Sembla que en temps del seu germà Alfons IV governà el territori galaicoportuguès 926-930 amb prerrogatives quasi règies La renúncia d’Alfons IV el portà al tron lleonès, que hagué de defensar de les escomeses dels sarraïns expedicions d’'Abd al-Raḥmān III el 933 i el 934 Fou l’artífex d’una coalició navarresa,lleonesa i castellana que portà a la victòria de Simancas 939 sobre les tropes d’'Abd al-Raḥmān III Aquesta victòria permeté de fer avançar la frontera lleonesa del Duero al Tormes repoblament de Ledesma, Ribas, Los Baños, Alhándega, Peña Ausende i Salamanca Els darrers…

Associat al govern en vida del seu pare, dirigí abans del 916 la reconquesta de les terres centrals de Ribagorça, envaïdes pels sarraïns de Muḥammad al-Tawīl el 908 Es casà, també abans del 916, amb Toda d’Aragó, matrimoni que li facilità l’expansió per terres de Sobrarb, d’on expulsà els sarraïns i repoblà A la mort de Ramon II, vers el 920, heretà conjuntament amb el seu germà Miró I el comtat de Ribagorça, mentre que els altres germans, Isarn I i Llop I, el Pallars Segons l’historiador àrab al-'Udrī, oferí asil a un fill del rei de Lleida Llop ibn Muḥammad, però…

Fill de Ramon II de Montcada Combaté amb el seu germà Guillem I, al costat de Jaume I, els sarraïns de la vall d’Albaida Fet presoner a Llutxent, s’escapà del castell de Biar amb els seus guerrers

Vencé els sarraïns a Garigliano Coronà emperador Berenguer I de Friül 915, i a la mort d’aquest s’alià amb Hug de Provença Afavorí la conversió dels normands i mantingué bones relacions amb Bizanci Empresonat per Marozia, morí violentament

A profit seu l’antic comtat de Lucca fou convertit en marquesat de Toscana Atacà Roma per imposar com a emperador Carlomà contra Carles el Calb, afavorit aquest darrer pel papa Joan VIII, el qual excomunicà Adalbert Lluità contra els sarraïns que envaïen Itàlia

Fill de Ramon IV, succeí el seu germà Pere Ramon I Collaborà en les campanyes de Ramon Berenguer III contra els sarraïns de Lleida i hom creu que morí a la batalla de Corbins l’any 1124 El succeí el seu nebot Arnau Mir I

Propietari de quatre galeres aparellades per anar a Orient, fou cridat per Frederic II de Sicília perquè ajudés a sufocar una revolta dels sarraïns de Gerba, senyoria de Rogeró de Lloria, net de l’almirall Castellar hi desembarcà, però fou vençut i mort amb cinc-cents combatents més