Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
Stanisław Ryszard Dobrowolski
Literatura
Poeta i novel·lista polonès.
D’origen obrer, fou cofundador del grup poètic Kwadryga 1927 La seva poesia, de temàtica proletària, enllaça amb un amor líric vers la seva ciutat nadiua Entre els volums de poemes cal citar Pożegnanie Termopil ‘Adeu a les Termòpiles’, 1929, Powrót na Powiśle ‘El retorn a Powiśle’, 1935, Dom i inne wiersze ‘La casa i altres poesies’, 1964 i Doświadczenia ‘Experiències’, 1978 En prosa ha publicat Jakub Jasieński 1951, Nasz czas ‘El nostre temps’, 1961 i un recull de les seves obres selectes 1978
Norman Granz
Música
Empresari i productor discogràfic de jazz nord-americà.
El 1944 supervisà la producció de la pellícula Jammin’ the Blues G Mili El mateix any començà l’organització de Jazz at the Philharmonic JATP, concerts presentats com a jam-session amb solistes selectes És considerat un dels pioners en l’establiment de concerts de jazz Durant dècades les seves gires recorregueren el món, presentant tot un seguit d’artistes, sobretot Ella Fitzgerald, Oscar Peterson i Duke Ellington A partir del 1973, els concerts s’anomenaren Pablo, coincidint amb la creació del segell discogràfic que duu aquest nom Pel que fa a la seva activitat discogràfica, s’…
Thomas James Merton
Literatura
Escriptor trapenc nord-americà.
Educat a Montalban Occitània i Anglaterra Cambridge, viatjà per Alemanya, França i Itàlia i el 1935 es traslladà a Nova York Convertit al catolicisme 1938, ingressà 1941 al monestir trapenc de Gethsemani, a Kentucky Destacat exponent de la pau i justícia mundials, propagà les seves idees en nombroses obres The seven Storey Mountain ‘La muntanya dels set cercles’, 1948 traducció catalana de Guillem Colom, 1966, autobiogràfica, Seeds of Contemplation ‘Llavor de contemplació’, 1949 traducció catalana, 1959, The Sing of Jonas ‘El signe de Jonàs’, 1953, No Man is an Island ‘Ningú no és una illa’,…
George Harewood
Música
Editor, dinamitzador musical i musicòleg anglès.
Emparentat amb la família reial britànica i comte de Harewood des del 1947, es formà a les escoles més selectes d’Anglaterra Estudià a Eton i al King’s College de Cambridge Començà a exercir de crític el 1948 a les revistes New Statesman i Ballet and Opera i el 1950 fundà la revista Opera Membre fundador del Festival d’Aldeburgh, dirigí el Festival de Leeds 1958-74 i el Festival d’Edimburg 1961-65 Ocupà el càrrec de director del Covent Garden en dues ocasions 1951-53, 1969-72 Fou membre del British Council 1956-99 Entre el 1966 i el 1976 fou conseller artístic de la New…
caçador | caçadora
Militar
Soldat d’infanteria o de cavalleria pertanyent a batallons o regiments lleugers.
El nom fou usat per primera vegada durant el s XVIII a Prússia, en crear Frederic II 1740 uns cossos especials amb guardes forestals, com a tiradors selectes, que adoptaren l’emblema del corn Estesos vers el 1800 per Europa, durant la guerra del Francès foren organitzats als Països Catalans cossos de caçadors el 1808 la Junta Superior del Regne de València creà, entre altres unitats, un Regiment de Caçadors Voluntaris de València , i el 1811 la Junta Superior del Principat organitzà a Manresa, amb l’exèrcit dispers després de la pèrdua de Tarragona, el Batalló de Caçadors…
Josep Porter i Rovira
Literatura catalana
Editor, llibreter i bibliòfil.
Vida i obra Autodidacte, inicià l’activitat de llibreter antiquari a Barcelona el 1923 i de seguida començà a publicar els seus catàlegs de llibres, que internacionalitzaren la llibreria El 1927 publicà “El Bibliòfil Català” quinze números, i el 1934, “El Bibliófilo Español y Americano” setze números El 1930 creà l’Institut Porter de Bibliografia Hispànica, annex a la llibreria El 1936 inicià la secció de llibres nous i la seva activitat d’editor a l’entorn de la revista “Papyrus”, estroncada per la guerra civil de 1936-39 Durant la postguerra continuà la seva tasca de llibreter i d’editor de…
AEDOS
© Fototeca.cat
Editorial
Sigla d’Agència Editora i Distribuïdora d’Obres Selectes, empresa editorial barcelonina, fundada el 1947 per Maria Borràs de Quadras.
El 1950 inicià les edicions catalanes, dintre les quals publica les colleccions “Biblioteca Biogràfica Catalana” i “Enciclopèdia Catalana”, obres de geografia, història, literatura i belles arts El 1953 instituí el premi de biografia catalana AEDOS, atorgat anualment fins al 1964
Frederic Udina i Martorell
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Historiador, arxiver i catedràtic, germà de Santiago Udina i Martorell.
Deixeble d’ Antonio de la Torre , es llicencià i es doctorà 1945 per la Universitat de Barcelona amb la tesi El condado de Barcelona en el siglo X fuentes diplomáticas Arxiver interí a l' Archivo Histórico Nacional 1940, l’any 1941 ingressà per oposició al Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos CFABA Fou director de l’ Arxiu de la Corona d’Aragó 1961-82 i posteriorment en fou director honorari Entre els anys 1959 i 1976 fou director del Museu d’Història de la Ciutat Membre de la comissió gestora de la Universitat Autònoma de Barcelona i degà de la facultat de lletres…
Antoni Bonner
Biologia
Literatura catalana
Música
Escriptor i naturalista nord-americà.
Es llicencià en teoria musical i composició a la Universitat de Harvard 1950, amplià estudis a París 1950-54 i feu una primera estada a Mallorca 1954-58, on, després de retornar a Nova York, s’establí definitivament 1959 i treballà en estret contacte amb la cultura catalana Cofundador del Grup Ornitològic Balear GOB el 1983, del qual fou president 1989-1997, com a naturalista és autor del Llibre de les plantes de Balears 1976 Com a músic, fundà i fou membre de la Camerata Barroca de Puigpunyent, que oferí nombrosos concerts Interessat per la figura i l’obra de Ramon Llull, s’encarregà de l’…
,
Climent VIII
© Fototeca.cat
Cristianisme
Nom que prengué Gil Sanxis Munyós i Carbon, dit Doncel, en ésser elegit papa (1423-29), considerat antipapa.
De família noble aragonesa, estudià lleis a Avinyó, on residí almenys fins el 1396 al servei de Climent VII i de Benet XIII Obtingué una canongia a Terol, la de xantre de Girona i una altra a València el 1400, on es traslladà i hi obtingué l’ardiaconat el 1408 Treballà per la solució del cisma com a delegat de Benet XIII i, després, de l’arquebisbe de València Hug de Llupià Tres dels cardenals de Benet XIII l’elegiren papa a Peníscola pel juny del 1423 Domènec Bonafè, Eiximèn Dahe i Julià de Loba però se li oposà tenaçment el francès Jean Carrier, que al cap de poc temps es féu elegir també…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina