Resultats de la cerca
Es mostren 396 resultats
Seqüències
Literatura catalana
Llibre de poemes de Joan Maragall, publicat el 1911.
Com bé ho indica el títol, el llibre perllonga alguns dels temes i personatges que ja havia tractat en reculls anteriors, tot i que el to general dels seus poemes es vegi alterat respecte de l’obra precedent, ja que hi adopta una veu menys serena i, en alguns punts, crispada El llibre es divideix en quatre seccions que recullen un total de disset poemes, que s’hi endrecen, generalment, seguint l’ordre cronològic en què foren escrits, entre el 1905 i el 1910 La primera d’aquestes, “Seguit de les visites al mar”, comprèn set poemes paisatgístics que tenen la mar com a motiu central i un darrer…
Calculadora automàtica de seqüències controlades (Automatic Sequence Controlled Calculator, ASCC) (IBM)
Calculadora automàtica de seqüències controlades Automatic Sequence Controlled Calculator , ASCC IBM
Advanced Systems Format
Electrònica i informàtica
Sistema de codificació digital de seqüències multimèdia desenvolupat per Microsoft.
Format de fitxer propietari de Microsoft, altament flexible i amb una eficient compressió que permet emmagatzemar, en un mateix fitxer, àudio i vídeo amb diferents velocitats de bit o metadades com ara el nom i l’autor del contingut, l’índex dels continguts i d’altres seqüències de comandaments, amb una capacitat màxima de fins a 17 milions de terabytes Utilitza les extensions WMA per als fitxers d’àudio que s’han comprimit mitjançant el Windows Media Audio Codec la WMV per als fitxers d’àudio i vídeo comprimits amb el Windows Media Video Codec , i l’extensió ASF per al…
mostrejador
Electrònica i informàtica
Aparell que permet fer un mostreig digital de seqüències sonores a fi de reproduir-les, transformar-les o manipular-les.
També permet emmagatzemar aquestes seqüències en algun tipus de suport, com ara el disc dur d’un ordinador o un CD També és conegut pel nom anglès sampler
reacció en cadena de la polimerasa
Medicina
Tècnica de la biologia molecular que permet identificar seqüències concretes de nucleòtids i amplificar-les milions de vegades.
Per tal de dur-la a terme cal combinar diversos elements el segment de doble cadena d’ADN que es vol copiar patró dos segments curts d’oligonucleòtids de cadena simple, cadascun dels quals complementari de la cadena patró dos encebadors i l’enzim polimerasa que activa la còpia dels patrons en l’ordre correcte Per a aconseguir primer la separació dels segments d’ADN i després la unió dels encebadors al patró es recorre primer a l’escalfament seguit del refredament, després del qual la polimerasa inicia la còpia La tècnica fou descoberta per Kary B Mullis l’any 1983 En el camp de la medicina…
seqüència
Música
En la litúrgia romana, cant rimat que s’interpreta en algunes solemnitats després de l’al·leluia de la missa, abans de l’evangeli.
Antigament també se’n cantaven dins l’ofici diví, especialment després de la capítula Originàriament era un text, a manera de trop , adaptat a una vocalització d’un cant litúrgic, especialment al melisma de l’última síllaba de l’alleluia de la missa Aquesta vocalització, més o menys àmplia segons el grau de solemnitat de la festa, s’anomenava jubilus , melodia o sequentia Els versos aplicats sobre aquesta sequentia foren anomenats prosa o verba De l’expressió prosa ad sequentiam 'prosa feta sobre la seqüència' provenen els dos noms, prosa i seqüència, que rep el mateix concepte Se’n…
ADN no codificant
Bioquímica
Seqüència de nucleòtids de l’ADN que no codifica cap seqüència proteica.
Un percentatge elevat del genoma dels organismes eucariotes és format per ADN no codificant Una fracció significativa està implicada en la regulació de les seqüències codificants, i constitueix els promotors i els intensificadors També conté informació per a la síntesi de molècules d’ARNmi, amb funció reguladora, gens saltadors i introns, i inclou relíquies evolutives com ara pseudogens i restes de seqüències víriques integrades
genòmica comparativa
Biologia
Branca de la genòmica que analitza i compara el genoma de diferents espècies.
L’objectiu d’aquesta disciplina científica és entendre l’evolució de les espècies i determinar la funció dels gens i de les regions no codificants del genoma En aquests estudis es compara la semblança de les seqüències, la posició dels gens homòlegs, la longitud i el nombre dels exons i la quantitat d’ADN no codificant mitjançant programes d’ordinador que alineen les seqüències i busquen les zones conservades
rellotge molecular
Biologia
Hipòtesi que permet mesurar el temps transcorregut des de la divergència de dos llinatges actuals d’éssers vius a partir del seu darrer avantpassat comú.
Inclou la comparació de les seqüències homòlogues d’ADN d’organismes actuals i el comptatge de les diferències que s’han acumulat entre ells Si hom considera llargs períodes de temps, la taxa de canvis nucleotídics en zones no sotmeses a selecció és directament proporcional al temps transcorregut Tanmateix, atesa la dificultat d’establir la manca absoluta de selecció sobre les seqüències analitzades, cal fer calibracions a partir d’espècies el temps de divergència de les quals ha estat prèviament establert a partir del registre fòssil
arqueobacteris
Biologia
Conjunt de bacteris que, per les seves característiques bioquímiques, cal considerar un grup a part dels altres bacteris, o eubacteris.
Les seqüències de l’ARN ribosòmic que presenten són molt diferents de les seqüències dels altres procariotes els eubacteris o dels eucariotes Dins de la gran diversitat metabòlica que els caracteritza, un tret comú a tots els grups d’arqueobacteris és l’adaptació a un determinat ambient extrem anaerobiosi estricta, termoresistència, acidofília, halofília Els arqueobacteris comprenen, principalment, tres grups importants els halòfils extrems , bacteris que creixen en les salines i llacs molt salats els metanògens , anaerobis estrictes, que viuen en els fongs fangosos…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina