Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
ministrel show
Música
Espectacle popular, de gran èxit als EUA durant el segle XIX, en què intèrprets blancs caracteritzats amb vestits i la cara pintada caricaturaven els negres mitjançant cançons, balls i parlaments.
Els ministrel shows serviren primordialment com a entreactes al teatre o el circ Es representaven dos estereotips l’esclau de les plantacions del sud del país i el dandy de Broadway, que configuraren inicialment l’espectacle en dues parts Durant els anys cinquanta, en canvi, fou estructurat en tres parts, començant amb balades populars i elegants cançons escrites per als mateixos ministrel show i reduint i deixant per al final la ridiculització de la figura del Negro Entre ambdues seccions s’interposava l' olio , barreja de virtuosisme musical i coreogràfic, amb paròdies…
Alice Cooper
Música
Cantant de heavy-metal nord-americà, de nom Vincent Damon Furnier.
És conegut com a creador del rock impactant, gènere que inicià amb el grup Alice Cooper, nom que mantingué quan inicià la seva carrera en solitari en dissoldre’s el grup el 1974 Els seus shows causaven impacte pels elements utilitzats cadires elèctriques, boes, sang falsa i guillotines Pel que fa a la música, interpretà un heavy-metal auster, sense gaires pretensions El seu primer disc fou Pretties for you 1969 Sota la producció de Bob Ezrin, tingué un gran èxit al principi dels anys setanta Posteriorment, però, a causa de l’alcoholisme, i també pel canvi de modes musicals, perdé…
Breu història de l'espectacle televisiu
La noció d’espectacle La noció d’espectacle televisiu ha tingut una història i unes aplicacions diferents a Europa i als Estats Units d’Amèrica Als Estats Units la televisió va tenir un caràcter comercial des de la seva creació Allí, la competència entre les diverses cadenes existeix des de l’emissió del primer programa televisiu, i l’estimació de les audiències per a determinar els programes més vistos condiciona des de l’inici el contingut dels programes i la programació Els programes es pensen en funció del públic i d’allò que li agrada i també del moment en què “consumeix” televisió per…
bateria
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Conjunt d’instruments de percussió idiòfons i membranòfons tocats per un sol intèrpret.
S’utilitza sobretot al jazz , al rock i a la majoria de músiques populars modernes L’equipament bàsic comprèn un bombo, una caixa i un o diversos tom-toms -tots ells corresponents a la categoria dels membranòfons-, i dos plats o més suspesos i un joc de plats xarleston -pertanyents al grup dels idiòfons- Els bombos de les primeres bateries eren els de banda, amb un diàmetre que podia arribar a 76 cm A partir del 1930 les mides més corrents de bombo per a bateria han estat de 56, 51 i 46 cm de diàmetre i de 41, 38 i 46 cm d’amplada La caixa és l’instrument central de la bateria, i els models…
Tendències de la programació televisiva
Des del començament dels anys vuitanta, la programació dels diferents canals televisius públics i privats ha anat perdent qualitat I amb tota seguretat continuarà la davallada cap a l’empobriment total dels continguts i també seguirà la proliferació dels programes anomenats “tele porqueria” Fins i tot, és molt probable que la programació del futur arribi a dividir la societat en dos grups l’un amb possibilitats d’accedir a una programació de pagament de caràcter mínimament divulgatiu, crític i cultural, i l’altre sense possibilitats d’accedir-hi, que es refugiarà, en el seu oci, en una…
El fenomen sectari: refugi o causa de marginació
Alguns dels afectats durant el judici del cas de la secta dels Nens de Déu, Barcelona, 14-6-1993 R Solà / AVUI No hi ha consens social, ni tan sols entre els experts, entorn de la bondat o malvolença de la tasca que duen a terme els grups sectaris Anant més lluny, podem dir que el consens es fa difícil a l’hora de determinar què cal considerar com a secta, quins grups o associacions mereixen aquesta denominació i fíns a quin punt una determinada coacció o pressió exercida sobre les persones cal considerar-la amb els paràmetres del sectarisme I, per a acabar-ho d’adobar, hi ha pressions…