Resultats de la cerca

Entre el segles XII i XIII, aquesta petita fortalesa devia passar del domini senyorial dels Pinell al dels Cardona, tot i que no tenim referència directa d’aquest traspàs Sabem, però, que el dia 7 de juny de 1199, Ponç de Pinell donà com a dot matrimonial a la seva filla Ermessenda aquest castell, entre altres fortificacions D’altra banda, els Cardona ja mostraven el seu domini damunt aquest castell el segle XIV, el qual castell, cap al final del segle XVI, fou transformat amb funcions de casa senyorial Darrere el castell i formant una vila closa amb una sola portalada d’accés, hi ha tot un…

La capella de Sant Joan es troba a Can Coll, una antiga casa senyorial dels Llançà, amb una majestuosa torre, situada prop de les carreteres de Parets a Bigues i de Granollers a Sabadell Documentalment, el terme de Lliçà de Vall apareix citat per primer cop en el cartulari de Sant Cugat l’any 946, en la donació d’un alou feta pels esposos Senderet i Elisabet al monestir de Sant Cugat Tanmateix la primera notícia documental on es fa referència a aquesta capella se situa a l’any 1009, segons la qual Albert Bernat, senyor de Lliçà, féu donació d’un alou i unes vinyes a l’església de…

Situació Els escassos vestigis d’aquest castell foren reaprofitats en bastir-se el gran casal senyorial renaixentista que centra la població ECSA - JI Rodríguez Els vestigis d’aquest castell medieval, consistents en les ruïnes d’una torre, són al costat nord-oest del gran casal senyorial renaixentista que centra el poble de Baells, situat a 610 m d’altitud, en una petita plana entre Montdevalls i el Volterol, drenada per la riera de la Coma Mapa 31-13 326 Situació 31TBG895479 S’arriba a Baells per un brancal que surt a mà esquerra de la carretera N-230, que comunica…

En un document de l’any 1094 apareix una referència a la casa forta de Sant Pere Espuig o del Puig “ stadio de Sancto Petro de Podio de Biania ” Segons Francesc Caula, aquesta construcció situada al costat de l’església de Sant Pere, dalt el puig i a tocar del mas la Sala, L’any 1935 ja era completament enrunada Segons aquest mateix historiador Francesc Caula El règim senyorial a Olot , Olot 1935, pàgs 28, 62-67, el primer senyor documentat d’aquest lloc és Ponç Bernat, casat amb Ermengarda, que, L’any 1094, féu un testament sacramental a l’altar de Sant Miquel de la parròquia de…

El despoblat de la Penella és a la dreta de la Noguera Ribagorçana, on hi ha avui el pantà de Santa Anna, sota la Penya-roia, davant del poble de Boix la Noguera En aquest indret hi havia un antic castell que controlava l’accés a la vall per llevant i per migdia Era situat dalt d’un penyal i d’ací el nom d’ ipsa Penella Hi ha constància que el tenia en feu Galceran Erimany, vicari d’Àger, ja que el 1094 el deixà en herència al seu fill Galceran Més tard el llogarret de Penella formà part del comtat de Ribagorça en qualitat de domini senyorial

Aquesta torre, avui una gran casa senyorial fortificada de tipus renaixentista que es conserva en força mal estat prop del terme de Cervera, centrà històricament una partida autònoma o quadra del terme del castell de la Curullada Els primers senyors coneguts d’aquesta quadra foren els Saportella, que prengueren el nom precisament d’aquesta fortalesa Els Saportella van tenir el domini del lloc fins al segle XVIII, quan, mitjançant llaços de parentiu, els Vilallonga esdevingueren senyors de la torre de Saportella L’any 1708, Magí de Vilallonga i de Saportella, senyor d’Estaràs, fou…

El lloc de Vallmanya és al sector més occidental del terme, al marge esquerre de la vall del Cinca L’indret és conegut des del 1168 L’any 1228 el bisbe de Lleida Berenguer d’Erill fundà en el seu palau un benefici dedicat a sant Andreu i concedí al capítol el castrum et villa de Vallmanya juntament amb la torre de Piconcelló Es tracta del primer esment del castell El terme de Vallmanya seguí posteriorment les mateixes vicissituds jurisdiccionals que Alcarràs En l’actualitat no resten vestigis d’aquest castell en el petit nucli de Vallmanya,…

El puig a l’entorn del qual es troba el petit poble d’Enfesta és coronat per un casal senyorial, avui en estat ruïnós, que molt possiblement té els seus orígens en època romànica Aquest castell o fortalesa era la residència dels castlans, els quals administraven l’indret pels Cardona La primera notícia sobre el lloc d’Enfesta és de l’any 1314 En aquesta data era un dels termes inclosos dins el vescomtat de Cardona Dins el vescomtat, i després comtat i ducat de Cardona, Enfesta formà part de la batllia de Torà Va tenir una especial vinculació amb el castell de la Molsosa, la qual…

Tot i que probablement aquesta casa senyorial ja existia de ben antic, no se’n té cap notícia fins al segle XIII, quan n’eren els propietaris la família Campsentelles Al segle XIV el casal passà a la nissaga dels Sentmenat, fins que l’any 1432 Jofre de Sentmenat, senyor de Campsentelles, vengué la domus a la cartoixa de Montalegre pel preu de 1 231 lliures, incloent-hi diversos censos i rendes entre els quals hi havia el terç del delme de la parròquia de Sant Fost Sembla que el casal de Campsentelles era situat a la zona de la Conreria, dins el terme parroquial de…

Fou un altre dels castells de la vall d’Àger dependent de la canònica de Sant Pere d’Àger La vila de la Régola, dins el terme del castell d’Ager, fou donada per Arnau Mir de Tost i la seva muller Arsenda l’any 1049 a Sant Pere d’Àger L’any 1067 els mateixos esposos llegaren en alou a l’esmentada abadia el castell de la Régola, juntament amb altres fortaleses i béns El domini d’aquest castell per part de Sant Pere d’Àger es confirma en les butlles que el papa Alexandre III li atorgà els anys 1162 i 1179 La jurisdicció senyorial de la Régola estigué en mans d’Àger fins al segle XIX…