Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
projecció sinusoidal
Cartografia
Tipus de projecció pseudocilíndrica en què els meridians són corbes sinusoidals.
És equivalent i permet de representar tot el globus, bé que les grans distorsions que es produeixen a les zones polars el fan més útil per a representar zones extenses equatorials i tropicals És anomenada també projecció de Sanson-Flamsteed o de Mercator-Sanson-Flamsteed
angle de fase
Electrònica i informàtica
En un fenomen periòdic sinusoidal, distància angular entre l’origen del temps i el punt considerat.
Hom acostuma a prendre com a origen del temps el punt on comença l’alternança positiva immediatament anterior al punt considerat d’aquesta manera el valor de l’angle de fase és sempre inferior a una circumferència, que és l’angle que correspon al cicle senser L’angle de fase d’una ona sinusoidal mesurat en l’instant en què una altra ona sinusoidal d’igual freqüència passa per zero, dóna la relació de fases entre elles
modulació
© Fototeca.cat
Procés mitjançant el qual es modifica alguna de les característiques d’una ona, anomenada portadora, a fi de transmetre, des d’un emissor a un receptor, la informació continguda en una altra ona, anomenada moduladora.
L’ona modificada és la modulada L’ona portadora pot ésser qualsevol ona periòdica de freqüència molt més elevada que la de l’ona moduladora generalment és sinusoidal i, per tant, es caracteritza per una amplitud, una freqüència i una fase determinades Segons la característica modificada hom parla de modulació d’amplitud AM o bé de modulació angular , que pot ésser de freqüència modulació de freqüència , FM o de fase modulació de fase , PhM Qualsevol de les tres menes de modulació produeix una ona complexa que pot ésser descomposta en diverses components de diferents freqüències Si la…
detector
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu sensible als corrents elèctrics d’alta freqüència que permet de revelar la presència d’ones o d’oscil·lacions radioelèctriques i, eventualment, separar el senyal original que les modula per tal d’obtenir-ne les informacions útils.
Quan proporciona un component contínua proporcional a l’amplitud de l’oscillació sinusoidal que li és aplicada hom l’anomena detector líneal i quan la component contínua és sensiblement proporcional al quadrat de l’amplitud de l’oscillació sinusoidal que li és aplicada hom l’anomena detector quadràtic quan es tracta d’un dispositiu destinat a separar amb la mínima distorsió l’oscillació portadora i el senyal modulant combinats prèviament per una modulació hom l’anomena desmodulador Un tipus especial de detector és el detector de relació , emprat en FM ràdio i TV, que converteix les…
corrent
Electrònica i informàtica
Moviment de càrregues elèctriques en un medi o al llarg d’un circuit.
Convencionalment, hom accepta com a sentit del corrent l’oposat al de l’electricitat negativa, o sia al del moviment dels electrons La magnitud que expressa el valor d’un corrent elèctric és la seva intensitat anomenada també corrent , la unitat de mesura de la qual és l’ ampere Segons la seva dependència amb el temps el corrent pot ésser corrent continu o variable , i en aquest cas, periòdic o aperiòdic El tipus de corrent periòdic més emprat és el corrent altern , generalment sinusoidal , bé que a vegades hom empra també les formes d’ona quadrada, en dent de serra, d’impulsos, etc…
potència activa
Electrònica i informàtica
Potència mitjana produïda en un circuit, en una màquina, etc, recorreguts per un corrent altern.
En règim sinusoidal, és igual al producte de la tensió o de la fem pel corrent actiu
cicle
Fonètica i fonologia
Unitat aplicada a la fonètica acústica que afecta l’amplitud i la freqüència dels sons.
Mesura l’interval de temps mitjà entre dues crestes consecutives d’un moviment oscillatori representat per una corba sinusoidal Rep també el nom de període o vibració doble
amplitud
Física
Valor màxim que pren una magnitud vibratòria o oscil·lant en un semiperíode.
Quan la magnitud vibratòria pot ésser expressada per una funció sinusoidal del tipus ft = A sin οt + ϕ, l’amplitud val A i correspon al cas en què sin οt + ϕ val 1
espiral
© fototeca.cat
Matemàtiques
Corba plana descrita per un punt que gira al voltant d’un punt fix allunyant-se contínuament segons una llei determinada, característica per a cada tipus d’espiral.
Analíticament són representades gairebé sempre en coordenades polars Les equacions de les espirals més importants són espiral logarítmica o equiangular, r = e aθ espiral d’Arquimedes , r = r o /2πθ espiral hiperbòlica, r θ = a /θ espiral parabòlica o de Fermat, r 2 = a θ, i espiral sinusoidal, r n = a n sin n θ