Resultats de la cerca

Els numerals cardinals compresos entre seixanta i setanta són seixanta-un, seixanta-una , 61 seixanta-dos, seixanta-dues , 62 seixanta-tres, 63 seixanta-quatre , 64 seixanta-cinc , 65 seixanta-sis, 66 seixanta-set , 67 seixanta-vuit , 68 seixanta-nou , 69 Els mateixos, usats com a substantius, són, seixanta-u, seixanta-dos, seixanta-tres, etc

Arrelà en seixanta-set països, però fou suspès el 1991 per una acció coordinada de set estats, i portat a la liquidació arreu, a causa de les seves activitats fraudulentes i illícites droga, terrorisme, corrupció, blanqueig de diner, facilitades per la seva estructura complexa i l’ús de centres offshore Motivà una més gran coordinació internacional de les autoritats bancàries

El lloc de la Maçana és esmentat ja l’any 990 en unes afrontacions d’un alou situat a la vall de Cantallops Aquest indret centrà un terme autònom que s’originà al castell de la Maçana, del qual no hi ha vestigis Molt probablement sigui una referència a aquest castell el castrum de Mazana que el levita Guillem d’Oló deixà a un dels seus fills l’any 1032 La Maçana tenia seixanta-set focs el 1365

Per circumstàncies familiars, de molt jove es traslladà a la Pobla de Segur, on residí i es guanyà la vida en una entitat bancària Al mateix temps, desenvolupà una obra literària i d’historiador, vessant en el qual és reconegut com un dels primers especialistes en el Pallars, amb obres com ara Historia del Común de Particulares de la Pobla de Segur 1952, Piedras venerables en las rutas del Pallars 1963, El comtat de Pallars 768-1491  1975, El temple parroquial de la Pobla de Segur 1983, El comtat de Pallars Jussà 1011-1191 1989, Els seixanta-set anys que governà el…

Un any abans Suero de Quiñones envià a molts països d’Europa un cartell on feia constar que, per servei a la seva dama, impediria el pas a tot cavaller que en les dates susdites volgués passar per aquell pont i que l’obligaria a lluitar amb ell o amb algun dels seus nous companys fins a trencar un total de tres-centes llances Hi lluitaren seixanta-vuit cavallers, vint d’ells vassalls d’Alfons el Magnànim deu d’Aragó, sis del Principat i quatre del regne de València, en els quals es palesa un cert interès a deslluir la competició, sens dubte per evidents raons polítiques De fet només s’hi…

En competició, els biatletes esquien amb tècnica lliure i amb la carrabina penjada a l’esquena La distància recorreguda varia en funció de la prova individual, sprint, persecució, relleus i sortida en grup i la victòria s’adjudica a qui triga menys temps a completar-la En categoria individual s’han de recórrer vint quilòmetres realitzant quatre parades per disparar sobre uns blancs situats a una distància d’entre 100 i 250 m en les posicions de dempeus, agenollat i ajagut Cada errada en el tir suposa una penalització en temps A part de la modalitat clàssica, existeix també el biatló d’estiu,…

Estudià a Berna 1497, a Viena 1498 i a Basilea 1502, en contacte amb els humanistes fou mestre en arts 1506 Sacerdot 1506, fou rector a Glaris 1506-16 i a Einsiedeln 1516-18 i canonge de la catedral de Zuric 1521-22 Després de conèixer les 95 tesis de Luter, també ell protestà contra la predicació de les indulgències 1518 Influït pel pensament de Luter, inicià 1520 la predicació de la Reforma, començant per combatre l’enrolament de soldats suïssos en els exèrcits estrangers, sobretot entre la guàrdia pontifícia, i n'obtingué la prohibició pel consell de Zuric 1522 s’oposà després al dejuni…

Nebot de Josep Fontserè i Mestre , es llicencià en ciències fisicomatemàtiques el 1891 i es doctorà el 1894 Organitzà el Servei Horari que fixava l’hora oficial de la ciutat de Barcelona a partir del 1891 i en fou el cap durant seixanta-set anys aquesta hora oficial inicialment es determinava mitjançant la posició dels estels des de la cúpula de l’Acadèmia de Ciències Publicà diversos treballs sobre astronomia al butlletí de la Société Astronomique de France i a les memòries de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona El 1894 presentà un projecte d’observatori…

Joan 1089-1115 Procedia del monestir de Santa Maria de Vilabertran Segons els documents de l’època era una persona humil, pietosa i rica El seu nomenament fou signat pel bisbe i els canonges de Girona, després d’haver estat aprovades les constitucions per les quals s’havia de regir la comunitat Durant el seu govern fou arranjada l’església de Santa Maria, la veïna capella de Sant Feliu i, probablement, les dependències canonicals el priorat va rebre nombroses donacions, entre elles les esglésies de Santa Maria del Vilar, Santa Maria d’Ermedàs, Sant Cristòfol de l’Escala i Sant Feliu de Lledó…

Pancarta reclamant els papers de Salamanca a la Universitat de Massachusetts, sd Comissió de la Dignitat Una de les principals reclamacions de l’àmbit cultural que la societat catalana ha mantingut més viva en els darrers trenta anys ha estat la del retorn de la documentació espoliada l’any 1939 per les tropes franquistes, els popularment anomenats «papers de Salamanca» Aquest documents —uns 15 000 lligalls— havien estat traslladats a la ciutat de Salamanca, on van a estar a disposició de diferents organismes repressius per tal d’aportar proves incriminatòries contra les persones perseguides…