Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
sensitiu | sensitiva
sensitiu | sensitiva
receptor sensitiu
Biologia
Cadascuna de les cèl·lules encarregades de detectar els diferents canvis que s’esdevenen en el medi intern o extern i que poden ésser valuosos per a la supervivència de l’animal o per una millor adequació al seu medi ambient.
Poden estar escampats o formar part dels òrgans més o menys complicats anomenats sentits
nervi radial
Anatomia animal
Única branca terminal del plexe braquial, que va a parar als músculs dorsals de l’extremitat superior.
És un nervi mixt motor tríceps, anconal, supinador curt, radials i extensor comú i sensitiu no té territori autònom
coneixement
Filosofia
Funció i acte de la vida psíquica, la característica dels quals és llur caràcter representatiu i, en el cas del coneixement humà, objectiu.
Segons els diferents nivells cognoscitius hom pot parlar de coneixement sensitiu o sensible i de coneixement intellectiu o intellectual , pròpiament humà
síndrome talàmica
Patologia humana
Quadre de les vies talàmiques de sensibilitat somàtica que presenta sobretot trastorns de tipus àlgic amb distribució hemilateral.
Les àlgies són l’element més característic de la síndrome Aquests dolors són espontanis, violents i amb forta repercussió emocional El quadre sensitiu és acompanyat a vegades per hemiplegia sovint regressiva i certs moviments coreicoatetòsics La síndrome té sovint un origen vascular, a causa de l’oclusió del pedicle talamicogeniculat de l’artèria cerebral posterior Fou descrita per Dejerine i Roussy
sabel·la
Helmintologia
Gènere d’anèl·lids poliquets sedentaris, de la família dels sabèl·lids, amb el cos completament situat dins un tub cilíndric, mucós, membranós o corni, incrustat en la sorra o en el fang; ateny 1 cm de diàmetre i 100-250 mm de llargada.
El cos comprèn dues regions la toràcica, amb pocs segments, i l’abdominal, amb segments nombrosos El primer segment porta un coll del qual surt un gran plomall branquial, sensitiu, ramificat, multicolor i terminal, que volta la boca i s’obre en ventall L’espècie principal del gènere, Sabella pavonina , molt comuna a les mars dels Països Catalans, a poca profunditat, és anomenada també cuc emplomallat
bordó
Música
Part vibrant d’alguns instruments membranòfons, especialment de la caixa, consistent en una o diverses cordes que es disposen tensades sobre la membrana inferior, o també a sota, i que vibren contra ella provocant un so agut o brunzit.
En els tambors populars, poden portar bordons totes dues membranes Els materials emprats per als bordons són diversos cordill de cànem en tamborins populars, tripa, filferro teixit o trenat, seda entorxada, etc El material dels bordons de la caixa actual depèn de l’ús a què és destinat l’instrument Normalment els de les bandes militars són de tripa, i els de l’orquestra, de filferro teixit, mentre que els de la música de ball són de filferro trenat, lleuger i sensitiu El sistema emprat per a tensar-los també és variable, i va des d’una simple clavilla de fusta -una vareta roscada…
diplòpodes
Milpeus
© MC
Zoologia
Ordre de miriàpodes amb la major part dels segments dobles, és a dir, que tenen els òrgans interns i els externs duplicats a cada anell (diplosomites).
Tenen el cap diferenciat, amb ulls o sense, òrgan sensitiu de Tömösvary i un parell d’antenes la boca és força complicada La resta del cos és pràcticament uniforme El tòrax és constituït pels quatre primers segments, amb un parell de potes cadascun, excepte el primer, que és àpode L’abdomen és format per anells, cadascun dels quals té dos segments, i cada segment, dos parells de potes i d’estigmes respiratoris, com també dos parells de ganglis nerviosos i d’ostíols cardíacs La morfologia externa és variada, i la interna és la típica dels artròpodes Els sexes són diferenciats…